El candidat de Junts+ a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tancat la seva etapa al Parlament Europeu amb la inauguració d’una exposició sobre els “quatre compromisos” del Dalai Lama. Un acte que ha comptat amb la presència la representant de la comunitat a Brussel·les, Rigzin Genkhang, que ha aprofitat l’ocasió per desitjar “sort” a l’encara eurodiputat de cara a les eleccions al Parlament del proper 12 de maig.
Genkhang, en agraïment pel suport, li ha entregat una katha, mocador tradicional al Tibet, i el president a l’exili, per la seva banda, els ha obsequiat, coincidint amb el dia de Sant Jordi, amb roses i llibres de Mercè Rodoreda, Albert Sánchez Piñol i Jaume Cabré que, segons ha subratllat, “simbolitzen el triomf de la civilització sobre la barbàrie”. “Que tots els dies siguin Sant Jordi”, ha destacat.
És un honor donar veu als representants d’un poble oprimit que lluita per la seva supervivència en una de les meves últimes activitats com a eurodiputat”, ha assegurat Puigdemont en una breu intervenció, on també ha destacat que, “tot i la distància”, se sent “proper a la causa tibetana”, que ha definit com “una lluita de resistència no violenta que contrasta amb l’actitud autoritària del règim xinès”.
La segona exposició de la legislatura
Tots els eurodiputats poden organitzar dues exposicions durant la legislatura i la que ha presentat avui Carles Puigdemont sobre el Tibet és la segona. La primera va ser “Contribucions de Catalunya al progrés social i polític d’Europa”, que va estar envoltada de polèmica després que el Parlament Europeu retirés la fotografia d’una urna del referèndum del Primer d’Octubre que formava part de la mostra. La imatge es va retirar a proposta de Ciutadans perquè, segons ells, avalava “el referèndum inconstitucional” i van al·legar que va ser inclosa amb posterioritat a l’autorització de la mostra.
Aquest darrer argument és el que va fer servir l’eurodiputat luxemburguès Christophe Hansen, encarregat d’avaluar i autoritzar les mostres, per reclamar als eurodiputats de Junts la retirada de la fotografia, ja que aquesta no constava en el dossier que van enviar per demanar l’autorització per organitzar l’exposició. Finalment, van ser els serveis de l’Eurocambra els encarregats de retirar la imatge de l’urna de l’1-O un cop va finalitzar el termini que havien donat a Junts i Lliures per Europa per fer-ho.
