La Plataforma per la Llengua i l’eurodiputat irlandès Chris MacManus han aconseguit que el Consell de la Unió Europea desmenteixi Espanya: mai no ha sol·licitat que el català sigui una llengua oficial de la Unió Europea. En resposta a una pregunta formal de l’eurodiputat irlandès al Consell de la UE coordinada amb l’ONG del català, l’ens ha confirmat que no s’ha demanat mai fins ara l’oficialitat del català i, de retruc, ha desmentit una altra afirmació de l’Estat, que es necessita reformar tractats europeus per incloure noves llengües. El Consell afirma que perquè una llengua sigui oficial a la UE només cal que es decideixi per unanimitat i ho aprovin tots els estats membres. En cap cas cal reformar un tractat europeu.
“Les dues afirmacions contradiuen formalment el que ha afirmat diverses vegades el govern espanyol sobre aquesta qüestió”, assenyalen des de la Plataforma per la Llengua. Recorden que a finals del 2021 el ministre d’Afers Exteriors José Manuel Albares va assegurar que el govern de José Luís Zapatero ja havia sol·licitat l’oficialitat el 2004 i se’ls havia negat la petició perquè era una reforma que requeria la modificació dels tractats. Segons l’entitat, la resposta del Consell de la UE desmenteix aquestes afirmacions.
Tot i que el català no és oficial a la Unió Europea i, per tant, no es pot parlar en aquesta llengua als plens de l’Eurocambra, sí que és un idioma reconegut com a llengua de comunicació amb els ciutadans per les principals institucions i organismes de la Unió Europea. Qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, i té dret a rebre una resposta en la seva llengua. El que sorprèn, però, és que l’acord bilateral entre la UE i Espanya no es fa extensible a l’Eurocambra, i per tant un ciutadà català no es pot dirigir a aquest ens en la seva llengua.
La presidència espanyola de la UE, una “oportunitat”
Espanya ostenta des d’aquest dissabte la presidència rotatòria de la Unió Europea fins a finals d’any i Plataforma per la Llengua hi veu una “oportunitat” per situar temes a l’agenda i negociar prioritats. Una d’elles ha de ser, a parer de l’entitat, la reforma del reglament número 1 del 1958 del Consell per tal d’incloure el català com a llengua oficial a la Unió Europea. “Aquest reglament ja s’ha modificat fins a set vegades per afegir-hi noves llengües oficials”, recorda la Plataforma per la Llengua.
30
1
