José Maria Aznar ha tornat a Barcelona per repetir els seus usuals atacs a l’independentisme. L’expresident del govern espanyol i dirigent de la Fundació Faes -el think tank que lidera la dretanització de la societat espanyola- ha aterrat al país per entregar, a títol pòstum, el XII premi Faes de la Llibertat a l’exministre popular Josep Piqué. En la seva intervenció a la cerimònia, celebrada al CaixaFòrum Macaya, Aznar ha aprofitat per recordar el rol de Catalunya en el seu accés a Moncloa. En aquest sentit, ha desempolsat el pacte del Majestic, l’acord signat l’any 1996 per CiU i el PP per investir el popular després de dècada i mitja de govern socialista, per lloar el passat “constitucionalisme” dels partits del país. L’acord, ratificat per Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida -entre altres- “no va ser ni un xantatge passat a net, ni una carta feudal per intercanviar per impunitat i privilegi”. L’entesa que el va portar a la presidència, doncs, “es va firmar a Barcelona i la va aprofitar tota Espanya”.
Aznar, així, ha contraposat les seves enteses amb l’antiga convergència amb els apropaments actuals entre el PSOE i els partits catalans, amb “supressions a la carta, indults arbitraris, amnisties inconstitucionals i finançaments unilaterals en benefici propi”. Critica, en aquest sentit, que l’aprovació de la llei de l’amnistia suposi una correcció per part de l’Estat espanyol: “qui indulta perdona; qui amnistia, demana perdó”, ha declarat l’expresident espanyol. En aquest sentit, reivindica el pacte d’investidura amb l’antiga Convergència; un que, assegura, “els espanyols van entendre”. “Quatre anys després, ens donaven una majoria absoluta i els índexs de sentiment secessionista registraven mínims històrics”, postil·la. A diferència, torna a comparar, de la situació actual, on la “coalició tòxica” de l’independentisme amenaça també les formacions d’àmbit estatal.

“Perfeccionar és encertar”
El conjunt de la intervenció del líder conservador espanyol ha estat carregat de nostàlgia política. Més enrere encara del Majestic, Aznar ha fet mà del referèndum constitucional per denegar les aspiracions nacionals del país: “La Constitució és encara l’opció més votada aquí”, assegura, en record del 6 de desembre del 78. El règim sortit d’aquella majoria, sentencia l’exmandatari, marca encara la “cruïlla històrica” de la política espanyola. A parer seu, el sistema polític s’ha de conservar -“desvirtuar-lo va ser un error, trencar-lo seria un de més gran”-; si bé es pot “perfeccionar”.
En aquest sentit, no augura futur a les opcions polítiques partidàries d’un trenc amb el règim del 78 -un espectre en què, cada cop més, inclou el Partit Socialista-. S’ha entestat, de fet, a referir-se a la difícil situació interna que passen tant Junts com Esquerra Republicana de Catalunya: “Abans que Espanya, es trencaran els que volen dedicar el seu esforç a dislocar la seva realitat nacional”, analitza el president de la Faes. En aquest sentit, augura una descomposició d’aquells espais polítics que situa a la trinxera oposada de l’statu quo espanyol. El Procés, raona, “va acabar amb CiU i està trencant ERC; i exportat al conjunt d’Espanya, tindria el potencial suficient per trencar el PSOE”.