El govern espanyol torna a salvar una pilota de partit amb el decret de mesures anticrisi per contenir els estralls econòmics de la guerra a l’Iran. L’executiu de Pedro Sánchez ha aconseguit tirar endavant el projecte amb l’única oposició de l’extrema dreta espanyolista. Ha sumat el suport dels seus socis d’investidura, inclòs Junts per Catalunya, que ha donatel seu sí a canvi de tirar endavant altres iniciatives pròpies, com ara la llei de multireincidència o la proposició no de llei per bonificar l’IVA als autònoms amb ingressos més baixos. Ha sumat, així, 173 vots favorables, 33 en contra i 142 abstencions; les corresponents al Partit Popular i a Podem. Els conservadors ja havíen avisat que s’abstindrien en el plenari, atès que consideren “insuficient” el paquet de mesures de contenció econòmica de la Moncloa. Demanaven, segons una carta enviada aquest mateix dimarts, la deflactació de l’IRPF; un moviment que no contempla el govern espanyol ara per ara.
El decret, cal recordar, va entrar en vigor el passat divendres, després de ser aprovat en Consell de Ministres; i romandrà en vigor durant tres mesos, fins al finals de juny. Entre altres mesures, recollia la rebaixa al 10% de l’IVA dels carburants, el gas natural i l’electricitat; central per posar un topall als preus energètics, que s’havien disparat d’ençà de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà. També recull les ajudes sectorials que havíen reclamat les indústries més afectades per la crisi de preus dels darrers dos mesos, amb bonificacions i ajudes directes al dièsel professional. Aquesta rebaixa l’havien posat sobre la taula segments econòmics diversos, des d’agricultors i ramaders fins a transportistes i treballadors de la logística. De cara al primari, beneficia els productors que hagin de comprar fertilitzants, un producte especialment afectat pel trencament de les cadenes de subministrament a la regió.
Protecció laboral
Fora de les ajudes empresarials, el decret de mesures anticrisi prohibeix acomiadaments objectius per causes econòmiques vinculades a la guerra. També impedeix que facin fora els seus empleats aquelles empreses que rebin ajudes públiques relacionades amb el conflicte, encara que les retallades de plantilla no hi estiguin relacionades. A més, dona armes a la Comissió Nacional dels Mercats i la Comptència per fiscalitzar el negoci d’aquells sectors que podrien “beneficiar-se” de la guerra; com ara el petrolier, amb pujades de preus excessives. Els operadors de carburants de totes les escales, val a dir, asseguren que han aplicat correctament la normativa, i que no estan veient increments de facturació extraordinaris per l’escalada bèl·lica a l’Iran. Competència, així, mantindrà un ull sobre benzineres, refiners, importadors i altres actors del mercat dels hidrocarburs per “establir limitacions als seus beneficis”.
