Les eleccions, com qualsevol fet transcendental de la vida, comporta tòpics. Un dels més habituals és de “l’aritmètica diabòlica”. És a dir, que per pocs escons o vots, el panorama polític o s’aclareix o es complica amb diferents equacions. Possiblement, els resultats dels comicis del 12 de maig certifiquen aquesta situació que ja s’ha donat en diferents conteses electorals i que han enviat presidents a la paperera de la història.
El resultat electoral del 12-M deixa dues evidències. En primer terme, després de quaranta-cinc anys d’història el PSC ha guanyat en vots i escons, empatant amb el seu segon millor resultat de la història, de 42 escons del 2003, amb Pasqual Maragall al capdavant. En segon terme, que l’independentisme no suma. Junts+ només ha pogut posar tres diputats més a la seva cistella, i ha passat de 32 a 35 Un increment clarament insuficient per compensar el daltabaix patit per Esquerra, que ha perdut 13 diputats de cop, i per la CUP, que ha passat de 9 a 4 diputats. Així l’independentisme ha dilapidat la majoria absoluta del 52% i 74 diputats.
Ara bé, si bé els socialistes han esbossat ben aviat el paisatge, Junts en fa una altra lectura i considera que ha de jugar la carta de Madrid. És a dir, intentar una investidura de Carles Puigdemont, amb una coalició de forces “d’obediència catalana” que podria reunir entre 55 i 59 escons. És a dir, comptant juntaires i republicans i, si de cas, sumar-hi el que queda de la CUP. Tot plegat, amb la pretesa abstenció dels socialistes a canvi de pau al Congrés de Diputats per garantir la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa. Un escenari que no té present la importància tàctica que poden tenir els 15 diputats del PP, en mans d‘Alejandro Fernández, que ha plantat cara a Alberto Núñez Feijoo i ara ha guanyat autoritat i força a Catalunya. L’escenari obre moltes possibilitats tan estrambòtiques com demorar al màxim la repetició electoral i que coincideixin amb un avançament electoral de les eleccions espanyoles.
“No investirem Puigdemont”
Amb els 42 escons al sarró, el PSC no descarta cap possibilitat d’acord, sempre que sigui amb Salvador Illa com a president. L’única condició dels socialistes és no obrir converses formals, ni contactes, amb les dues formacions d’ultradreta, Vox i Aliança Catalana. També contemplen alguna de les versions que ofereix el tripartit. És a dir, un tripartit només d’investidura, amb el suport d’ERC a un pacte de socialistes i comuns per governar però amb els republicans quedant-se a l’oposició mentre es renoven internament. En aquest sentit, ERC ja ha descartat un tripartit de més abast. En tot cas, la portaveu dels socialistes, Núria Parlon, ha deixat clara que aquesta és la prioritat de la seva formació, un “acord progressista”.
Ara bé, a la seu del carrer Pallars no descarten tampoc un acord amb Junts, però, això sí, amb Illa a la casa dels Canonges. “No investirem Puigdemont”, repeteixen tant davant els micros com fora de micro els dirigents del PSC. Una opció que descarten encara que Puigdemont “amenaci” de bloquejar el “govern progressista” de l’Estat. “El president de Catalunya es tria a Catalunya”, subratllava Parlon després de l’executiva celebrada aquest matí a la seu socialista del carrer Pallars. El mantra que segueixen els d’Illa és que “l’independentisme no té una majoria legítima per reclamar el Govern”.
Per altra banda, aquest migdia, fonts de la direcció socialista advertien que no veien per enlloc una repetició electoral. “A nosaltres, a pactes, no ens guanya ningú”, recorda un dels membres de la direcció en conversa amb El Món, que fa memòria de com Joaquim Nadal, després de la renúncia del president Montilla com a diputat, va facilitar la investidura d’Artur Mas l’any 2010, a canvi d’un acord de quatre punts.
Fins i tot, el PSC ha apuntat altres escenaris gens descartables, amb alguna semblança amb l’operació Collboni. És a dir, el suport del PP a què Jaume Collboni fos elegit alcalde de Barcelona, per evitar que un “independentista” ocupés el consistori; i, per altra banda, els vots dels comuns amb l’excusa que Xavier Trias era un alcalde de “dretes”. En aquest punt, i en ser preguntada per si el PSC acceptaria els vots de Vox en una hipotètica investidura, Parlon ha subratllat que no pactaran “mai” amb el partit d’extrema dreta. De totes maneres sí que ha apuntat que el que no podria fer el PSC és “lligar les mans” a altres opcions polítiques per “evitar que votin el que votin”. Així, els socialistes no exclouen de les converses el PP, de moment, per a qüestions com la constitució de la Mesa del Parlament.
Puigdemont vol refer ponts amb ERC per a un govern de coalició d'”obediència catalana”
En canvi, el president a l’exili, Carles Puigdemont, que també presentarà la seva candidatura a la presidència de la Generalitat en el debat d’investidura, creu que té més opcions que Illa per ser investit amb una majoria simple, de 55 o 59 diputats, però per fer-ho necessitaria que els socialistes s’abstinguessin, i a hores d’ara ja ho han rebutjat. Però el candidat de Junts els recorda que sempre “han fet gala de l’estabilitat com un actiu polític”. “Creiem que hi ha opcions de poder anar a la investidura”, ha subratllat Puigdemont abans de rebre el no dels socialistes. Puigdemont només contempla l’opció d’articular un “govern de coalició” amb ERC perquè ja ha descartat la sociovergència, un acord entre el PSC i Junts que ha negat durant tota la campanya, i, d’altra banda, creu que no hi ha opcions de tripartit després del no pronunciat per Esquerra.
Així, el candidat de Junts+ s’ha proposat refer ponts amb Esquerra i fer una “reflexió profunda” per recuperar la unitat de l’independentisme com a primer pas per assolir la investidura i després d’establir el primer contacte amb els republicans, sense revelar-ne l’interlocutor, ha encarregat al secretari general de Junts, Jordi Turull, negociar una Mesa del Parlament amb una “majoria relativa d’obediència catalana”. Carles Puigdemont, ha evitat donar detalls sobre quina ha estat la resposta dels republicans, però ha reconegut que encara estan “lluny d’establir un marc negociador, si hi ha possibilitats de fer-ho”.
De moment Esquerra Repúblicana no ha tancat la porta a aquesta possibilitat, però es manté al marge amb l’objectiu d’intentar guanyar temps. Aragonès, en la roda de premsa on ha anunciat el seu pas al costat, ha afirmat que els republicans no facilitaran una investidura del PSC, una decisió que allunya les possibilitats de tripartit, però també ha dit que no participarà “d’operacions que necessiten l’acord” entre Junts i PSC. Els republicans consideren que correspon a aquestes dues formacions gestionar la situació sorgida després de les eleccions catalanes. “PSC i Junts han obtingut molt bons resultats en aquestes eleccions, han millorat els resultats, i per tant, els correspon a ells”, ha subratllat Pere Aragonès, que ha emplaçat socialistes i juntaires a entendre’s alhora que ha evitat respondre directament a si Esquerra obrirà negociacions amb alguna daquestes formacions.
La CUP dubta de Puigdemont
Puigdemont també vol refer ponts amb la CUP, però els ha descartat per entrar en un eventual govern independentista i aposta per definir un acord parlamentari amb els anticapitalistes, com ja han fet en anteriors ocasions, com quan ell va ser investit president de la Generalitat i els cupaires van enviar Artur Mas a la “paperera de la història”. “Francament, no veig la CUP formant part del govern que jo presideixi, i no els farem l’oferta de governar”, va dir Puigdemont de forma taxativa, al·legant que la CUP no se sentiria seduïda amb una oferta per formar part d’un govern presidit per ell.
Tot i la predisposició del president a l’exili, els cupaires dubten de la proposta de Puigdemont perquè consideren que “obre la porta a l’autonomisme” perquè “no és el mateix un Govern d’obediència netament catalana que un Govern d’obediència independentista” i ha deixat clar que els cupaires en cap cas donaran suport a l’agenda de l’antiga Convergència. Les exigències de la CUP per arribar a un acord amb els juntaires passen per “reprendre” el procés d’independència, “recuperar” una agenda nacional i social “pròpia per fer avançar el país en clau dautodeterminació i en clau de conquesta de drets”.
Avís a socialistes, si compten amb els vots del PP per investir Illa
D’altra banda, Puigdemont també ha volgut ser molt clar amb els socialistes sobre la possibilitat que Salvador Illa compti amb el vot dels 15 diputats del PP per ser investit president. Si els socialistes catalans fan al Parlament una operació similar a la que van dur a terme a l’Ajuntament de Barcelona per desbancar Xavier Trias de l’alcaldia, això “deixaria sense sentit l’acord a Madrid”. “Si no m’imagino el PSC boicotejant els acords a què arribéssim amb el PSOE a Suïssa, encara menys m’imagino un PSC havent d’aplicar uns acords amb el suport parlamentari del PP”, ha insistit Puigdemont, que vol posar pressió sobre els socialistes.
A més, Puigdemont ha assegurat que la investidura no forma part de la negociació amb mediador internacional, com tampoc ho va ser l’Ajuntament de Barcelona, i ha dit que l’únic que pot posar en risc l’Acord de Brussel·les seria el seu incompliment. Sobre quins incentius pot tenir el PSC per abstenir-se i facilitar la seva investidura al Parlament, Puigdemont ha convidat a fer aquesta pregunta als socialistes, i ha garantit l’estabilitat del govern espanyol “si compleix uns acords”. “Si el PSOE compleix aquests dos principis, treballar i obtenir resultats a la mesa de Suïssa, i no fer res incoherent en compromís el que hem avançat, és a dir, un pacte amb el PP a Catalunya, no hi ha problema”, ha insistit.
Quins són els terminis per a la investidura?
El nou Parlament sorgit de les urnes d’aquest 12 de maig s’ha de constituir dins dels pròxims vint dies hàbils. És a dir, la sessió de constitució, en la qual es tria la Mesa del Parlament, s’ha de fer el 10 de juny, com a màxim, just l’endemà de les eleccions europees, i l’encarregat de convocar-la és el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, que ja ha dit que no agafarà l’escó de diputat i que abandona la primera línia política. Un cop estigui constituïda la cambra catalana, el nou president o presidenta del Parlament disposarà de deu dies hàbils per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat, després de fer una ronda de contactes amb els líders dels diferents grups parlamentaris.
Amb el calendari a la mà, el primer ple d’investidura se celebraria el 25 de juny. El candidat ha d’obtenir la majoria absoluta en primera volta o ser investit amb majoria simple en un nou debat i votació que se celebraria dos dies després. En cas d’investidura fallida, començaria el compte enrere per buscar una altra investidura abans que no es convoquin eleccions de forma automàtica passats dos mesos des del primer debat. Així, les eleccions es convocarien de forma automàtica el 26 d’agost i els nous comicis se celebrarien durant la primera quinzena d’octubre amb una setmana de campanya electoral.
