Ángel Ceña (Sòria, 1967) és un funcionari de l’Estat que es dedica a fer inspeccions. Implicat des de fa anys en la plataforma ciutadana Soria Ya, nascuda fa més dues dècades, reconeix que la pandèmia ha estat l’accelerador que els ha fet passar del moviment social a l’arena política creant España Vaciada, plataforma que el 13-F, diumenge que ve, presenta candidatures a cinc províncies en les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó. Ceña creu que calen procuradors (diputats) que defensin la veu del territori i aturin anys de promeses incomplertes. L’autonomia no ha servit més que per agreujar el problema de despoblament de Castella i Lleó promogut des de temps de la dictadura. Amb España Vaciada, Ceña pensa que s’està fent el que toca. El bipartidisme i el centralisme de Madrid, denuncia, estan dessagnant la província i això ho volen aturar. El PP els ha acusat de ser com “els separatistes” catalans, però el moviment no té cap intenció de fundar la “república independent de Sòria”, explica rient Ceña en aquesta entrevista amb EL MÓN. El líder del moviment que amença el bipartidisme a Castella i Lleó amb les reivindicacions regionals com a única arma rep el diari a la seva seu a la capital soriana, un dia en què la plataforma es desperta amb els millors auguris de cara el 13-F.
Totes les enquestes bufen a favor seu. Satisfets?
Volíem ser la força més votada a la província, amb dos o tres procuradors dels 81 que hi ha en joc a Castella i Lleó i això dependrà de com els altres partits es reparteixen el vot. Sòria és la província que té menys procuradors, també perquè és la menys pobladaó. Amb la Llei d’Hondth tenir-ne 2 o 3 és ser la força més votada i arribar a 3 dependrà de com es fragmenti el vot entre la resta de partits. Què suposarà si Cs perd massa o no perd, si Podemos manté o no els seus vots i la irrupció de Vox, que és una incògnita absoluta.
En termes absoluts a quants vots aspiren. Quan els costa cada escó?
El primer escó costaria uns 7.000 vots, el segon a partir de 14.000. A les últimes eleccions, el PSOE va guanyar amb més de 19.000 vots i el PP es va quedar amb més de 14.000. I això va suposar tres procuradors per a un i dos per a l’altre, però això perquè la resta de forces no van arribar a superar cap els 5.000.
De qui esperen rascar més vots? Son una força transversal?
De tot arreu. Nosaltres rasquem de tot l’espectre i més del centre que de la dreta. Ens presentem com a transversals perquè pensem que aquesta bipolaritat política almenys a Sòria no li ha anat bé per a res i la ciutadania ho entén.
Es desperta ara el 2022 l’España Vaciada? Ha estat una il·luminació després de 40 anys d’autonomia o el fenomen porta recorregut?
El moviment com a tal o presa de consciència? A Catalunya porteu més temps, però a Castella i Lleó portem 39 anys d’autonomia, aquí va començar el 1983, i en aquests anys Sòria ha perdut el 12% de població. O sigui que el fenomen hi era, però el que passa és que ningú el va abordar. Ara, amb la gran manifestació de Madrid del 31 de març del 2019, sembla que el fenomen ha aparegut a la taula política. I de moment pensem que només hi ha aparegut d’una manera retòrica perquè ningú afronta el problema. Actualment, si escoltes declaracions dels partits que concorren en aquesta campanya tots ho porten a l’agenda i tots ho arreglaran. Del nostre programa pràcticament tots en subscriuen el 80%, però és que ja ho feien el 2019 i no ho van complir. Per tant, no ens refiem, volem ser-hi per controlar el compliment del seu programa que, en gran part, és el nostre i també de les reivindicacions que fem.
Amb l’estat de les autonomies creu que hi va haver algun moment la intenció de corregir el despoblament que vostè situa a partir de 1950?
No. Aquí a Castella i Lleó no. Si l’autonomia comença el 1983, el primer pla per combatre el despoblament és del 2005, que va fracassar. El 2010 la Junta de Castella i Lleó va fer un pla molt ambiciós de 2010 a 2020, que es deia Agenda per al Poblament, amb un munt de mesures, i si t’ho llegies era fantàstic. Va arribar la crisi econòmica, no es van aplicar les mesures. Fins i tot la pròpia Junta de Castella i Lleó ha reconegut que era un fracàs. Aleshores ara ens volen vendre que lluitaran contra el despoblament, però no ho veiem. Crec que si no hi ha uns procuradors a les Corts de Castella i Lleó que ho exigeixin tornaran a defraudar les expectatives que ens estan creant. Ara sí que s’ha posat el problema damunt la taula, potser és el que hem aconseguit, però com no hi hagi algú darrere no hi haurà voluntat.
Des de quina perspectiva volen treballar el fenomen del despoblament?
Nosaltres volem un pla integral, un pacte d’estat, aquí de Castella i Lleó contra el despoblament, si pogués ser que sortís de l’arena política. No podem estar discutint això amb plans com ha passat amb les lleis successives d’educació. Volem que els partits polítics es comprometin a afrontar el problema, que es dissenyi un pla per combatre-ho. No serà qüestió d’una o dos mesures estrella, serà d’un conjunt. Estem fent campanya per pobles i hem fet mítings per a quatre persones, però s’hi ha d’anar. No podem explicar les mesures que volem per a l’Espanya Vaciada des de les ciutats, des de Sòria, Almazán o Medinaceli, els únics nuclis de població de més de 5.000 habitants. S’hi ha d’anar i la gent ho agraeix, ho entén, t’explica les coses, et dona idees. Anem a llocs on no hi ha ni 5G, ni 4G i moltes vegades ni 3G. I això limita molt les possibilitats de les persones que viuen allí. I també hi ha d’haver infraestructures, una facilitat perquè empreses, encara que siguin petites, hi puguin treballar. Ha de ser un conjunt de mesures, un pla a llarg termini, però s’ha de fer alguna cosa.
Aquesta dinàmica de no atendre de les necessitats de zones rurals també ve per una idea de construcció nacional de Madrid que s’ha centrat en la capitalitat i que ha desatès el que estava extramurs…
Madrid aquí xucla el talent dels nostres joves. No té sentit que Madrid es desenvolupi d’una manera tan vertiginosa i elevada, que cada vegada tingui més població, que tots els nostres joves hagin de recórrer a anar a viure allí. La presidenta de Madrid està aplicant fiscalitat diferenciada beneficiosa per a les empreses quan històricament, quan es vol beneficiar un territori perquè hi acudeixi població, s’aplica fiscalitat diferenciada al territori que ho necessita i no a la ciutat gran. Creiem que és un model territorial és desequilibrat i l’article 138 de la Constitució —molts dels que estan aquí governant sempre s’omplen la boca amb la Constitució— diu que els poders públics han de promoure un desenvolupament territorial equilibrat. Això no s’està fent. Actualment el 70% del territori espanyol està gairebé despoblat. Treus Madrid i unes quantes ciutats grans com poden ser Valladolid, Saragossa i Sevilla, i el territori té seriosos problemes de despoblació. I després les costes, que estan poblades. Això provoca problemes de desenvolupament, fins i tot urbanístic i de tot tipus, molt greus. Creiem que hi ha una altra solució.
Quan escolten Isabel Díaz Ayuso dir “España es Madrid” què els passa pel cap?
Madrid son 7,5 milions d’habitants i Espanya son 48. Com ha de ser Madrid Espanya? Espanya som tots: Catalunya, Canàries, Balears i Sòria també. I aquí no venim a trencar res. Venim a que s’escoltin aquests territoris, que no estan equilibrats territorialment. Hem estat en pobles on queden quatre habitants, quan fa 40 anys en tenien 250. És que és molt lamentable. Pensem que hi ha hagut un abandonament institucional. La gent se n’ha d’anar si en té ganes, però s’han de crear les condicions perquè es pugui quedar i no s’ha estat treballant en aquest sentit. Madrid ens xucla. Ens xucla els joves i el nostre talent. Les famílies a Sòria fan un esforç perquè els fills es puguin educar correctament perquè després acabin abocats a Madrid en pisos cars, lloguers desmesurats, a no trobar habitatge… pensem que hi ha d’haver alternatives.
Després de la pandèmia cobra més sentit un moviment com España Vaciada per la pèrdua de serveis sobretot sanitaris?
A la província de Sòria la nostra plataforma porta 21 anys de moviment ciutadà sense haver fer el salt polític i aquest any l’hem fet. La pandèmia ha estat decisiva per fer el salt a la política. A Sòria hem vist que la sanitat no estava a l’alçada, el nostre hospital era dels anys 80 i no s’havia reformat. Va ser un abandonament total. La taxa de mortalitat per Covid aquí va ser tres vegades més alta que a la resta d’Espanya. Els sanitaris anaven amb bosses d’escombraries per protegir-se del virus. Consultoris rurals tancats, no s’atenien les trucades. Això ha estat molt dur i ens hem sentit abandonats totalment. Per Soria Ya va ser un dels motius per fer el salt a la política. Per la sensació d’abandonament, de que no comptàvem, de que no els importava…
Abans ha dit que vostès no vénen a trencar res. El PP els ha començat a atacar acusant-los de fer el mateix que els independentistes…
Nosaltres respectem el marc constitucional i el de l’estatut d’autonomia de Castella i Lleó, total i absolutament. Hem vingut a forçar que compleixin no el nostre programa, el seu.
Per tant defensen l’article 138 de la Constitució sobre l’equilibr territorial…
No està sent complert en absolut, Però és que porta així des de que es va promulgar la Constitució el 1978.
A nivell d’aliances, un cop hagin passat les eleccions, diuen que donaran suport a qualsevol govern sempre que atengui les seves necessitats. A part de les seves necessitats, hi ha altres condicions que vostès també tinguin en compte?
El nostre programa és un pla que no es pot fer des de l’oposició, només es pot fer des del govern. Si arribem a ser claus en una investidura no entrarem al govern, pactarem i acordarem donar suport a algun president, que pot ser del PP o del PSOE —els únics en posició d’aconseguir la presidència— que, a canvi d’aquest suport, compleixi el seu programa i el nostre. Aquest és l’objectiu de presentar-nos a les eleccions. Tenir veu allí on compta i poder influir en la formació de govern. Donarem suport si es comprometen a un cronograma clar d’objectius, a fer un pla, una llei pel despoblament que fixi uns objectius concrets, amb uns privilegis fiscals per a territoris despoblats, tota una sèrie de mesures que pensem que és l’únic que pot frenar aquest procés.
Els beneficis fiscals seria anar en la línia de Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid?
No exactament. Nosaltres pensem que hi hauria d’haver primer una llei pel despoblament que fixin uns criteris i després tota la política pública d’ajuda, subvencions i incentius fiscals articulant-se al voltant d’aquesta definició de despoblament per privilegiar aquells territoris. És el que van fer els reis castellans, lleonesos, navarresos i també catalans en el procés d’ocupació del territori segons anava avançant la Reconquesta: oferien cartes de poblament i furs. El que no té sentit és que la ciutat més populosa del país, que té més densitat de població per quilòmetre quadrat, posi privilegis fiscals i les empreses abandonin els territoris del costant per anar-se’n on més gent hi ha. Això no té cap sentit.
Com es posiciona el discurs d’España Vaciada en temes com Catalunya o la diferència entre esquerra i dreta.
Respecte a Catalunya et diré que ja tenim bastant amb els nostres problemes. Probablement tota la qüestió catalana no es percep a Castella com es percep a Catalunya. Nosaltres potser no tenim la informació suficient per jutjar i no ens posarem en absolut en aquests temes. Si alguna vegada arribem al Congrés ens ho plantejarem, ho estudiarem i segurament ens abstendrem en votacions. De moment, no tenim elements per jutjar i entrar en això. Tenim bastant amb els nostres problemes com per posar-nos en això.
I respecte a Vox sí que tenen posicionament?
Han vingut a Sòria dos líders nacionals de Vox. Dissabte Ortega Smith va dir una quantitat de burrades sobre nosaltres que mostren un desconeixement total. Fins ara Vox havia ignorat totalment l’España Vaciada. Teruel Existe va presentar una moció al Congrés per impulsar un pacte contra el despoblament i l’únic partit que no va votar a favor va ser Vox. Fins ara ha ignorat l’España Vaciada, però dissabte va passar directament a insultar-la i a insultar Soria Ya. Va dir que només pensàvem en trepitjar moqueta i nosaltres l’única cosa que volem trepitjar és l’herba dels nostres camps. Ens presentem perquè som ciutadans normals i corrents, hem tret temps de les nostres feines per venir a fer això perquè creiem que feia falta que Sòria tingués veu a les institucions. Mai farem un pacte amb algú que no compleixi estrictament els drets reconeguts a la Constitució i a la declaració universal de drets humans. No canviarem infraestructures o serveis mèdics a canvi de drets humans.
Però si es troben en la tessitura de donar suport a un govern de coalició entre PP i Vox?
Crec que Vox no voldrà pactar amb nosaltres pel que ha manifestat fins ara, per la posició que ha mostrat davant de tot el moviment de l’España Vaciada i recentment respecte a Soria Ya.
Però si és per entrar en un govern no se li cauran els anells…
Doncs s’haurà de veure, les manifestacions sembla que van pel contrari. Nosaltres no canviarem el nostre programa a canvi de no respectar els drets humans.
Què és el que mou més o pot moure més a la gent en aquestes eleccions: el tema dels serveis, el nacional, la dicotomia esquerra-dreta?
Aquí a la província de Sòria el que mou la gent és la prestació dels serveis, que és molt deficient i el cansament per l’oblit. Ens han oblidat. Passa el mateix que a Terol. Ara sembla que se’ns està prestant més atenció, però és fictícia, no es concreta en res. Som territoris oblidats.
Però oblidats per la seva pròpia gent? En el sentit que molts polítics que decideixen a Madrid vénen de Castella i Lleó.
En la història de l’autonomia hi ha hagut dos presidents sorians de la Junta de Castella i Lleó. També hi ha hagut ministres, fins i tot de Foment, un president del Congrés dels Diputats, un vicepresident del Senat. I no han lluitat per la seva província, tot i que la representaven. Eren càrrecs electes per la seva província, però arribaven a Valladolid o a Madrid i se’ls oblidava. Aquests partits nacionals tenen una estructura piramidal molt rígida. Les decisions es prenen a Madrid i com a molt a Valladolid. Mañueco no ha estat lliure de presentar aquestes eleccions, li ho han indicat des de Madrid. Cs, a les eleccions de 2019, es va passar tota la campanya dient que pactaria amb el més votat, que va ser el PSOE. I des de Madrid li van dir que no, que havia de pactar amb el PP. Nosaltres volem portar una veu diferent a la Junta, una veu que es decideix aquí, la veu d’aquest territori.
Creu que tema català s’ha convertit a Castella en mercaderia electoral, que instrumentalitzen els partits grans?
Això ho puc contestar a títol personal, però no com a representant de Soria Ya. A títol personal penso que aquí sempre s’ha agitat el tema català de manera interessada per part dels dos partits. Però és que a la política espanyola gairebé tot s’agita interessadament. També la política exterior. Penso que Espanya no té una política exterior definida, s’agita electoralment, es fa política exterior en clau interna i en funció de l’enfrontament bipartidista. Totes aquestes coses s’haurien de fer amb una mica més de consens. I el tema català probablement, no n’estic segur, s’agiti pels dos blocs ideològics d’una manera interessada.
Com va va dir vostè en una entrevista recent la seva intenció no és fer la república independent de Sòria…?
No, en absolut. Nosaltres respectem el marc de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia i aquest marc és en el que estem disposats a treballar. Crec que el problema de l’España Vaciada és un problema de desenvolupament territorial que afecta tot l’Estat. Probablement Catalunya sigui una de les comunitats més poblades, però estic segur que aquest problema en alguna part de Catalunya també existeix. De fet, hi ha dues associacions que estan incloses a la plataforma de l’España Vaciada, en el moviment social, no en el polític.
Des de la perspectiva de l’España Vaciada es poden entendre les reclamacions de Catalunya, inclosa la independència, donat que moltes decisions es prenen a Madrid i li son contraproduents?
En aquest jardí no em considero capaç d’entrar, ni la plataforma té una postura. Respecte a la Constitució, i dins de la Constitució tot. I respecte a la llibertat d’expressió i a que cadascú aporti el que hagi d’aportar i manifesti les seves idees lliurement, això per descomptat. Després, si veus que les idees van en contra del marc jurídic establert per la Constitució i les lleis fonamentals d’Espanya… però respecte màxim, sobretot des del desconeixement. No m’atreveixo a expressar-me de quelcom que desconec.
A vegades hi ha coses que ens queden lluny, però a vegades hi ha coses llunyanes que les coneixem a través d’informacions mediatitzades. Aquí a Castella i Lleó no hi ha hagut mai una televisió autonòmica pública…
Hi ha una televisió privada amb una subseu a cadascuna de les nou províncies que rep fortes subvencions del govern autonòmic. Els partits majoritaris que han governat no ho han considerat mai necessari, el PSOE els primers anys i el PP els següents 35.
Creu que a Espanya hi ha un xip imperial i per això perdura el centralisme madrileny a costa de la resta de territoris?
No m’atreveixo a dir tant com imperial perquè, si fos imperial, la gent no només se n’aniria a Madrid, també va a Barcelona, Sevilla, Bilbao o Màlaga. No crec que hi hagi un xip imperial a Espanya, o almenys m’agradaria no pensar-ho.
