Un cop ha acabat el termini de reflexió, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha decidit romandre a la Moncloa. Tal com va anunciar dimecres al vespre, aquest dilluns, en una compareixença de caràcter institucional, ha anunciat la seva decisió. Sánchez va al·legar com a principal motiu el desgast que suposa el “fang” on la dreta juridicomediàtica arrossega la política espanyola. Han fet efecte les mostres de suport tant dels dirigents com dels quadres de la formació socialista i l’intens comitè federal del partit celebrat dissabte amb milers de simpatitzants units amb el crit de “Pedro, quédate“.
“La meva dona i jo sabem que no s’aturarà aquesta campanya”, ha emfatitzat i però en resposta a les mostres de solidaritat dels darrers dies, ha volgut “demostrar com es defensa la democràcia”. Ha anunciat reformes i que, a més, demana “consciència col·lectiva” i aprofitar la mobilització. Salvador Illa ha celebrat la decisió qualificant-la de “millor notícia per a Catalunya”.
El principal argument utilitzat ha estat que si renunciés a la presidència, donaria la raó als qui aposten per “degradar” la vida política. En aquest sentit, ha assegurat que continuarà “amb més força”. També ha proposat a la societat una “reflexió col·lectiva” per “obrir pas al joc net”. “He decidit seguir, seguir amb més força si es pot al capdavant de la presidència d’Espanya. No és un punt i seguit sinó un punt i a part, assumeixo el compromís de treballar per la regeneració”, ha advertit.
Anunci del període de reflexió 24 hores abans de l’inici de campanya del 12-M
L’anunci d’una possible dimissió va arribar vint-i-quatre hores abans que s’iniciés la campanya electoral per les eleccions del 12 de maig a Catalunya. Un fet que ha distorsionat tant l’inici de la campanya, el relat del PSC i el resultat de les enquestes. En aquest sentit, fonts de les empreses demoscòpiques i de les formacions ja han detectat en pocs dies l’efecte “positiu” que ha tingut la missiva de Sánchez sospesant deixar el Palau de la Moncloa.
Per altra banda, Sánchez també ha aconseguit obrir un debat que semblava viure la resignació perpètua de les “dues Espanyes” i dels ressorts mediàtics i judicials de la dreta per desgastar la majoria progressista que se sustenta en els partits sobiranistes com ERC, Junts per Catalunya, PNB i Bildu. Amb aquesta idea, Sánchez ha assolit una mobilització que ha obligat a les formacions de dreta extrema i extrema dreta a justificar les seves posicions i fer més visible la divisió i la crispació política a l’Espanya de l’amnistia.
