L’etern exdiputat d’ERC a Madrid, Joan Tardà, no ha perdut l’oportunitat d’analitzar els resultats d’ERC i de tot l’independentisme del passat 23 de juliol. En un article a El Periódico, titulat Hora o deshora de Puigdemont?, Tardà, ungit com la veu de l’ala més a l’esquerra dels republicans, intenta girar la truita del relat i qualifica ERC “d’imprescindible” a Madrid i el resultat independentista de “la Grossa”. En aquest sentit, demana a Junts que s’apunti a negociar amb els republicans. En especial, li demana al secretari general de Junts, Jordi Turull, que aprofiti els resultats electorals per “passar de les trinxeres estantisses a la utilitat social del camp obert”. Una maniobra que enfortiria el lideratge del president Carles Puigdemont, segons Tardà.
En el mateix article, Tardà aposta per Gabriel Rufián i critica que s’hagi trobat “orfe d’acompanyament per l’acomplexament d’alguns dels seus davant del món postconvergent”. Així mateix, subratlla que cal bastir la negociació en tres punts arran de la “Grossa” que li ha tocat a l’independentisme amb l’aritmètica parlamentària que resulta dels comicis. “Són les demandes que tenen un suport transversal i majoritari a Catalunya: traspàs integral de Rodalies, assumpció de l’insuportable dèficit fiscal i el no enterrament de la taula de diàleg”, desgrana Tardà.
En definitiva, Tardà exigeix “fer pinya, al capdavall, amb ERC per assolir els tres objectius i abastar nous compromisos de desjudicialització per a un nou ‘tempo’ polític Catalunya-Espanya”. “Una fase que no solament ajudaria a superar la divisió interna de l’independentisme, sinó que oferiria a Carles Puigdemont la possibilitat d’ultrapassar el lideratge, més enllà de l’àmbit dels seus estrictes votants”, conclou.
Discreta crítica a Junqueras
Tardà amplia el focus sobre les paperetes recomptades diumenge al vespre. “Més enllà dels descàrrecs, l’independentisme hauria d’amoïnar-se pels 730.000 vots perduts“, recomana l’exdiputat. En aquest context opina que “la patacada de Junts ha estat causada per l’abstenció” i “la de la CUP pels vots a Yolanda Díaz”. Però quan entra a resumir el que ha passat amb els vots d’ERC, alerta el president del partit, Oriol Junqueras, que potser el seu discurs sobre el progressisme espanyol està equivocat.
Així, raona que la patacada d’ERC ha estat causada per “electors que han cregut que el PSOE oferia més garanties antifeixistes que no el partit de Companys, la qual cosa hauria de fer veure a Junqueras la inutilitat de certes prèdiques que relativitzen on comença i on acaba l’esquerra. La d’aquí i la d’allà”. Amb aquest retret, Tardà recrimina el traç gruixut que sovint fa el relat de la direcció del partit de posar al mateix sac l’esquerra espanyola i la catalana no independentista. En aquest sentit, molts dirigents del partit creuen que carregar els neulers contra el PSC, després de pactar-hi diputacions, té un risc que s’ha constatat el 23-J i és la quantitat de votants que han optat pels socialistes per aturar la dreta nacionalista espanyola. En tot cas, Tardà es mostra convençut que “feliçment, a l’independentisme li ha caigut la Grossa. Tant més grossa com impactant ha estat la minva de sufragis el 23J”.
12
1
