El model de finançament de Catalunya s’ha fet un espai en la campanya electoral. Pocs dies abans de la seva arrencada, el president Pere Aragonès va viatjar a Madrid per presentar el seu “finançament singular”, cosa que figura com una de les principals propostes electorals d’ERC i ha estat titllada de “partidista” per la resta de grups. La candidatura de Junts+ també fa bandera –ho ha repetit nombroses vegades Rull als debats– d’un model en què Catalunya recapti tots els impostos. També el PSC parla de millorar el finançament de Catalunya, més “equilibrat”, que permeti desplegar el consorci tributari previst a l’Estatut del 2006. La candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, suma una veu més que va en la línia d’aquests partits, demanant una hisenda “pròpia, justa i solidària”. El programa electoral dels Comuns esmenta que el model actual és “greument disfuncional” i que “condemna les institucions catalanes a la precarietat d’un infrafinançament crònic”.
En una trobada aquest matí amb Els Amics del País, Albiach ha insistit que “no ha de venir ningú de Madrid” a explicar als catalans com ha de ser el finançament i ha insistit en una “proposta de país”. Així ho apunten diferents agències, que també recullen el dard enverinat d’Albiach als Governs independentistes: “Altres territoris de l’Estat han anat agafant el lideratge de Catalunya mentre el Govern ha fet deixadesa de funcions”, s’ha queixat la candidata dels Comuns. En el seu programa, els ecosocialistes apunten que la reforma és “urgent” i insten a crear una “taula de partits” al Parlament de Catalunya que elabori “un nou consens” que permeti negociar amb l’Estat “des de la representació de les grans majories del país”. En tot cas, davant d’una eventual negociació, Albiach manté que aquesta ha de ser “bilateral”, entre la Generalitat i la Moncloa, per evitar convertir la reforma en una “competició entre autonomies”.
Recaptació total d’impostos i autonomia del Parlament
En aquesta taula de partits, els Comuns proposaran que Catalunya recapti “el 100% dels impostos” mitjançant l’Agència Tributària de Catalunya “consorciada” amb la hisenda espanyola. “Tal com ho estableix l’Estatut del 2006”, defensen els Comuns. D’altra banda, els de Jéssica Albiach proposen dotar de més sobirania, més competències, al Parlament de Catalunya perquè pugui “establir impostos o modificar els actuals”.
A escala estatal, els Comuns demanen promoure mesures que eliminin el dúmping fiscal entre comunitats autònomes. Aquesta és, de fet, una de les principals queixes que els territoris perifèrics fan a l’Estat espanyol, referint-se al poder que exerceix Madrid sobre la resta. D’altra banda, els Comuns proposen que el nou sistema de finançament elimini els coneguts com a ‘fons verticals’, les aportacions addicionals de recursos per part de l’Estat, perquè generen, diuen els Comuns, un comportament “erràtic i injust” del sistema. “Defensem un sistema d’anivellament solidari sempre que respecti l’ordinalitat, tal com es fa als països amb estructures polítiques similars”, s’apunta en el document electoral d’Albiach.
Redistribuir la riquesa
L’altra gran bandera dels comuns és la de la “redistribució de la riquesa”. Justament, aquest matí Albiach ha descartat una rebaixa dels impostos –evidentment, sempre que tingui força suficient per imposar-ho– perquè “les rebaixes d’avui són les retallades de demà”. Els Comuns es presenten al 12-M amb la promesa de garantir “l’estat del benestar”, per la qual cosa “cal complir amb el principi de progressivitat fiscal”, diuen. És a dir, que paga més qui més té.
En aquest sentit, els Comuns proposen una bateria de mesures dirigides a les fortunes més grans. Per exemple: Anul·lar la reducció en l’impost del joc, una rebaixa que sovint han recriminat a ERC i PSC perquè la consideren un “privilegi per als casinos”. També proposen seguir avançant en la reforma de l’impost de successions i donacions; Reformar l’impost als habitatges buits en l’àmbit català; i el de patrimoni “per tal d’augmentar les contribucions a les finances públiques dels patrimonis més elevats”, situant el mínim exempt en 350.000 euros.
El document també incorpora clàssics de les forces d’esquerra, com una modificació de l’IRPF o un tipus d’IVA superreduït a tots els productes de primera necessitat. D’altra banda, incorpora un seguit de mesures emmarcades en la “fiscalitat verda”, adaptant el “qui més té més paga” al “qui més contamina més paga”. Alguns exemples concrets són l’ampliació de l’abast dels impostos sobre emissions de contaminants atmosfèrics, la revisió de la imposició energètica per modular-la en funció de les emissions de CO₂, o la supressió de les subvencions a projectes que tenen efectes ambientals.
