Esquerra Republicana de Catalunya reclamarà un “acord de claredat europeu” després de les eleccions del 9-J. De la mà d’altres sobiranismes del continent, els republicans buscaran elaborar un marc legal a escala comunitària per garantir el dret a l’autodeterminació, així com un camí directe per a la incorporació dels hipotètics nous estats al club europeu. La candidata d’ERC a les europees, Diana Riba, ha reivindicat el rol de l’independentisme a escala europea: malgrat el moment complex dels partits del Procés al Parlament català, les demandes autodeterministes es fonamenten en “la voluntat de molts pobles”. Aquesta mesura, en concret, s’elaborarà de la mà amb els representants corsos, bretons i escocesos. De cara a l’Eurocambra que emani dels comicis del pròxim mes, Riba també es marca l’objectiu de “continuar remant” per aconseguir l’oficialitat del català a Europa.
En una roda de premsa celebrada a la seu del partit, Riba ha presentat en societat el programa d’ERC per als comicis del 9 de juny. Més enllà de qüestions vinculades amb el conflicte nacional amb l’Estat -així com altres que es produeixen a Europa- la candidata ha ressaltat la demanda de prohibir els vols de curt radi que tinguin alternativa ferroviària. A curt termini, però, serà una mesura de difícil aplicació, atès que moltes capitals europees no estan connectades per la xarxa d’alta velocitat. Sí que suposaria, però, la suspensió del pont aeri El Prat-Barajas, atès que el trajecte Madrid i Barcelona està disponible en AVE i la resta d’alternatives del mercat. Entre altres qüestions, el partit posa sobre la taula la inclusió d’un nou impost als béns i productes de luxe o l’ús dels fons europeus per incrementar el parc d’habitatge públic, així com un impuls a l’eliminació gradual dels combustibles fòssils.
La “batalla” per l’amnistia
L’aprovació de la llei de l’amnistia, prevista per al pròxim dijous al Congrés dels Diputats, difícilment serà la palanca per “posar a zero el comptador de la repressió”, en paraules de la portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya Raquel Sans. En la mateixa atenció a mitjans, Sans ha alertat que l’independentisme haurà de “batallar causa per causa” l’aplicació de la nova norma; atès que “els jutges tornaran a fer política”. Les resistències judicials a la mesura de gràcia van quedar paleses amb el recent document rebut per un important contingent de magistrats a la cerca de vies per mantenir les condemnes sobre els encausats del Procés. Sans, en aquest sentit, ha reiterat la disposició d’ERC de resistir contra aquesta reacció judicial. Pocs dies abans dels comicis europeus, la portaveu ha negat cap mena de “por a la polarització”. L’extrema dreta espanyola, però, ja busca activar l’amnistia com a arma electoral, com deixa palès la recent manifestació a Madrid contra la nova llei.
Contactes “preliminars”
Fora de les dinàmiques electorals europees, Sans ha confirmat també converses “preliminars” pel que fa a la posició del partit a la investidura del president de la Generalitat. Els primers contactes, però, no han generat “res concret”; i els republicans, de fet, traslladen la responsabilitat a Junts i el PSC, a qui correspon “liderar les converses”. “Estem disposats a escoltar propostes, però correspon a ells la iniciativa”, rebla la portaveu, tot recordant els resultats del 12-M i la determinació d’ERC de romandre a l’oposició. Entre els perfils que fonamenten l’equip negociador d’Esquerra hi ha Josep Maria Jové, Marta Vilalta, Oriol López i Juli Fernàndez, amb una mixtura de representants propers a Oriol Junqueras i a Marta Rovira
