Més bastons a les rodes per aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europa. Aquest dimarts el secretari d’estat espanyol per a la Unió Europea, Fernando Mariano Sampedro, ha reconegut que aquesta qüestió està bloquejada “per raons polítiques” i ha culpat directament de la situació el Partit Popular Europeu (PPE). En una atenció als mitjans prèvia al Consell d’Afers Generals, Sampedro ha apuntat que “és possible incloure les llengües -el català, el basc i el gallec- com a oficials”, però ha subratllat que “el problema és que, de manera sistemàtica, darrere alguns arguments que a vegades es presenten com a legals hi ha raons polítiques”.
Davant aquesta situació, Sampedro ha reclamat “un esforç” al PP perquè dialogui amb altres executius comunitaris amb els quals té “una relació estreta” per “sumar col·laboracions” en la defensa de l’oficialitat. Així mateix, ha assegurat que l’executiu espanyol està treballant amb els serveis del Consell per “enfortir el que creiem que és un cas molt sòlid des del punt de vista legal”, ja que consideren que no hi cap impediment per incloure les llengües cooficials a l’estat espanyol al reglament lingüístic de la UE “sense necessitat de reformar tractats”.
El secretari d’estat espanyol ha defensat que la qüestió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec és “sòlida des del punt de vista legal” i, en aquest sentit, ha assegurat que l’executiu espanyol està en contacte amb la presidència belga del Consell per poder tirar aquesta qüestió endavant. Així mateix, ha recordat que “la voluntat de donar suport” expressada per Bèlgica es manté intacta malgrat que no ha tractat la qüestió en cap de les dues reunions que s’han celebrat amb aquesta presidència de torn.
L’oficialitat està aparcada perquè no hi ha unanimitat
Les declaracions del secretari d’Estat per a la Unió Europea arriben després que, durant la presidència espanyola del Consell, països com Letònia, Suècia o Finlàndia -on governen partits de la família del Partit Popular Europeu- expressessin els seus dubtes sobre l’oficialitat del català, argumentant qüestions pràctiques, econòmiques o legals. Això fa que l’oficialitat no pugui ser una realitat perquè per tirar-la endavant cal el suport dels 27 estats membres.
Davant aquesta situació, el debat sobre l’oficialitat del català no ha tornat a posar-se sobre la taula des del passat desembre, quan va finalitzar el semestre de presidència espanyola al Consell. De fet, Bèlgica no té previst tornar a elevar l’assumpte al debat a escala de ministres mentre no es donin a escala tècnica els avenços que reclamen altres països per analitzar la petició de fons, inclosos informes dels serveis jurídics del Consell i avaluacions de cost i impacte.
