Són poc més de les 08.30 hores del matí. A Terrassa encara no plou, però no trigarà gaire a fer-ho. Arriba un autocar tunejat amb la cara de president Carles Puigdemont i el missatge Catalunya necessita lideratge. És un dels 15 autocars que aquest diumenge viatgen fins a un míting que el candidat de Junts+Puigdemont per Catalunya ofereix al pavelló d’Argelers, a la Catalunya Nord. “Esperem aplegar més de 1.000 persones del Vallès Oriental i Occidental”, explica el conseller Josep Rull a l’estació d’autobusos de Terrassa.
El Món viatja amb Rull fins a Argelers. L’exconseller viu la jornada com un viatge cap a la llibertat, un petit pas cap al retorn del president Carles Puigdemont i el conseller Lluís Puig a Catalunya. La pluja no para de caure durant bona part del recorregut i es fa especialment intensa a l’entrada a l’Estat francès. El conseller està un mica constipat. És el quart cop que puja fins a la Catalunya Nord, el dissabte va ser a Lleida i aquest diumenge a la tarda serà a Vila-seca. Serà un no parar fins al 12-M quan Catalunya elegirà el Parlament d’on hauria de sortir el nou president de la Generalitat. A l’arribada a Argelers, Rull es retroba amb el conseller Lluís Puig. Feia temps que no es veien i es fonen en una forta abraçada.
La trobada amb Lluís Puig
Puig va ser conseller de Cultura de la Generalitat entre juliol i octubre del 2017. Des d’aquell any viu a l’exili. Ja fa sis anys i mig. Ara mateix està instal·lat a la Catalunya Nord, tot i que va amunt i avall. “Acabem d’estar a Estrasburg, on hem presentat la nostra candidatura a les europees”. En declaracions a El Món, Puig explicita les ganes de tornar a Catalunya, però no ho farà fins que la llei d’amnistia estigui “aprovada i aplicada”. No es refia gens de l’Estat espanyol. Al pavelló d’Argelers, Puig s’emporta una de les ovacions més llargues al míting.
“Tornar a Catalunya per al ple d’investidura”
Poc abans de començar l’acte a Argelers, en un pavelló ple de gom a gom, on no es para de cridar “com el Vallès no hi ha res”, arriba Puigdemont. El president es reuneix amb els dos consellers en una petita sala amb uns sofàs blancs. El president reafirma la seva intenció de tornar a Catalunya “per al ple d’investidura“.
L’estada a la presó, recordada durant el viatge
Tornem a la carretera. Serà per la pluja o perquè és diumenge a primera hora del matí, però l’AP-7 no presenta problemes de circulació. No hi ha embussos. El conseller Rull és una persona afable i dialogant. Com no pot ser d’una altra manera, la conversa acaba derivant en els tres anys, quatre mesos i un dia que va passar a la presó, com explica ell mateix a l’encapçalament del seu perfil de la xarxa X.
D’aquell temps, que va passar a Estremera, Soto del Real i Lledoners subratlla que es queda amb els aspectes positius, tot i que de tant en tant surten les ferides. “De les presons de Madrid, el pitjor va ser veure els meus fills -Bernat i Roger- només quatre hores al mes”, recorda. Rull va veure moltes diferències entre les presons madrilenyes i la catalana, en la qual va passar ben bé dos anys. “A Madrid, érem presos polítics i els funcionaris portaven la bandera espanyola a l’uniforme. A Lledoners, amb l’escut de la Generalitat en els uniformes dels funcionaris i en els llençols, tot es feia molt estrany”.
Encara que pugui cridar l’atenció, Rull guarda més bon record de les presons madrilenyes que de Lledoners. A Madrid hi havia més flexibilitat, les instal·lacions eren més amples i a les cel·les hi entrava el sol, “i quan hi pujàvem disposàvem de 20 minuts per socialitzar”. Era com aigua beneïda. A Lledoners, hi havia més control. “Quan acabàvem de dinar, no ens podíem aixecar de les taules fins que els funcionaris ho autoritzessin i les safates les recollien un grup d’interns. A Madrid, en canvi, quan acabaves, cadascú s’aixecava per deixar la seva safata i anar després cap a la cel·la”. I afegeix que si es necessitaven pastilles per dormir, a Madrid els donaven medicaments per a tres dies, i a Lledoners, s’havien de prendre la pastilla davant dels funcionaris i obrir després la boca per demostrar que te l’havies engolit.
Abraçades i petons a l’àrea de l’AP-7 de l’Empordà
A l’àrea de l’Empordà fem una parada tècnica. Juntament amb El Món viatja també el president de Junts de Terrassa, Julio Díaz. Plou bastant. El cafè entra amb ganes. Hi ha assistents al míting que viatgen a Argelers que viatgen amb alguns dels autocars i Rull no para de saludar uns i altres. Es petoneja i abraça amb gent de Terrassa, Sant Cugat o Sabadell. Més que un polític, el que va ser conseller de Territori entre el gener del 2016 i l’octubre del 2017, sembla una estrella de cinema.
Al llarg del viatge, queda en evidència el pèssim estat de l’AP-7. La calçada és plena d’esvorancs mal tapats. Quasi tots estan al carril dret. “És pel pes dels camions”, diu Rull. Com a exconseller de Territori, alerta que aquesta situació es fa més palesa quan s’està a punt d’entrar a l’Estat francès i contrasta amb la cuidada autopista francesa, sense un sol esvoranc.
La pluja s’intensifica. Fins a Argelers no paren de succeir-se una rotonda rere una altra. Hi ha certa sensació de mareig. Just llavors, ens trobem amb un autocar de Junts que circula sota la pluja que ja no deixarem de veure fins a arribar al pavelló on es fa el míting.
Sota la pluja, l’expedició de Rull saluda Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés dels Diputats. És una de les persones que han viatjat fins a la Catalunya Nord juntament amb les exconselleres Meritxell Budó i Lourdes Ciuró; el diputat i expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Canadell i la presidenta de Junts, Laura Borràs.
Un aplaudiment a la centenària iaia Anita
Passat un quart de dues, un pavelló ple de gom a gom amb el públic dempeus rep el president a l’exili i candidat Puigdemont. La segona ovació més llarga se l’emporta la iaia Anita, a punt de fer 100 anys. Puigdemont fa un míting emotiu. Fa evident la necessitat de revertir l’escassa inversió de l’Estat espanyol cap a Catalunya i demana concentrar el vot en Junts. “Donem-los-hi la doble tassa que no volen tastar. Ja han estat derrotats”. El president recorda que fins i tot la seva dona, Marcela Topor, va ser espiada. “O posem el país en mans d’un president que anirà a Madrid a rebre instruccions -en referència a Salvador Illa– o posem el país en mans d’un president que anirà a Madrid a plantar cara”, conclou Puigdemont.
Els Segadors tanquen l’acte a Argelers. Toca iniciar l’operació tornada cap a casa. El consell Rull va amb pressa. A la tarda ha de ser a Vila-seca. Continua el viatge cap a la llibertat.
