“Som com el Vietcong, tenim gent a tot arreu del país”, comenta a El Món un dels gats vells del PSC per explicar, amb certa traça, com d’implantada està la formació a Catalunya. De fet, el PSC sempre s’ha vantat de ser un veritable contrapès municipal capaç de constituir majories alternatives a les del Parlament si els convé. Al capdavall, només cal recordar que els governs de Jordi Pujol van implantar la Llei d’Organització Territorial, que creava els Consells Comarcals, per mirar de contrarestar el poder municipal i de les diputacions dels socialistes catalans.
El candidat dels socialistes, Salvador Illa, exalcalde de la Roca del Vallès –vila amb centre penitenciari, camp de golf i macrocentre comercial– sap perfectament el que suposa vertebrar un poder municipal més enllà de la corona urbana de Barcelona. En aquest sentit, durant aquesta legislatura i amb la cobertura del “govern a l’ombra”, Illa ha recorregut el país acompanyat dels alcaldes i regidors més destacats de cada comarca. El missatge era prou clar: sense alcaldes i regidors, l’arribada al Palau de la Generalitat era una tasca impossible. D’aquesta manera, animava a la participació els governs locals i a fer una oposició al Govern que, en alguns aspectes, com en les primeres mesures de la sequera, va resultar efectiva.
Aprofitar la força acumulada
Amb la convocatòria electoral avançada del 12 de maig, el PSC ha premut el botó vermell del municipalisme per assegurar la campanya arreu del país. Al capdavall, gairebé el 80% de la població de Catalunya viu en municipis governats per ajuntaments socialistes i és una força que Illa vol aprofitar. Un dels resultats més efectius del mandat d’Illa ha estat la creació de la secretaria d’Implantació Territorial. Un èxit orgànic dels socialistes. Com a prova, el PSC va presentar un total de 614 candidatures municipals, un 17% més que en les municipals de 2019, quan n’havia presentat 526. “Aquesta xifra és un indicador de recuperació dels moments més difícils pel partit a l’hora de configurar llistes electorals al territori”, subratlla la ponència que va aprovar la formació en el 15è congrés de la formació que va entronitzar Illa com a candidat.
El resultat efectiu d’aquesta política ha estat més presència institucional, un fet que ajuda a consolidar les estructures creades als municipis on no tenien presència. Una xarxa que s’ha posat en marxa per la campanya. L’objectiu és aprofitar l’empenta de les dues darreres convocatòries electorals locals que ha ajudat el creixement territorial i institucional dels socialistes. L’escissió provocada pel Procés va passar factura al poder territorial del PSC i l’arribada dels comuns va ser especialment crua a Barcelona. Possiblement, l’exemple més il·lustratiu va ser el de la capital del país, amb el desembarcament dels comuns amb Ada Colau, després dels quatre anys de Xavier Trias, i que ara torna a tenir un alcalde socialista, Jaume Collboni, tot i que no va guanyar les eleccions. Segueixen la mateixa tendència els ajuntaments de Lleida o de Tarragona, que després d’estar en mans d’ERC han tornat al PSC amb majories prou còmodes.
Però altres consistoris claus havien foragitat el PSC de la trona del poder, com va ser el cas de Sabadell, –on la van recuperar el 2019, després de quatre anys– o de Terrassa, amb el fenomen Jordi Ballart, que va estripar el carnet i va deixar la vara d’alcalde pel suport dels socialistes al 155. Ballart va tornar a l’alcaldia el 2019 amb un partit fundat per ell, de manera que Terrassa continua sent una espina clavada en el PSC, que és a l’oposició en una ciutat on havia governat durant dècades.
A Manresa, els socialistes han tornat al govern. I han mantingut bastions absolutament claus en l’actual configuració urbana de Catalunya, com ara l’Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Granollers o Cornellà del Llobregat i han recuperat força en ajuntaments simbòlics com el de Girona, tot i que en aquest cas continuen a l’oposició tot i haver guanyat en vots, ja que la CUP –empatada amb ells en regidors– va pactar amb Junts i ERC.
La força municipal del PDC es constata clarament en la presidència de la Diputació de Barcelona i en la participació en el govern a Tarragona i Lleida. Cal no oblidar que els primers secretaris adjunts d’Illa són dos alcaldes de pes: Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona.
Primer acte de campanya
La importància del poder municipal la va voler explicitar el primer secretari del PSC, Salvador Illa, tot just renovat en el càrrec en el 15è congrés. Així, aquest dissabte va presidir la constitució del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, un organisme que fins i tot es pot equiparar a la força del poderós aparell del PSC forjat durant els anys durs del partit des del cisma del congrés de Sitges, amb enginyers com Miquel Iceta, Antonio Balmón i José Zaragoza i de l’escissió esglaonada del Procés. “Quan els alcaldes es posen seriosos, la seu del carrer Pallars tremola”, apunten les mateixes fonts. D’aquí que el primer acte de campanya va ser constituir aquest Consell, un veritable sanedrí dels socialistes.
Dissabte, Illa va defensar les alcaldies del PSC com una eina d’acció política de primer nivell. “No es poden concebre els diferents espais institucionals com una confrontació”, va argüir per marcar la diferència amb el que creu que han fet alcaldes de Junts o ERC. “Nosaltres tenim una altra manera d’entendre la política, el nostre és un missatge clar: la rellevància que tenen els alcaldes i les alcaldesses en la nostra acció política”, va sentenciar davant els alcaldes. “Catalunya s’ha de governar amb els ajuntaments perquè no es pot fer un bon Govern sense la complicitat i la participació dels ajuntaments”, va pronunciar per apuntalar la força municipal de cara les eleccions al Parlament. La idea d’Illa és vendre la gestió municipal dels ajuntaments com un exemple de gestió de govern i com un model “unió entre catalans”.
El federalisme municipal
Els socialistes volen aprofitar la campanya per estendre la idea del “federalisme municipal”. El plantejament és que els “municipis i l’autonomia local són la primera unitat bàsica del model federal”. La proposta és la “Catalunya xarxa”, una fórmula que el president Pasqual Maragall volia instaurar, però posada al dia. Ara, però, amb l’afegitó “d’articular i equilibrar el territori i gestionar els serveis de proximitat”. Una de les línies mestres del discurs de cara el 12-M amb el poder municipal és que “els partits nacionalistes sempre han desconfiat del poder municipalista, concentrant una verticalitat centralista i una desatenció al món local que resta eficàcia i benestar als ciutadans i ciutadanes”.
Per això, proposen que “la governança de Catalunya ha de desenvolupar el federalisme municipalista del PSC”. Un lema que incorpora “el principi de subsidiarietat i l’impuls de l’autonomia local, la suficiència financera dels municipis, la cooperació intermunicipal en xarxa i la cogestió de serveis públics amb altres administracions”. Un dels punts de la campanya serà que, si el PSC arriba a la Casa dels Canonges, juntament amb el poder a Madrid, “abordarà de manera definitiva la millora del finançament local, reformes normatives i el reconeixement de les competències que els ajuntaments han d’afrontar”. Illa vol condensar aquestes idees i predicar la bona nova del federalisme local en aquesta campanya aprofitant la quantitat d’ajuntaments on amb alcalde o no, governen. De moment, tots cridats a files.
