Totes les peticions d’auxili per l’amnistia que ha fet l’unionisme a Europa no han servit per a res. Aquest dimarts la Comissió Europea ha rebutjat intercedir contra l’amnistia perquè “no aprecia cap col·lisió de la proposició de llei d’amnistia amb els principis i normes comunitaris”, ja que la llei protegeix els interessos financers de la UE i no menciona el ‘lawfare’. La CE considera que es tracta, com en el cas del Procés, d’un assumpte domèstic i rebutja intercedir-hi perquè qui ho ha de fer són les autoritats espanyoles competents. Aquestes són les primeres impressions dels serveis jurídics, tot i que el text continua en revisió fins a un pronunciament formal.
Segons informen fonts comunitàries a Europa Press, les preocupacions de la UE respecte a la llei d’amnistia eren només envers els interessos financers i el respecte a la separació de poders, dos àmbits que la futura norma conserva perquè no menciona el lawfare ni la guerra judicial. La futura llei es limita a parlar dels actes amnistiats com els “vinculats directament o indirectament al procés independentista” com ara la usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics o prevaricació i deixa fora altres delictes que preocupaven a la UE com el blanqueig de capitals, la corrupció, l’organització criminal, la falsedat documental i els delictes contra la Hisenda Pública.
Les preocupacions de Brussel·les s’han dissipat perquè no es parla de ‘lawfare’
Les dues preocupacions s’han dissipat amb la primera lectura de la proposició de llei, tot i que el text es continua analitzant fins que la UE es pronunciï de manera formal. Segons han explicat aquestes fonts a Europa Press, si la llei hagués mencionat el lawfare la Comissió hauria actuat, però com que només es pot llegir en l’acord polític entre PSOE i Junts per Catalunya la UE no hi té res a dir.
Les fonts recorden que la CE no es pot convertir en un “actor polític” amb relació a cap estat membre i, per això, qui ha de pronunciar-se sobre l’amnistia han de ser les autoritats nacionals competents començant pel Congrés, que ha de tramitar-la i aprovar-la, i arribant fins al Tribunal Constitucional, qui tindrà l’última paraula.
