Les negociacions de Junts i PSOE continuen encallades i no sembla que hi hagi un desenllaç pròxim. Fonts de les converses han refredat les expectatives que apuntaven a un acord imminent. Els equips negociadors continuen intercanviant documents a Brussel·les per “matisar” la llei d’amnistia i reconeixen que les discrepàncies són a “nivell molt tècnic”, expliquen a El Món fonts de les converses. Per això eviten parlar “d’horitzons temporals” per al pacte i prefereixen allunyar-se del soroll la imputació de Carles Puigdemont i Marta Rovira en el cas Tsunami Democràtic, que l’Audiència Nacional vol investigar com a terrorisme malgrat l’oposició de la fiscalia.
Les mateixes fonts insisteixen que les negociacions han continuat durant la nit de dilluns i s’han reprès a primera hora d’aquest dimarts amb la premissa que l’únic “límit” és el 27 de novembre, quan s’acaba el termini per evitar la repetició electoral si no hi ha ple d’investidura. El secretari d’Organització del PSOE i persona de confiança de Pedro Sánchez, Santos Cerdán, és a Brussel·les des de diumenge per intentar desencallar les negociacions. Les converses s’estan duent de manera telemàtica, però ambdues formacions reconeixen que hi ha un intercanvi constant de documents que elaboren i revisen els seus serveis jurídics.
La lletra petita endarrereix l’acord Junts-PSOE
Les converses avancen amb “lentitud” perquè els equips legals han de revisar cada coma i cada preposició que es modifica i reconeixen que el pacte podria estar tancat si només es tractés d’una negociació política. Un dels grans esculls és l’exposició de motius de la llei, on s’inclou l’abast i l’encaix constitucional de la norma, i que uns i altres volen controlar per falcar la solidesa jurídica del text i, al mateix temps, assegurar-se que s’inclouen arguments i posicions polítiques que després es puguin rendibilitzar quan s’anunciï l’acord.
Els equips negociadors asseguren que la redacció de la lletra petita de la llei d’amnistia és una tasca complexa que requereix molta atenció als detalls, ja que no poden deixar buits legals que es pugui aprofitar per impugnar la llei o per deixar fora casos de repressió judicial contra l’independentisme. La gran desavinença entre els dos partits són els casos de lawfare que no tenen una connexió directa amb l’1-O. Tot i que ERC assegura que tots els casos estan coberts pel text pactat amb el PSOE —inclosos el Tsunami Democràtic, part de l’Operació Volhov i el cas de Miquel Buch—, des de Junts volen garanties addicionals per donar més seguretat jurídica a la llei.
La lentitud de les converses també allunya la possibilitat d’un ple d’investidura aquesta mateixa setmana, tal com volia el PSOE. L’acord final s’ha de sotmetre a consulta a les bases de Junts, mentre que ERC també ha advertit que voldrà llegir amb lupa els canvis que s’introdueixin al text que van pactar amb el PSOE. Els republicans tampoc volen perdre el control d’un redactat que ja donaven per bo la setmana passada.
