El dictat del relat. Aquest és un dels punts febles de l’independentisme que sembla emergir a cada nova etapa que s’enceta. L‘acord per a la llei d’amnistia no és, ni de bon tros, una excepció. L’esmena transaccional que ha permès l’acord a hores de la comissió de Justícia del Congrés que havia de validar el dictamen de la llei és un acord bàsicament entre els negociadors d’ERC i Junts. Tots dos partits no s’han estalviat la brega, amb el PSOE de convidat no de pedra, però si deixant que les formacions independentistes s’esbatussessin, mentre el ministre Félix Bolaños complicava l’acord.
Sia com sia, els socialistes van reclamar a ERC i Junts que fessin el favor de signar una pau, encara que fos armada, per aprofitar l’embranzida de l’informe de la comissió de Venècia. Així que dijous, els socialistes es van mostrar disposats a acceptar l’escrit que acordessin republicans i juntaires. La intenció era deixar clar que la malversació no seria l’excusa per amnistiar corruptes, que calia complicar més la consideració del terrorisme perquè fos exclòs de l’oblit penal, el retorn de les multes per la llei mordassa i no deixar marge pels delictes de traïció. I, com afegit, aprofitar els aclariments per evitar, en la mesura del possible, que els policies imputats per la seva actuació en el Primer d’Octubre, no fossin amnistiats.
“Un objectiu polític compartit”
Segons fonts de Junts, “l’objectiu polític era compartit per les tres formacions implicades”. Així que ERC i Junts van asseure’s per resoldre les diferències, amb uns socialistes “emprenyats”. Finalment, la situació es va desencallar entre dilluns, quan els dos equips jurídics dels partits independentistes van tancar un acord i per separat el van fer arribar al PSOE, i ahir mateix quan els socialistes espanyols van donar el vistiplau final després de fer unes precisions gramaticals que es van acceptar. Des d’ERC detallen que les reformes proposades tampoc eren tan diferents del text que es va rebutjar en primera instància, però sí que admeten “que ha servit per acotar més l’abast de la llei”.
En aquest sentit, els republicans centren els assoliments en la malversació, les multes de la llei mordassa i en l’abast del terrorisme en tres condicions. Si fa o no fa, com els juntaires que també emfatitzen que els principals canvis que s’han introduït fan referència a aquells delictes que quedaven exclosos de l’amnistia. Pel que al delicte de traïció les fonts de Junts han detallat que només quedaran exclosos aquells actes de traïció quan “s’hagi produït una amenaça real i efectiva i un ús efectiu de la força contra la integritat territorial” i el terrorisme queda acotat al “dret internacional”, més enllà del Codi Penal espanyol.
ERC va una mica més enllà i recorda els tres condicionants que s’han imposat per treure l’amenaça que suposava el terrorisme: la definició del Codi Penal, la directiva de terrorisme de la Unió Europea i l’aplicació dels articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans per interpretar de manera rigorosa el que significa i suposa el terrorisme. Tres condicions que deixarien fora les causes del Tsunami Democràtic i de l’operació Judes. En aquest punt ERC, també recorda que la tercera condició, que exclou el tracte denigrant i la tortura faci que sigui difícil aplicar l’amnistia als policies del Primer d’Octubre imputats en la causa del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona. Les mateixes fonts del partit de Puigdemont han detallat que l’informe de la Comissió de Venècia va ser “la pista d’aterratge perfecte” perquè el PSOE canviés el seu argument de “no tocar ni una coma”. A més, han fet autocrítica i han reconegut que es van precipitar al principi de tot quan van assegurar que no presentarien esmenes perquè no calia tocar ni una coma: “quan vam veure les atrocitats que vam fer els jutges ens vam posar l’orgull a la butxaca”.
“No s’amnistien corruptes”
Sobre el redactat final de la malversació, tant ERC com Junts confien que “finalment, només s’exclouran els delictes de malversació que responguin a una voluntat d’enriquiment de la persona”. D’aquesta manera, l’amnistia cobreix qualsevol acte que una persona hagi pogut fer d’ús de diners públics per a finalitats polítiques. “El nostre mantra seria que si hi ha algun problema amb la llei d’amnistia no serà per la llei, sinó perquè els jutges prevariquin”, han sentenciat. Això farà que peces separades de la Volhov, per exemple, s’hagin d’escatir segons les acusacions que formulin, si és que finalment s’acaba la instrucció i es formulen acusacions.
Sobre les multes de la llei mordassa, ERC s’apunta el punt perquè era una petició molt pròpia. En concret, i amb la serenor que dona que el Govern de la Generalitat té la potestat de retirar les sancions, la llei permet el retorn de les multes perquè “això no depèn de cap jutge”. Ara bé, sí que els republicans especifiquen que les multes que es retornaran són les lleus i les greus, no les molt greus. De fet, tampoc se n’ha tramitat cap de molt greu -segons el departament d’Interior- relacionades amb el Procés.
Black and Decker o prevaricació
En tot cas, les dues formacions mantenen -cadascú amb els seus arguments- que han estat els artífexs de la llei i de l’acord final. Al capdavall, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, assegurava aquest matí que la llei només havia patit canvis estètics. En aquesta línia, Junts subratlla que la llei d’amnistia s’ha blindat pel que fa als delictes exclosos de terrorisme, traïció i malversació, i han ressaltat que si els jutges intenten “fer passat per llebre en aquest intent de boicotejar” la norma estaran, segons ells, “prevaricant”. Per exemple, en aquest sentit, el 30 de gener han explicat que en el text tombat el 30 de gener hi havia 150-200 persones que estaven a disposició que un jutge els pogués imputar per terrorisme i ara, amb les modificacions que s’han introduït, “aquestes persones poden estar més tranquil·les que des d’un punt de vista normatiu i legal poden estar cobertes”. “Els jutges faran el que vulgui, però legalment estan cobertes”, han sentenciat.
En el mateix criteri s’expressa ERC que, de fet, fa mesos que argüeix aquesta situació. “Per molt que blindem la llei, o evitem forats a la llei no podem evitar els jutges amb Black and Decker, que poden foradar allà on sigui”, raonen els republicans. “Amb aquesta judicatura res és de risc zero”, apunten. Per això, no amaguen possibles solucions fora de la llei per poder complir l’escomesa, com és el compromís d’indults per part del PSOE o la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per eliminar de la via jurídica el procés penal que pot instar la mateixa institució davant actituds que consideren com a desobediència, o fins i tot, la reforma de la LOREG que impedeixi extravagàncies com la inhabilitació sobrevinguda.
