La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’ha entregat completament a la motoserra. En un acte amplament qüestionat per les institucions de l’Estat, la cap de l’executiu de la regió de la capital espanyola va entregar el passat divendres la medalla internacional de la CAM a Javier Milei, l’ultramuntà president de la República Argentina. Enmig de la sostinguda batalla diplomàtica entre Moncloa i la Casa Rosada arran de les acusacions de Milei contra Begoña Gómez, Ayuso ha pres partit per un dels capitans de la internacional reaccionària. El mandatari, després de fer enrere una munió de les seves promeses electorals -com ara la dolarització de l’economia argentina- i a l’espera d’un nou repunt de la inflació al país al juny, va aprofitar la seva ponència per alertar al fòrum madrileny “del dany i la decadència que causa el socialisme”. “Venim del futur per explicar una història que és desitjable evitar”, ataca, explícitament contrari al concepte de justícia social, que titlla de “monstre empobridor”.
Més enllà dels evidents vincles programàtics entre el govern madrileny i Buenos Aires, Ayuso ha aprofitat l’entrega de la medalla -que, com recordava recentment la secretària general de Podem, Ione Belarra, xoca amb el protocol internacional, que estableix que un mandatari només pot rebre un reconeixement com aquest en el marc d’un viatge oficial- per atiar la batalla dialèctica contra Moncloa. La intervenció, de fet, de Milei davant les autoritats de la vil·la i cort va estar plena de referències velades al govern de coalició, amb Sánchez com a objectiu principal. Quan encara no fa un any que la legislatura espanyola està en marxa, el llogater de la Casa Rosada assegura esperar que l’electorat espanyol “estigui despertant, com ho va fer l’argentí”. L’ull coneixedor pot detectar a les línies preparades per al president argentí moltes de les fórmules clàssiques del liberalisme platense, qüestionant fins i tot la formació universitària del seu homòleg espanyol: “o no va entendre res (a la carrera d’econòmiques) o li agrada massa l’estat”, ironitzava.
La corrupció, el tir per la culata
Els retrets programàtics van anar acompanyats, també, per continuades acusacions de corrupció, també velades, envers l’executiu i l’entorn de Sánchez. Milei va fer seva la fórmula del teòric i diputat francès Fréderic Bastiat, que denunciava “les poroses mans dels polítics”. “Potser no són les del polític directament; potser és un germà, una parella, i qui vulgui entendre que entengui”, declarava el mandatari. Diversos representants de l’esquerra espanyola hi han volgut entendre, de fet, un atac directe cap a la líder popular. L’exdiputat de Podem Pablo Echenique ha qüestionat la referència de Milei; i, especialment, la seva víctima: “Està parlant de Tomás Díaz Ayuso i d’Alberto González Amador?”, qüestionava Echenique, apuntant, precisament, contra el germà i la parella de la presidenta madrilenya.
Milei: “Bastiat hablaba de las porosas manos de los políticos. Quizás no es la del político directamente, quizás es la de un hermano, la de la pareja, o lo que fuera… Y el quiera entender que entienda”
— Pablo Echenique (@PabloEchenique) June 21, 2024
¿Está hablando de Tomás Díaz Ayuso y de Alberto González Amador? pic.twitter.com/OD225EC6F0
Cal recordar que ambdós han estat al punt de mira de la justícia per comissions en la compra de mascaretes i material sanitari durant la pandèmia. El primer, val a dir, ja ha estat exonerat; mentre que el segon va protagonitzar recentment una esperpèntica fugida dels jutjats de la plaça de Castilla sota una perruca per evitar les preguntes de la premsa. En el mateix sentit s’ha pronunciat també el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón; amb més sorna que el seu excompany de partit: “Muntar tot aquest tinglado perquè el maldestre Milei acabi parlant del clan Ayuso”.
La “foto de la vergonya”
Les reaccions en les files socialistes a l’ofensiva d’Ayuso no s’han fet esperar; i s’han donat fins i tot a escala ministerial. Ja abans que se celebrés la cerimònia d’entrega de la medalla internacional, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, havia titllat de “distracció” el moviment dels populars madrilenys. En una intervenció el matí del mateix dijous, la mà dreta de Sánchez a la Moncloa va acusar “els ultres” d’estar abonats a “l’espifiada i la crispació per tapar la seva manca de gestió”. Qualsevol resposta en xarxes des de l’univers socialista està articulada, a més, al voltant de les piulades del ministre de Transports, Óscar Puente. El val·lisoletà, amb un to més solemne que el que l’ha caracteritzat les darreres setmanes, ha sentenciat al seu compte de Twitter que “va haver-hi un temps en què la dreta d’aquest país, com a mínim es respectava a si mateixa. Aquest temps ha passat”.
Hubo un tiempo en el que la derecha de este país, al menos se respetaba a sí misma. Ese tiempo pasó.
— Oscar Puente (@oscar_puente_) June 21, 2024
A la picabaralla s’ha afegit també l’exministra d’Indústria i actual presidenta del grup parlamentari socialista a l’Assemblea de Madrid, Reyes Maroto, que ha titllat una de les imatges de l’acte institucional d’Ayuso i Milei de “la foto de la vergonya”. L’aportació de Maroto ha rebut una munió de respostes -la immensa majoria d’usuaris especialment militants en l’espai de la dreta madrilenya- recollint altres “fotos de la vergonya” que atribueixen al PSOE; com ara una encaixada de mans entre l’expresident José Luís Rodríguez Zapatero amb el president veneçolà Nicolás Maduro en el marc d’una reunió diplomàtica, o les converses de Santos Cerdán amb el president a l’exili Carles Puigdemont per a la investidura. La dinàmica de la relació entre els dos grans partits del règim del 78, doncs, ha esdevingut, doncs, un constant estira-i-arronsa digital. Una nova entrega està més que garantida.
