Com el ball de final de la saga de Hight School Musical. Així es pot descriure el míting final de campanya del PSC per les eleccions del 12 de maig. No han omplert el Sant Jordi, com passava amb el socialisme català del cretàcic autonomista, però sí el seu cosí menut, el Pavelló de la Vall d’Hebron. Aquest vespre s’ha omplert fins a la bandera per acomiadar la campanya de Salvador Illa. Ho han fet amb un espectacle polític de llum, banderes, balls, discursos encesos i amb el Bruce Springsteen dels socialistes, Pedro Sánchez, que converteix Illa en un cantautor turmentat del socioliberalisme. Sánchez ha estat el revulsiu de la campanya amb tres aparicions sorpresa (la Feria de Abril, Vilanova i Tarragona) després de la crisi de reflexió de l’inici de campanya.
La pressió de les enquestes que redueixen distàncies amb Junts per Catalunya han fet canviar el to dels darrers dies i treure el sant Cristo Gros de Sánchez. I més quan el primer principi de la política quàntica deixa ben clar que les campanyes no fan guanyar eleccions, però sí que les fa perdre. Tot i que no han comès errades clamoroses, les enquestes mantenen un gran gruix d’indecisos -un 30%- que podrien amagar més vot independentista que no pas unionista. Per això, els darrers dies han marcat el missatge de la “mobilització massiva”. I aquest vespre, encara han detallat més aquesta xifra apel·lant al 1.200.000 catalans que van votar socialista a les eleccions estatals del 23 de juliol. Tot per “obrir una nova etapa”.
A la fila zero no hi faltava ningú, des de l’expresident José Montilla, el ministre Jordi Hereu, a l’exprimer secretari del PSC, Pere Navarro, o l’actual ambaixador d’Espanya a la Unesco, Miquel Iceta –un dels més aclamats-, els caps de llista de la formació a cada demarcació així com alcaldes i quadres territorials. A l’estrada, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la número dos d’Illa, Alícia Romero, Sánchez i el mateix Illa. Segons la formació, omplien el pavelló unes 3.500 persones més mig miler que s’han quedat a fora. Tot en un ambient d’eufòria on fins i tot, Sánchez s’ha guarnit amb una samarreta amb la imatge corporativa de Salvador Illa.
“A votar tothom”
Illa ha tancat el míting fent una síntesi dels discursos que ha pronunciat durant els quinze dies de campanya. És a dir, presentar-se com un president efectiu i eficaç davant de deu anys de govern amb “dos partits i mig”, és a dir, ERC, Junts i la CUP. Un panorama que ha descrit de “Catalunya que no va i un Govern que no va”. Illa, però, que sent l’alè de Junts a les enquestes, ha emfatitzat la petició del vot als més indecisos, als “despistats” i els “perduts”. Ara bé, ha fet una petició especial a l’1.200.000 que van votar el PSC al juliol, uns votants que imaginen que no se senten interpel·lats en aquests comicis. Però també ha demanat el vot als joves i als que voten per primera vegada.
En la mateixa línia, s’ha expressat Sánchez després de lloar Illa com “l’extraordinari candidat i que encara serà millor president”. “Hem de guanyar i ho hem de fer amb una àmplia victòria”, ha reblat. Una insistència que fa pensar el que s’hi juga Sánchez diumenge que ve. “Catalunya no està en decadència sinó únicament necessita un president que desbloquegi la potencialitat de Catalunya, es necessita un canvi i Illa és l’únic que el pot liderar, anem pel primer lloc, a guanyar bé i governar”, ha esperonat. També ha demanat el vot de les dones contra els que banalitzen la violència de gènere i ha defensat la migració perquè Espanya és un país “solidari, obert i tolerant”. I un missatge final dirigit al públic d’esquerres i virtual votant de Sumar, una altra bossa de vots d’on espera xuclar. “Amb el suport de la dreta o no, Espanya reconeixerà l’Estat palestí”. De reconèixer Catalunya com a nació, això ja serien figues d’un altre paner.
