Carles Puigdemont, cap de llista de la candidatura Junts+Puigdemont per Catalunya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig, ha explicat en una entrevista a El món a RAC-1 que tornarà a Catalunya el dia del debat d’investidura “en les condicions que siguin” i encara que pugui ser detingut. És a dir, Puigdemont tornarà a Catalunya encara que no disposi d’una majoria per ser investit president de la Generalitat. “Jo només tornaré a Catalunya el dia del debat d’investidura perquè és un acte més de país que de partit perquè té més sentit institucional”, ha subratllat.
Puigdemont ha deixat clar que l’acte de retorn “d’una presidència que va ser il·legalment destituïda” pel qual ha estat treballant “tants anys” no pot ser un “acte d’estratègia electoral” o “una gamberrada” perquè per a ell és una qüestió molt “seriosa” i ha descartat que torni a Catalunya durant la campanya encara que ho pugui fer. En aquest sentit, ha assenyalat que “vam portar a l’exili la presidència de la Generalitat” i ara que s’apropa el seu retorn no vol malbaratar la “potència institucional que té això”. “Es tanca una etapa personal i política. Es tanca l’etapa de l’exili i s’acaba el gruix de la repressió”, ha ressaltat.
Així mateix, ha revelat que ell ja tenia planificat el seu retorn si era investit president el 30 de gener del 2018, ple que va ajornar l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, per no desobeir el Tribunal Constitucional. Així, ha detallat que ell es va comprometre aleshores a tornar si era investit i tenia “plans per entrar” a Catalunya i “no ser detingut”. “Hi havia cinc plans i només un era vàlid”, ha revelat i, sense entrar en detalls, ha dit que aquest pla només el coneix el seu cercle més proper. “Si el 30 de gener m’haguessin investit no hauria trigat gaire a tornar”, ha afegit.
No es quedarà al Parlament si no és president
A banda de dir que tornarà a Catalunya el dia del ple d’investidura, Carles Puigdemont també ha deixat clar que ell no està disposat a escalfar la cadira i que no es quedarà a l’oposició si no és investit president de la Generalitat. A parer seu, “una persona que ha estat president de la Generalitat no pot ser ni al Senat ni en un consell d’administració d’una gran empresa” i ha recordat que “per això hi ha una llei que preveu que tens unes condicions d’expresident per poder tenir una activitat política”. “En absolut em veig com a líder de l’oposició”, ha conclòs.
Així, el cap de llista de Junts per al 12-M ha deixat entreveure que deixarà “la política activa” si no és elegit president de la Generalitat, però ha dit que ell farà política “tota la vida”, perquè “en feia fins i tot quan era adolescent”, però admet que “té poc sentit fer de cap de l’oposició o anar al Senat a escalfar la cadira”. Tot i això, ha dit que ell ara mateix té al cap “preparar el discurs de la victòria”.
L’objectiu de la independència i el rebuig al cara a cara amb Aragonès
Carles Puigdemont ha insistit que ell es presenta per culminar el Procés d’independència que van començar l’octubre del 2017 amb el referèndum perquè considera que és una eina a la qual “no volem ni podem renunciar”. “Jo vull que Catalunya sigui independent demà, i no em presento per fer de gestor d’una administració estatal”. En aquest sentit, ha apuntat que és clau refer la unitat de l’independentisme i que ell té voluntat de reconstruir-la, però ha reconegut que “fa bastant” temps que no parla amb el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i que només ha intercanviat algun missatge amb la secretària general dels republicans, Marta Rovira. També ha reconegut que se sent decebut amb l’exconsellera, eurodiputada i candidata del partit Alhora a les pròximes eleccions, Clara Ponsatí, però no ha volgut entrar al detall perquè creu que cal una “conversa personal” entre tots dos.
Un altre aspecte que ha tractat durant l’entrevista és la proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de fer un debat a tres amb ell i Salvador Illa, o un cara a cara amb ell davant la negativa del líder del PSC. Carles Puigdemont l’ha rebutjat perquè opina que “normalment, als presidents de la Generalitat els proposen els cara a cara, no va al revés, que ell ho proposa”. A més, ha exposat que amb el candidat d’ERC “no cal un cara a cara, sinó treballar estretament”. El candidat de Junts+ tampoc no vol fer un debat a tres amb el candidat dels socialistes catalans perquè Illa no té les competències del govern espanyol. “Si Pedro Sánchez vol un cara a cara, hi estic disposat”, ha etzibat.
Avís al PSC per si es repeteix l’operació Barcelona
Carles Puigdemont ha rebutjat frontalment assolir un pacte de governabilitat amb el PSC després de les eleccions i ha remarcat que ell només vol ser president amb “una majoria independentista”. “No buscaré un pacte amb el PSC i no crec que el PSC el busqui amb mi”, ha assegurat el candidat de Junts, que ha advertit Illa sobre una eventual repetició a Catalunya de la jugada que va fer Jaume Collboni a Barcelona després de les eleccions municipals per desbancar Xavier Trias i ser alcalde de la capital catalana. Puigdemont ha advertit que “tindria poc sentit” que la seva formació donés suport al govern espanyol si la seva “franquícia” a Catalunya “es comporta de manera deslleial o posant bastons a les rodes al que ha volgut una majoria de catalans”.
La citació del Suprem, “paper mullat”
D’altra banda, el cap de llista de Junts+Puigdemont per Catalunya considera que la citació del Tribunal Suprem per declarar telemàticament pel presumpte cas de terrorisme de la causa que investiga Tsunami Democràtic quedarà en “paper mullat” perquè l’amnistia ja estarà en vigor. Així mateix, ha volgut subratllar que encara que el Suprem porti la llei al Tribunal Constitucional i aquesta quedi en suspens, les mesures cautelars -detenció, intents de registre i entrada a presó- també quedaran suspeses. És a dir, les causes quedarien congelades, però les mesures cautelars quedarien suspeses.
Tot i això, la citació no li arriba per sorpresa perquè “la justícia espanyola no perd mai l’ocasió d’intervenir durant la campanya electoral” i no ha volgut entrar a especular si anirà a declarar o no. En canvi, sí que remarcat que el Suprem li ofereix ara la possibilitat de declarar de forma telemàtica quan és una possibilitat que la justícia espanyola “ha denegat sistemàticament des del 2017” i ha situat la citació com una estratègia de “perfil baix” de l’alt tribunal per “no emetre una nova ordre europea de detenció”.
