Espanya ha empitjorat la seva posició en l’Índex de Percepció de la Corrupció publicat per Transparència Internacional, reduint la seva puntuació en quatre punts i 10 posicions respecte a l’any 2023. D’aquesta manera, l’estat espanyol se situa en la posició 46 de 180 en el rànquing global, i en la posició 16 dels 27 països de la Unió Europea.
Aquesta és la pitjor puntuació que Espanya rep en els últims anys, coincidint amb les diverses investigacions judicials que hi ha en curs, com les causes obertes a Begoña Gómez, la dona del president Pedro Sánchez, i al germà d’aquest, David Sánchez, o altres casos com el “cas Koldo” o la imputació del fiscal general de l’estat Álvaro García Ortiz.
En aquest sentit, Espanya se situa en el mateix nivell de percepció de la corrupció que altres països com Xipre, la República Txeca o Granada, i dues posicions per sota de Portugal, que també ha baixat en aquest últim any.
En l’informe publicat per l’organització Transparència Internacional, es qualifiquen tots els països amb una nota d’entre el 0 i el 100, sent la puntuació màxima una percepció de la corrupció molt baixa. En aquest sentit, Espanya està qualificada amb 56 punts i entra a formar part de la categoria de “democràcies defectuoses”, situant-se a 15 punts de les “democràcies plenes”.
La mitjana de tots els països del món es troba en els 43 punts, i més de dues terceres parts del conjunt dels països té una nota inferior a 50 punts, segons explica Transparència Internacional.
Falten reformes d’anticorrupció
L’any 2017, quan la corrupció era una de les primeres preocupacions dels espanyols segons el CIS, i en el debat públic es trobaven diversos casos com el “cas Gürtel” o el “cas Púnica”, la puntuació d’Espanya era de 57 punts, un per sobre que la d’aquest any, és a dir, que la percepció de la corrupció era menor segons aquest índex.
La llista està encapçalada per Dinamarca, amb un total de 90 punts, seguida de Finlàndia, amb 88, i Singapur amb 84.
Segons Transparència Internacional, el descens d’Espanya en aquest índex es deu a un “estancament” de les polítiques i reformes d’anticorrupció a escala nacional. Un altre dels factors que més ha incidit ha estat el retard en la transposició de directives europees, amb 87 normes pendents i 30 fora de termini. A més, des de l’organització també hi sumen factors com que Espanya segueix sense comptar amb una estratègia nacional anticorrupció i també manca d’una legislació sobre conflictes d’interès, grups d’interès i un registre central de “lobbies”.
