L’ultimàtum de Pedro Sánchez, la mediació europea, la treva electoral i el voluntarisme del PP van precipitar a mitjans de juny un gran acord d’estat per a la renovació del Consell General del Poder Judicial, que tenia el mandat caducat des de feia 5 anys i mig. Menys d’un mes després, la setmana passada, el govern espanyol i les comunitats del PP van acordar repartir de manera urgent 347 menors estrangers no acompanyats per diferents comunitats de l’estat espanyol. Un acord que no va comptar amb l’aprovació de Catalunya, que es va abstenir, i que, a més, tensa la corda de les relacions entre els socialistes i Junts, que reclama que Catalunya disposi de les competències en immigració; i que, d’altra banda, va provocar que Vox trenqués els seus acords amb el PP a les autonomies on governaven en coalició. A aquests dos acords, cal afegit un tercer acord entre comunitats del PP i del PSOE per rebutjar el finançament singular que va reclamar Catalunya a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera.
Tots aquests elements alimenten les especulacions sobre la possibilitat que socialistes i populars puguin arribar a acords en la línia clàssica del règim del 78. De fet, la portaveu de la direcció del PSOE, Esther Peña, ha ofert al PP la possibilitat de “firmar grans pactes” si es feia efectiva la ruptura amb Vox. Però no ha estat l’única dirigent socialista a pronunciar-se en aquest sentit, perquè, després del Consell de Política Fiscal i Financera, la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, “veu més possibilitats d’èxit” si el nou model de finançament ve d’un acord entre el PSOE i el PP. Experts consultats per El Món consideren que l’acostament entre els dos grans partits espanyols és una operació per estabilitzar el règim del 78, i que, a més, permet al govern espanyol evitar dependre de l’independentisme en pactes que puguin perjudicar l’estat espanyol.
“Era exagerat pensar que l’independentisme feia trontollar els fonaments del 78”
El jurista, exvicepresident del Parlament i secretari nacional de l’ANC Josep Costa opina que era “exagerat” pensar que el pacte d’investidura de Pedro Sánchez amb l’independentisme estava fent trontollar els fonaments del règim del 78, i recorda que “ja hem assistit a aquesta cerimònia alguna altra vegada” com, per exemple, amb la reforma del Codi Penal. “Les notícies de crisi de règim són molt exagerades, i aquestes tempestes es recondueixen molt ràpidament amb aquest tipus de pactes que estabilitzen el règim”, conclou. Així mateix, apunta que els pactes “a dues bandes” del PSOE amb l’independentisme i el PP el “situa en una posició central” perquè poden pactar l’amnistia amb ERC i Junts i el PP “fot el crit del cel”, però dies després és capaç de pactar amb el PP la renovació del Poder Judicial. “Fa anys que l’independentisme està donant la centralitat al PSOE amb la seva estratègia equivocada”, sentencia.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon, per la seva banda, assenyala que tant socialistes com populars “són partits d’ordre i d’estat, i, per tant, fins i tot en els moments més elevats de polarització hi ha coses fonamentals en què es posen d’acord” perquè es reparteixen el poder i perpetuen el règim del 78. “Els dos grans partits acaben pactant els grans elements estructurals del sistema per mantenir la gran part de l’statu quo, i això es nota sobretot en qüestions territorials”, que rebutgen malgrat que puguin beneficiar comunitats que estan governades per ells, com podria suposar una eventual reforma del finançament.
El PSOE i el PP busquen reforçar el bipartidisme
Rodon també apunta que la formació d’Alberto Núñez Feijóo “sap que no pot mostrar sempre aquesta cara tan agressiva dels últims temps perquè, malgrat que l’interessa recuperar molt de votant que havia marxat cap a Vox i altres opcions, bona part del seu votant actual, però també potencial, és un votant més moderat, més de centre”. A més, afegeix que el bipartidisme forma una “gran coalició de pactes d’estat”, però no creu que s’acabi establint una gran coalició de govern. Costa creu que existeix “un equilibri que PSOE i PP han après a gestionar” perquè els dos “tenen molt de poder”, i s’han reforçat molt des de fa 10 anys, quan el bipartidisme estava “absolutament en descomposició”. “Tenen entesa tàctica per gestionar de forma beneficiosa per a tots dos la confrontació i la bipolarització entre ells”, i afegeix que així el PSOE “engoleix” Sumar i Podem i el PP fa el mateix amb Vox, i assenyala que a ambdós partits els interessa “reforçar el bipartidisme” a l’estat espanyol. “Hi ha un interès evident a reforçar-se mútuament, i han vist de manera hàbil que barallar-se de manera controlada i alhora arribar a acords, quan pugui ser interessant, els beneficia a tots dos”, conclou.
Aquest acostament també es veu beneficiat pel trencament de Vox amb el PP. Josep Costa considera que els populars estan “encantats de la vida” que Vox hagi trencat amb ells perquè “queden com els bons, conserven els governs i l’extrema dreta no té capacitat de fer-los caure i confien que a les pròximes eleccions hi hagi un desgast”. Aquests trencaments, exposa, “sempre debiliten la formació que surt del govern”, sobretot quan hi ha una simetria tan gran entre les dues formacions. Toni Rodon també comparteix que als populars “els va de conya” la decisió de Vox, perquè eviten moltes mesures públiques que hauria volgut fer des del govern i en qüestions puntuals pot arribar a acords amb el PSOE. “Se’n renten les mans i li va de conya”, resumeix.
Un escenari perjudicial per a l’independentisme
El jurista considera que aquesta aproximació entre els dos principals partits a l’estat espanyol perjudica l’independentisme i considera errònia l’estratègia seguida per ERC i Junts de pactar amb els socialistes espanyols: “És una clara confirmació de les coordenades de risc que hi havia als pactes amb el PSOE”. “Pactar amb el PSOE satel·litza l’independentisme respecte al bloc espanyol”, perquè “li treu força, li treu capacitat de negociació, li treu capacitat de confrontació”, apunta. “Es veia venir”, diu Costa, i remarca que “ara que no té majoria al Parlament, només li queda la força que pugui tenir a Madrid”, però aquesta força desapareix en el moment que “el PSOE fa un pacte amb el PP”. “La conseqüència principal per a l’independentisme és que mostra la dificultat de canviar qüestions estructurals de l’Estat perquè davant hi tens una roca sòlida”, exposa Toni Rodon. Així mateix, alerta que si les minories es posen molt exigents, el PSOE “pot recórrer al PP per aprovar certes coses”. Un exemple podria ser la negociació dels pressupostos generals de l’Estat, que, per al politòleg, “serien la culminació de tot el procés”. “Al PSOE li interessa mantenir les grans estructures de l’Estat, i no canviar-les”, conclou.
Costa, per la seva banda, afegeix que “qualsevol cosa que el PP pugui entendre que va contra els seus interessos fonamentals, o que va contra l’Estat, o que perjudica les seves comunitats, té sempre la capacitat de pactar amb el PSOE. O per dir-ho d’una altra manera, el PP i el PSOE, els dos. És una quimera pensar que el PSOE farà concessions a l’independentisme que no vulgui fer i pugui rendibilitzar com a projecte propi”. En aquest, sentit, posa l’exemple de la llei d’amnistia perquè considera “evident” que el PSOE ha trobat un relat i una forma de vendre la norma que li permet “assumir-ho com un projecte nacional espanyol”. “Quan són qüestions d’estat el PSOE sempre té el PP, i només cedirà en coses que pugui treure avantatges partidistes i no afeblirà l’Estat. L’Estat està millor que mai, no s’està afeblint amb aquests pactes de l’independentisme amb el PSOE”, conclou.
