El govern espanyol i la Comissió Europea han signat la pau després d’un intercanvi de declaracions sobre la llei d’amnistia que havia tensat les relacions entre Madrid i Brussel·les. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha reculat i ha admès que la Comissió Europea té “preguntes” sobre la llei d’amnistia. En dies anteriors, Bolaños havia assegurat que Brussel·les no tenia “cap preocupació” sobre la llei que es debatrà al Congrés després del pont. Les declaracions del nou home fort del govern de Pedro Sánchez van provocar una doble reacció de l’executiu comunitari, que ha insistit que vigila de prop l’amnistia.
Bolaños i el comissari de Justícia, Didier Reynders, han escenificat el retrobament en una roda de premsa conjunta. Tots dos es van reunir la setmana passada per tractar la lletra petita de la llei. El ministre de Presidència ha explicat que el govern espanyol i la Comissió Europea tenen una “posició alineada” en el procés per resoldre les “preguntes” de l’executiu comunitari i que mantenen un “diàleg obert, fluid i transparent”. Les paraules de Bolaños van ser aprofitades pel PP per furgar en els dubtes que genera l’amnistia a Europa.
Per la seva banda, Reynders ha assegurat que manté una “bona” interlocució amb el govern espanyol i que no emetran cap posicionament sobre la llei d’amnistia fins que el Congrés dels Diputats hagi aprovat el text definitiu. El comissari de Justícia no ha volgut donar detalls sobre les converses que manté amb Madrid per aclarir dubtes, però des del primer dia la gran preocupació de Brussel·les ha estat com afectarà l’amnistia als delictes de malversació, ja que la lluita contra la corrupció és un dels eixos centrals de la Comissió Europea.
Dard al PP per la renovació del CGPJ
El govern espanyol ha aprofitat la reunió amb Reynders per enviar un dard al PP pel bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa anys que està encallada. Els populars diuen que no volen renovar el CGPJ fins que s’hagi consensuat un nou sistema d’elecció dels jutges, mentre que el govern espanyol i Brussel·les aposten per fer-ho a la inversa. És a dir, primer pactar els nous càrrecs i després obrir un procés de negociació per desvincular de la política l’elecció de la cúpula del Poder Judicial. El comissari de Justícia ha assegurat que la renovació del CGPJ és una “prioritat” de Brussel·les. “Després de cinc anys, [la renovació] és encara més urgent”, ha dit.
