Junts per Catalunya i el PDeCAT s’hauran de repartir a parts iguals els drets electorals de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Això és el que dictamina aquest diumenge la resolució de la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEP) a la qual ha tingut accés El Món i ha avançat Agència Efe i que respon a la demanda de la coalició amb la qual es presenta el PDeCAT, Ara Pacte Local, d’esclarir a qui li pertoquen els drets electorals.
Coincidència en 181 municipis
Els dos partits coincideixen en tots aquells municipis als quals Ara Pacte Local es presenta, que en són 181. Per tant, a capitals de comarca com Manresa, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Sabadell, Terrassa, Reus, El Vendrell o Mollerussa s’hauran de repartir al 50% que li pertoqui a la coalició electoral amb la qual es van presentar les últimes eleccions municipals i que estava format per Junts per Catalunya -aleshores, com a partit instrumental amb tres afiliats per conservar les sigles- i el PDeCAT.
En els casos on només hi hagi una formació política, fet que passa a 547 municipis -Junts presenta 728 llistes-, la JEP ha conclòs que se li assignaran tots els drets electorals d’aquesta coalició. Així mateix, també es dividiran a parts iguals els vots obtinguts a la demarcació de Barcelona.
En l’escrit, la JEP explica que Ara Pacte Local (PDeCAT) “considera que ha de procedir-se al prorrateig en la forma indicada per la Junta Electoral Central i que, del total de regidors obtinguts per JUNTS en les passades eleccions locals, 2.015 estarien adscrits directament al PDeCAT (de 2.804), per la qual cosa caldria assignar-li el 12,16% del total de percentatge de vots que va obtenir la coalició (15,99%)”. Per això, proposava assignar el 76% dels drets adquirits al PDeCAT. Tot i això, la Junta Electoral considera que “no és possible especificar el percentatge de vots obtingut per cada formació política i, en definitiva, que no és possible el prorrateig, havent de repartir-se per igual entre les formacions de la coalició el total dels vots obtinguts”.
Simpatitzaven amb l’espai de Convergència
I és que la Junta Electoral Provincial explica que l’acord no va venir precedit d’un acord de repartiment de llocs en les diferents candidatures, així com no es va fer constar a quin partit formaven part cadascuna de les persones que anaven a les llistes. Tot i això, el secretari d’Organització del PDeCAT, Genís Boadella, va aportar un document que diferenciava entre “simpatitzants i militants”, en el qual, segons la JEP, la majoria de regidors se’ls definia com a “simpatitzants”. Per això, l’òrgan judicial argumenta que “el més raonable és considerar que, en realitat, aquests regidors simpatitzaven amb l’espai comú que en aquells dies representaven Convergència Democràtica de Catalunya (que no ja concorre a aquestes eleccions), el PDeCAT i Junts per Catalunya”.
Això fa que la resolució de la Junta Electoral de Zona, avançada per El Món, i que atorgava els drets electorals al PDeCAT, quedi anul·lada en prevaldre el criteri de la Junta Electoral Provincial.
6
5
