Francisco Martínez, número dos de Jorge Fernández Díaz durant l’operació Catalunya, anirà a presó. La magistrada instructora de l’Audiència Nacional Maria Tardón ha acordat l’ingrés en presó de l’exsecretari d’Estat de Seguretat juntament amb dues persones més -el hacker José Luis Huertas i el youtuber Álvaro Martín-, tots ells acusats de delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals i descobriment i revelació de secrets. Segons la jutgessa, el que fora mà dreta del ministre de l’Interior presenta risc d’alteració o destrucció de fonts de prova en la investigació contra ell.

Martínez va ser detingut el passat dimarts, juntament amb els altres investigats. Se’ls acusa d’haver perpetrat diversos ciberatacs contra organismes públics i empreses estratègiques des del 2024. Arran d’aquestes infiltracions, els empresonats haurien generat una plataforma per agrupar dades de persones físiques i jurídiques, així com d’operacions institucionals, que posteriorment serien comercialitzades. A més, haurien ofert serveis de consulta a clients, elaborat perfils de persones concretes o analitzat informació en temps real per encàrrec. Segons els agents encarregats de la investigació, els acusats operaven com “una autèntica xarxa d’intel·ligència privada” que, a més, s’oferia a països tercers. Tot i això, es movien en cercles econòmics i administratius convencionals, i es presentaven com una empresa “legítima d’assessorament tecnològic”.

Jorge Fernández Díaz, en la compareixença al Congrés/ A. Pérez Meca
Jorge Fernández Díaz, en la compareixença al Congrés/ A. Pérez Meca

Intervenció de l’estructura tecnològica

Tota l’operativa de la xarxa estava situada en servidors al núvol. Malgrat que els acusats consideraven que les seves connexions eren inaccessibles, els cossos policials han estat capaços d’intervenir la seva infraestructura tecnològica. Amb aquesta fita, els agents han estat capaços de desmantellar els servidors principals i de recuperar i protegir bona part de la informació “sensible” que havien acumulat. Entre les dades salvades, atribuïdes a “milers de persones”, hi havia registres telefònics, facturacions, abonaments de transport i fins i tot entrades en el registre de mascotes. Es tracta de dades que fins i tot els afectats podrien “no ser conscients” que havien estat sostretes.

Les troballes dels agents porten a pensar, segons han informat els cossos policials, que els acusats formaven una organització criminal amb una infraestructura “sofisticada i altament compartimentada, dissenyada per maximitzar l’extracció, emmagatzematge, processament i explotació de les dades obtingudes de forma il·lícita”. Aquestes dades haurien estat obtingudes a través d’atacs i intrusions informàtiques “reiterades” que haurien estat executades “de forma sostinguda durant anys”.

Més notícies
Notícia: L’Aragó reclama el retorn “immediat” de les pintures murals de Sixena
Comparteix
El president aragonès posa la responsabilitat del delicat trasllat en la Generalitat, que està "obligada" a tornar-les
Notícia: La Marató 2024 recapta més de 10 milions per a les malalties respiratòries
Comparteix
Els donatius dels darrers mesos han augmentat el marcador provisional
Notícia: Un any de la llei d’amnistia: crítiques als jutges i la vista posada al TC
Comparteix
Junts, ERC i els Comuns carreguen amb duresa contra els jutges del Suprem, mentre que el PSC defensa que és una "bona llei"
Notícia: Illa trasllada al MNAC la pressió sobre el futur de les pintures murals de Sixena
Comparteix
El president admet que el “marc de la sentència és el que és” i deixa en mans del museu com executar la sentència

Comparteix

Icona de pantalla completa