Junts per Catalunya havia votat a favor de l’actual text de l’amnistia en quatre ocasions fins dimarts passat. En l’últim tràmit que havia de passar al Congrés abans de ser enviada al Senat, els juntaires van decidir votar-hi en contra perquè el PSOE no va acceptar les esmenes vives que servien, segons la formació de Carles Puigdemont, per blindar els casos de terrorisme i traïció després dels moviments dels jutges que investiguen Tsunami Democràtic i el cas Volhov. Això fa que el text hagi de tornar a la Comissió de Justícia per debatre nous canvis durant 15 dies abans que es pugui tornar a votar al Congrés. Grups implicats en la negociació del text com PSOE, Sumar i Esquerra, han carregat contra Junts per la seva decisió, però experts consultats per El Món consideren que la decisió pot ser encertada perquè dona més temps de negociació i permet intentar blindar més la llei. Així i tot, avisen de les dificultats que hi ha per aconseguir l’objectiu. Creuen que socialistes i juntaires trobaran un punt intermedi per sortit de l’atzucac que van viure dimarts.
Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, admet que la decisió de Junts “pot sorprendre” determinada gent, però ressalta que el vot de dimarts “s’entén bastant bé” perquè, en definitiva, el redactat actual “no es pot considerar una llei d’amnistia perquè hi ha bastants casos que queden exclosos”. Així mateix, assenyala que l’actual text permet als jutges “encausar força gent” i, en aquest sentit, assenyala que, a banda de Tsunami i el cas Volhov, també pot caure per terrorisme “més gent”, com ara els implicats en l’operació Judes. Per la seva part, el catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera comparteix l’argument de Requejo i exposa que a Junts “ha saltat una alarma després dels últims moviments dels jutges” i, si no es refà l’article, la llei “pot deixar diversa gent fora de l’amnistia”.
Per la seva part, l’exvicepresident del Parlament i jurista Josep Costa considera que la decisió del grup que lidera Míriam Nogueras a Madrid “té un punt de coherent”, perquè consideren que l’amnistia no compleix les funcions que havien dit que compliria. Tanmateix, hi veu també un “punt d’incoherent” perquè “van votar a favor de tots els tràmits fins a la votació de dimarts”. Així mateix, assegura que els problemes que pugui tenir l’amnistia “ja existien i no es resolen tampoc amb les esmenes que tenien vives” i que els socialistes van tombar.
Els tres experts, a més, coincideixen a assenyalar que la llei té un “forat”, com afirma Junts, en l’article 2, que és el que estableix els delictes que no poden ser amnistiats i que facilita la feina als jutges per “excloure de l’amnistia força gent”. Segons Costa, “l’amnistia té una llista d’exclusions absolutament innecessària i contraproduent que no té ni cap ni peus”.
Blindar la llei per dificultar les ingerències judicials
Tots tres experts són partidaris d’introduir canvis a la llei d’amnistia a causa de les “maniobres polítiques” dels jutges, que es pronuncien sobre una llei quan encara no existeix, remarca Requejo. En aquest sentit, subratlla que la cúpula del poder judicial espanyol es mou amb paràmetres de caràcter autoritari i nacionalista perquè defensaran l’Estat per sobre dels principis liberals i democràtics”. És per tot això, i tenint present que el poder judicial “sempre intentarà trobar l’escletxa”, que el text ha de quedar “més blindat” en referència a la traïció i el terrorisme. Tal com està ara és, segons ell, “obrir les portes i convidar-los a entrar-hi”.
Albert Noguera, per la seva banda, apunta que en qualsevol cas l’objectiu dels jutges serà portar a terme una interpretació de la llei que els permeti no aplicar-la, però destaca que si es fa un redactat “més restrictiu” se’ls dificultarà la feina. “El fet que existeixin elements d’exclusió, que és el que han fet, els facilita en un grau o un altre que puguin no aplicar la llei“. Tot i aquest argument, Josep Costa avisa que “com més la vulguis blindar més marge tindran els jutges per qüestionar-la”. “Fer una llei perfecta d’acord amb els estàndard europeus, d’acord amb els drets humans, no pot funcionar amb un Estat espanyol que no està alineat amb això”, conclou.
“Compravenda” de Junts versus “assegurança” d’ERC
Costa assenyala que les estratègies d’Esquerra i Junts a Madrid, en aquest cas igual que en molts altres, no convergeixen perquè són “diferents”. Els primers, segons ell, veuen l’amnistia com “un contracte d’assegurances” amb el PSOE que han d’anar renovant com “una pòlissa per mantenir-lo vigent” i, a més, “no han posat data de caducitat al seu suport al PSOE”. “Tenir al PSOE al poder és l’única amnistia viable que veuen ells i és que mentre hi hagi el PSOE els garanteix que trobarà solucions personals als problemes que tinguin”, sentencia.
D’altra banda, assenyala que els de Puigdemont consideren la mesura de gràcia un “contracte de compravenda” i, en aquest sentit, reclamen un “producte perfecte” perquè si no no rebutjaran pagar-lo o reclamaran els desperfectes. Tot i això, creu que Junts s’ha d’adonar que l’amnistia és “un contracte d’assegurança o malament rai, perquè la compravenda no ha funcionat”. Requejo, per la seva banda, considera que “s’entén més la posició de Junts que la d’ERC” i no entén per què els republicans es van conformar amb la proposta del PSOE si també volien “introduir el mateix que Junts”. “Si tens una posició més o menys de força en una negociació, l’has de fer servir”, subratlla, i lamenta que el grup republicà faci “seguidisme del PSOE”.
PSOE i Junts arribaran a un acord intermedi
El catedràtic de la UPF considera que el PSOE també ha de reflexionar perquè tampoc no “n’hi ha per a tant” i podem assumir “perfectament” la reclamació de Junts. D’altra banda, Requejo creu que ambdues formacions poden “trobar solucions intermèdies” que satisfacin tothom. “Que es pugui dir que tots els casos poden quedar dintre, que mai ho tindràs 100% segur, però que puguis tenir més defensa en l’àmbit internacional”, conclou.
En aquest aspecte, Costa creu que PSOE i Junts “faran els escarafalls que faci falta”, però creu que socialistes i juntaires acabaran arribant a un acord: “Crec que trobaran una solució”, vaticina. Així, opina que la solució que puguin trobar no arreglarà els “problemes substancials” que té l’amnistia, però està segur que les dues formacions “arribaran a un acord”. En canvi, Albert Noguera assenyala que si les dues formacions no són capaces d’assolir un acord, Junts haurà de prendre una decisió de votar a favor o en contra.
