El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha disparat el primer tret d’una 40a Reunió del Cercle d’Economia que es preveia pacífica. La primera trobada de les elits barcelonines amb un triumvirat socialista a totes les escales que els afecten –Jaume Collboni a l’Ajuntament, Salvador Illa a la Generalitat i Pedro Sánchez a la Moncloa- ha estat una bassa d’oli política que ha hagut d’esperar al conservador per reflectir la polarització que marca cada sessió de les diverses cambres legislatives. En la seva introducció, el president del Cercle, Jaume Guardiola, ha estat obertament crític amb la “imposició dels extrems” que ha guiat l’activitat política del PP, i la seva acèrrima oposició al nou finançament català. Tot i això, Feijóo ha evitat respondre a l’empresariat -a qui ha lloat la “darrera representació del seny català”- i ha dedicat el conjunt de la seva intervenció a atacar Sánchez. “Quan es governa a cop de piulada, la política esdevé un meme permanent“, ha etzibat el cap de l’oposició espanyola.
Feijóo ha centrat la seva ponència a aprofitar els conflictes polítics que assetgen el govern espanyol per assenyalar Sánchez i, al torn, presentar-se com a alternativa presidenciable. El líder conservador ha acusat l’executiu d'”arrossegar Espanya a la legislatura més inútil de la seva història democràtica“, en referència a les múltiples derrotes que ha patit l’executiu al Congrés dels Diputats. “No hi ha pressupostos, no hi ha projecte de futur”, ha criticat, entre retrets contra una acció de govern que qualifica de “desgovernança”. En aquest sentit, ha atacat el “triomfalisme” del Consell de Ministres, apuntant concretament als ministeris d’Economia, que dirigeix Carlos Cuerpo, i de Transports, sota el mandat d’Óscar Puente. El discurs s’ha centrat a apuntar contra la Moncloa per “retorçar” les dades econòmiques, així com la seva lectura de diversos serveis. “El caos del tren és una forma de governar”, raona Feijóo; que ha demanat caps dins la gestió d’infraestructures arran de les recents crisis de mobilitat. “En qualsevol país europeu, avui algú hauria dimitit“; ha sostingut.
També ha exigit responsabilitats arran de l‘apagada general del passat dilluns. Segons Feijóo, la crisi elèctrica, que va mantenir l’Estat a les fosques durant una munió d’hores ara fa una setmana, és “un exemple clar dels mals del govern”. “No hi havia previsió ni pla de contingència, amb la desconfiança que això genera als ciutadans, els països del nostre entorn i els inversors”, acusa. Ha aprofitat aquest argument per afegir-se a la campanya pronuclear, que ja han protagonitzat les principals patronals de l’Estat espanyol, així com algunes associacions catalanes. Així, ha reclamat allargar la vida de les centrals, contra el criteri dels experts en la xarxa elèctrica, que han apuntat en la darrera setmana que “el sistema serà bo si no és nuclear”. La basada en les centrals, assegura Feijóo, és la transició energètica “realista, factible, a on la tecnologia estarà per sobre de la ideologia”; implicant que l’actual focus en les renovables és una solució política sense fonament tècnic.
També ha atacat el programa econòmic del govern, així com les lectures que fan els ministres del ram del desenvolupament espanyol. Sense anar més lluny, ha estat molt crític amb Sánchez per la celebració de les dades d’atur del mes d’abril, publicades aquest mateix dimarts. “Hem tingut el pitjor creixement en l’abril des del 2014, i el pitjor primer trimestre del 2013”, ha afegit Feijóo; en paral·lel a un apreciat estancament del conjunt de l’activitat. “Som el país 14 de 27 de creixement”, ha continuat l’ofensiva. Davant aquest “relat”, lamenta el “conformisme de ciutadans i empreses”, que llegeix com a aliades dels governs socialistes. “No haurien de ser còmplices de l’executiu. Creuen que trauen beneficis d’administracions dèbils, però no és bo per a elles”, ha llançat.
Contra la consulta als empresaris
Davant la plana major del Banc Sabadell i dels representants del món empresarial català, Feijóo ha trencat el consens marcat a la Reunió del Cercle contra l’OPA al Banc Sabadell. Ha dirigit els seus atacs contra Sánchez per la consulta pública que va anunciar en la seva intervenció a les jornades el passat dilluns. Preguntar la seva opinió als empresaris -ignorats, cal recordar, per la CNMC- és, a parer seu, “una frivolitat innecessària” que senta un “precedent” per a pròximes operacions empresarials. Fins i tot ha arribat a alertar de possibles conseqüències legals en cas que les converses amb el teixit de negoci acabin afectant la decisió de Moncloa en la seva fase 3.
Si el posicionament dels empresaris fonamenta una decisió que s’allunyi de la que va prendre la CNMC, afegeix, “l’acusació d’arbitrarietat sorgirà immediatament, amb les “possibles implicacions patrimonials per a l’Estat” d’una eina com aquesta. “En quina llei està prevista la consulta? És vinculant? Què n’opina el Banc d’Espanya?”, ha qüestionat. Tot i això, ha reclamat a Sánchez i a Cuerpo que “es pronunciïn” obertament sobre les seves consideracions respecte de l’OPA, sense una consulta que considera un “subterfugi”.
“Trencar el model de finançament”
El president del Cercle d’Economia ha buscat el xoc amb Feijóo per la posició del PP respecte de la reforma del finançament autonòmic. El club de la burgesia barcelonina, cal recordar, ha proposat un model complementari amb el finançament singular que encara no han començat a negociar la Generalitat i el govern espanyol. En aquest sentit, Guardiola ha criticat veladament la postura refractària dels conservadors espanyols al canvi de model econòmic. “Cal reformar el model? Sí. Cal trencar-lo? No”, ha respost el cap de l’oposició. Pressionat per donar detalls del “trencament” de l’estructura fiscal territorial, s’ha limitat a atribuir-lo als “interessos del president”. “Quan canviem el sistema d’acord amb els interessos de qui l’està mantenint a la Moncloa, sense preguntar als altres 14 actors, llavors es trenca el model”, ha sentenciat.
A parer del president del PP, el sistema impositiu espanyol s’ha de renovar, si bé qualsevol mesura s’ha de prendre amb la participació del conjunt dels executius territorials. De fet, ha negat cap greuge cap a Catalunya. “En aportació per càpita, Catalunya està en la mitjana”; ha reblat Feijóo, tot responent que “les comunitats pitjor finançades són Múrcia i el País Valencià”. El forat en recursos públics que pateix el Principat, considera, prové de l’elevada pressió fiscal sobre les rendes altes. En aquest sentit, s’ha compromès a derogar l’impost de patrimoni, així com els diversos gravàmens i controls que s’apliquen sobre els propietaris d’habitatge. “Cal reduir ineficiències al sistema”, declara Feijóo; abans que no atorgar al Principat una estructura fiscal pròpia.
