El lideratge femení està cada cop més present en la política. Però les eleccions gallegues d’aquest 18 de febrer van més lluny que mai en aquest sentit. Amb diverses dones al capdavant del Bloque Nacionalista Galego (BNG), la formació que opta a fer un canvi històric, arrabassar al PP la presidència de la Xunta, són els comicis amb més empoderament: feminista i sobiranista. La líder de la formació nacionalista, Ana Pontón, i les caps de llista que l’acompanyen a Lugo i Ourense, Olalla Rodil i Noa Presas, evidencien el canvi que s’està produint, amb cada cop més dones fortes que agafen el timó dels seus partits. Les expertes consultades per El Món apunten que les formacions comencen a posar el feminisme “al centre” perquè és “antinatural” mantenir el sistema patriarcal predominant fins ara i auguren èxit a aquells partits que aposten més clarament pel canvi.
La sociòloga i autora del llibre A Galiza feminista. Tebras e alboradas, Míriam Couceiro, considera que l’essència del feminisme que practica el BNG prové de l’àmbit rural i de l’herència de Rosalía de Castro. “El BNG alerta, com ho feia Rosalía de Castro, que si les dones som discriminades només per ser-ho, si a més som gallegues i del món rural tenim el triple de discriminació”, assegura l’experta, amb unes paraules en què ressona també aquell vers sobre les “tres voltes rebel” de Maria Mercè Marçal. Couceiro lloa la tasca feminista del BNG fins i tot des de l’època en què el principal líder era Miguel Anxo Fernández Lores, alcalde de Pontevedra des del 1999. “Ara mateix són pràcticament totes dones i el feminisme que practiquen es pot veure en qualsevol ajuntament del BNG”, afegeix.
El BNG contra les polítiques “neoliberals” del PP
Couceiro considera que les polítiques del BNG xoquen en tots els aspectes amb les de la Xunta del PP. “Tenim partits polítics i presidents que no saben parlar gallec i això mostra el menysteniment de la nació. Si fas això amb el teu país, què no faràs amb les dones des del poder?”, es pregunta. En aquest sentit, insisteix que les polítiques del BNG són oposades a les que practica Alfonso Rueda, president de la Xunta de Galícia des que va marxar Alberto Núñez Feijóo i candidat del PP a la reelecció. “El BNG no és neoliberal ni imperialista i això diu molt sobre el feminisme que practiquen. Cada escó que guanyin li prendran a un partit antifeminista que nega la violència de gènere”, resol.
L’experta considera que els dos únics partits que posen la dona al centre són el BNG i Sumar, que no té opcions d’obtenir escons. “El PSOE, per la seva banda, s’alinea més amb un feminisme proper a Emilia Pardo Bazán i no abraça l’ADN gallec ni posa el focus en l’àmbit rural”, explica. Al PP, assegura, “la paraula feminisme no els agrada”. “El discurs de Feijóo pretenia fer creure que era galleguista i feminista, però a l’hora de votar sempre anava en contra de les dones. Hi ha alguna excepció, però en general el partit no és gens feminista”, conclou.
Tenir dones líders no assegura polítiques feministes
La sociòloga i activista feminista Rocío Fraga, vinculada al municipalisme gallec, assegura que era “inevitable” que a, aquestes altures del segle XXI, les dones comencessin a liderar els partits, tot i que considera que això és “conjuntural” en aquestes eleccions perquè habitualment no és així. “Més que el fet que les dones portin canvis és que els temps estan canviant, però no ens hem d’enganyar, que liderin els partits no implica necessàriament que hi hagi noves polítiques a les formacions”, adverteix.
Fraga assegura tenir “seriosos dubtes” sobre el fet que situar dones al capdavant dels partits impliqui que les formacions canviïn la seva manera de fer. “És complicat canviar el funcionament intern dels partits, sigui la formació que sigui. Posar una dona al capdavant no és garantia que les polítiques que aplicarà siguin feministes”, insisteix abans d’assenyalar la urgència d’aplicar mesures feministes.
L’experta assegura que s’han de prioritzar els canvis en les infraestructures de cures si es volen aplicar mesures realment feministes. “Les dones que lideren els partits han de prioritzar les infraestructures de cures per tenir un sistema públic molt més estès i accessible i que les famílies no depenguin de les dones”, explica. “Tenim uns sistemes integrals de cures tan debilitats que obliguen les dones a fer feines precàries fora i fer-se càrrec de les cures a casa o directament a quedar-se a casa i renunciar a la independència econòmica”, denuncia Rocío Fraga, que assegura que és el primer eix que s’ha de mirar als programes electorals per comprovar si són realment feministes.
A banda del BNG, el partit que fa més evident el lideratge femení a Galícia, Sumar i totes les formacions que l’integren també representen una opció feminista i coincideixen amb la visió de l’activista feminista. La membre de l’executiva nacional gallega d’Izquierda Unida Carmen Armada assegura que alguns espais han tractat la feminització de la política com si només signifiqués situar dones als llocs de poder. “Això no és feminitzar la política, que requereix aplicar la teoria i pràctica feminista en forma de polítiques públiques”, explica. Afegeix que tenir moltes dones ministres no garanteix res. “Si la ministra és Nadia Calviño, ja em diràs quines polítiques farà“, alerta amb ironia. “Pontón farà polítiques feministes si és presidenta, però no perquè és una dona, sinó perquè és una dona feminista”, insisteix.
Els partits, una “trituradora” per a les líders
Carmen Armada admet que és més probable que s’apliquin polítiques feministes si hi ha dones al poder, però creu que els partits són un impediment per a un veritable canvi. “Hem estat capaces d’entrar i liderar les formacions polítiques i establir mesures feministes, però els partits han estat una trituradora i un mur que ha impedit enderrocar el sistema des de dins”, lamenta. Considera que “si el sistema és patriarcal i es regeix pel que imposa el capital” les dones “només hi poden accedir per ser triturades”. “És difícil canviar alguna cosa si no es canvia el sistema sencer”, subratlla.
Fins fa un mes, Armada era la responsable del seu partit a la Corunya, però va haver de dimitir per poder conciliar amb la seva vida familiar. Apunta que justament ella ha viscut en primera persona les conseqüències del patriarcat i ha hagut de deixar la seva carrera política, tot i que continua a l’executiva nacional del partit. “A moltes dones que participem de la política se’ns fa complicat per la conciliació. Moltes s’han quedat pel camí perquè tenen adjudicades les tasques de cures. El feminisme ha de deixar enrere les fractures i lluitar contra això com a primer pas”, conclou.
