Aquest diumenge fa 47 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Va ser el 20 de novembre del 1975 i va suposar la fi de més de 36 anys de dictadura. Franco va morir al llit, de vell, als 82 anys, després de dècades de repressió contra republicans, catalanistes, gitanos, jueus, col·lectiu LGBTI –aleshores ni tan sols se’n deia així– i tot el que considerava dissidència al franquisme. Els gairebé quaranta anys de dictadura va deixar una petjada que encara perdura d’una forma o altra.
Alerten d’un “rejoveniment” del franquisme
Dos dels espais on encara queda aquesta empremta són el sistema judicial espanyol i l’exèrcit. Segons la sociòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona Marta Rovira Martínez, “la judicatura és l’espai on el franquisme encara és més viu”, assegura. Alhora, recorda que encara hi ha “una batalla per la memòria”, ja que considera que les polítiques en aquest sentit encara no estan a l’altura del que demana l’ONU. De fet, la sociòloga afirma que hi ha una actitud “reaccionària” de la dreta de forma “molt desacomplexada” . “Estem pagant la tebior de la Transició“, opina Rovira, que considera que el PSOE hauria pogut fer més en aquest aspecte.
De fet, afirma que el PSOE és “més un partit nacionalista espanyol que d’esquerres”. “Això es veu en alguns presidents de comunitats d’autònomes”, afirma. A més, alerta que ara hi ha un “rejoveniment” del franquisme i que té el seu equivalent als moviments ultradretans d’arreu d’Europa. Rovira diu que s’utilitza la nostàlgia de la capacitat de dominar sobre la diversitat i adverteix que a l’exèrcit també està instaurat aquest sentiment, tot i que no és tan “relacionat amb la ciutadania”.
La sociòloga adverteix que “sembla que anirà a més” i creu que el PP està recollint aquest discurs, malgrat que Vox baixi a les enquestes. “Part del PSOE també ho està fent”, avisa Rovira, qui creu que el franquisme no incomoda en l’ideari espanyol, ja que coincideixen en la idea que hi ha “una nació per sobre de l’individu”.
Pérez Royo assenyala el poder judicial
En aquesta línia també va el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, que assegura que hi ha una continuïtat en la judicatura. “És la mateixa base judicial, amb les mateixes famílies que es perpetuen”, assegura el jurista, qui creu que això es manifesta sobretot al Consell General del Poder Judicial, que ja fa anys que està caducat i en funcions. “Allà hi ha un franquisme d’una intensitat molt notable”, creu el catedràtic. De fet, explica que el poder judicial va ser un “ariet” contra la Segona República i que durant la Transició no hi va haver una renovació en la judicatura. “Els jutges del règim franquista van passar a la democràcia i van seguir ocupant els mateixos llocs”, explica Pérez Royo.
Així mateix, diu que les primeres sentències judicials van ser la negació de la Constitució espanyola, ja que consideraven que no era una norma jurídica vinculant. “El franquisme en la judicatura s’ha vist sobretot en el judici contra els líders independentistes o en la sentència del’Estatut”, opina el catedràtic, que també veu reflectit això en Vox. De fet, recorda que va ser “molt difícil” treure Franco del Valle de los Caídos.
Discrepàncies sobre la utilització del terme “franquista”
Qui no està tan d’acord a utilitzar el terme “franquista” per a descriure la situació actual és l’historiador especialitzant en feixisme, nacionalismes i l’extrema dretes de l’època contemporània Steven Forti, professor associat a la UAB. Creu que la utilització d’aquest terme està “equivocada històricament”. En canvi, fa servir l’adjectiu “ultraconservador” i creu que les forces armades és on hi ha més instal·lada aquesta ideologia. “És on s’hi senten més a gust”, explica Forti, qui assegura que en altres països europeus també passa el mateix. De fet, considera que en el cas espanyol també “està marcat en la judicatura i part del funcionariat“. “A vegades ens trobem magistrats molt conservadors, tot i que crec que el CGPJ és el de menys. És clar a la sala penal del Tribunal Suprem”, opina Forti.
L’historiador considera que aquesta ideologia ultraconservadora de part de la judicatura té a veure amb la manera “com funciona la carrera judicial“. “En altres països el poder judicial està més democratitzat”, diu l’historiador italià. Pel que fa a la Transició, opina que “tots aquests tipus de processos són molt complexos”. “El foc nou i vida nova no ha passat enlloc. A vegades hi ha elements estructurals”, opina Forti.
La peculiaritat espanyola del Procés
De fet, Forti considera que hi ha un clima “d’extrema dreta” en els mitjans de la “caverna madrilenya”, que encaixa amb una visió “ultraconservadora” i “ultradretana” de la societat. I ho compara amb altres països d’arreu del món, on l’ultradreta també ha crescut. “Hi ha un context Europeu que va en aquesta direcció, que per diverses raons han aconseguit tirar endavant”, opina l’historiador, que considera que hi ha tres elements que expliquen l’auge de la ultradreta: “L’augment de les desigualtats, les raons culturals que generen una reacció a la societat neoliberal i la crisi de la democràcia liberal, que es pot veure representada en la desconfiança de la ciutadania en les institucions”.
En aquest sentit, també considera que hi ha elements “peculiars” en el context espanyol i que expliquen l’auge de Vox, com pot ser una reacció a l’augment de l’independentisme i dels fets de l’octubre del 2017. “Vox utilitza el Procés mediàticament i hi troba un caldo de cultiu ideal per vendre el seu discurs. És indubtable que després de l’octubre del 2017 hi ha molta més demanda i el seu missatge es pot col·locar amb més facilitat. Perquè la principal peculiaritat espanyola és la territorialitat“, sentencia Forti.
5 
3 