Podem va donar una de les sorpreses en les eleccions europees de diumenge en fer el sorpasso, a Catalunya, al seu antic soci Comuns-Sumar, que va superar per uns 8.000 vots. La formació d’Irene Montero ha aconseguit en aquests comicis recollir el seu rèdit polític acumulat i ha agreujat la crisi dels Comuns, que no aconsegueixen aixecar el vol de la tendència decreixent que han arrossegat durant tot el cicle electoral que va arrencar amb les eleccions municipals de l’any passat. Després de perdre l’alcaldia de Barcelona i passar de vuit a sis diputats en les passades eleccions al Parlament, la formació d’Ada Colau, Jéssica Albiach i Jaume Asens ha vist ara com els seus antics socis de coalició prenen aire a costa de la seva caiguda a les urnes. La formació lila va obtenir 110.175 vots davant els 102.831 que va aconseguir Comuns-Sumar aquest 9-J.
En les eleccions europees de fa cinc anys, el tàndem Comuns-Podem es van convertir en la cinquena força a Catalunya amb 288.393 vots, un total d’un 8,4% de suports, gairebé triplicant els resultats que van assolir l’any 2014, quan la formació sorgida del 15-M va irrompre al Parlament Europeu. Si es comparen els resultats de diumenge amb els del 2019, Comuns Sumar i Podem, que han obtingut el 4,6% i el 4,3%, pràcticament han calcat els resultats del 2019 però per separat. Així, Jaume Asens, cap de llista a Catalunya i número 2 de la candidatura que, a escala estatal, encapçalava Estrella Galán, va reconèixer que aquests no eren els resultats que esperaven. “Estan per sota de les expectatives”, va sentenciar després de veure que havia fet forat la crida de la candidata de Podem, Irene Montero, a reflotar el projecte polític des de Catalunya, on va tenir molt protagonisme en campanya.
Experts consultats per El Món destaquen que la formació lila “ha derrotat el nucli organitzat més fort de Sumar” i ho atribueixen en gran part al lideratge “carismàtic” de Montero. “La posició de Comuns Sumar era difícil, perquè estava, d’una banda, agafada del bracet amb el PSOE, i, d’altra banda, criticada per Podem. I estar en aquestes posicions intermèdies en política és molt difícil”, sentencia Joan Botella, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Botella també assenyala que els Comuns “pateixen un problema molt greu”, que per a ell té dues cares. Per una banda, remarca que “no tenen estructura territorial que canalitzi l’activitat de la gent d’aquest col·lectiu fora la ciutat de Barcelona”. L’altra cara del problema és que el seu paper “integrador” en la “qüestió nacional”, que l’ha portat alinear-se tant amb partidaris del sobiranisme com amb detractors, “ha desorientat els votants”.
El professor agregat de Ciència Política de la UOC Ivan Serrano, per la seva banda, apunta que Podem ha fet una campanya més mediàtica i ha posat l’accent en aspectes “controvertits com el conflicte d’Israel i Palestina”, mentre que Comuns Sumar pot haver patit el “desgast” de visibilitzar-se més com un partit que forma part del govern espanyol. Sense oblidar la baixa participació que hi ha hagut, també assenyala com a fet notori que la circumscripció única a tot l’estat espanyol d’aquests comicis ha afavorit que les dues candidatures puguin “sobreviure” a les urnes. A més, el catedràtic creu que el vot útil que hi ha hagut en aquestes eleccions ja jugat “en contra” dels comuns perquè, segons ell, el president del govern espanyol “ha aconseguit fer valdre el vot al PSOE com el vot de suport al govern de coalició d’esquerres”.
El paper clau d’Irene Montero
De fet, ambdós consideren que és indiscutible el paper clau que ha jugat Irene Montero en els resultats d’aquestes eleccions a l’Eurocambra. Com a exemple, l’exministra i candidata va apostar per participar en el debat de TV3 en detriment de la cap de llista del partit a Catalunya, Conchi Abellán, que anava de número 12, amb la voluntat d’intentar aprofitar la seva popularitat per seduir aquell votant d’esquerres desencantat amb el projecte de Yolanda Díaz i Ada Colau. I els resultats li han donat la raó. En aquest sentit, Botella remarca que “Montero és una fera política, més sòlida que Yolanda Díaz”, mentre que la líder de Sumar, per a ell, és “una excel·lent ministra, però és poqueta cosa com a líder de partit”. “Montero té una personalitat i un caràcter molt més enèrgic”, sentencia. Serrano comparteix la idea que l’exministra ha tingut un paper “rellevant” amb el seu “lideratge carismàtic”. “Que Montero sigui un personatge amb rellevància mediàtica, amb trajectòria al govern espanyol, ha jugat a favor de Podem”, exposa, i afegeix que la figura d’Asens com a candidat no ho era tant.
Així, Botella subratlla que Sumar ha mostrat “feblesa organitzativa” perquè “Podem ha quedat per davant a Catalunya sense que s’hagi vist cap candidat”, en referència a la posició número 12 que ocupava Abellán, i reitera que “els Comuns són el nucli més gros i més fort de Sumar, però no han transformat això en una presència política dirigent del conjunt de Sumar”. “Com que no han jugat aquesta posició, han lluït poc” i, en aquest sentit, apunta, com ja ha deixat entreveure el professor de la UOC, que Asens era un “mal candidat”, perquè fins a finals de l’any passat “era del comitè directiu de Podem a l’estat espanyol”. “És un home acabat d’arribar a la política” i la “gent no el coneix prou”, apunta, i també creu que té manca d’experiència per “saber quin tema proposes i quin tema no és tan important” en un debat. “Aquí Irene Montero li dona mil voltes”, resumeix.
Uns mals resultats que obliguen a una reflexió
En qualsevol cas, els mals resultats dels Comuns a Catalunya obliguen tots dos partits a replantejar-se la situació actual si no volen seguir perdent pes polític, però Botella remarca que “les baralles de famílies polítiques són molt tràgiques i són les que triguen més a curar-se” i apunta que s’haurà d’estar amatent a com es fa el relleu de Yolanda Díaz, que ha dimitit com a líder de la formació, al capdavant de Sumar. En aquest sentit, Asens ja va proposar la mateixa nit electoral “fer una lectura del que ha succeït per poder revertir al més aviat possible aquesta situació”. “Hi ha el risc que hi hagi disputes internes” perquè aquest procés de reflexió és “una assignatura molt difícil” per a un partit nou “sense tradició i sense arrels fondes”.
Segons el seu punt de vista Sumar necessita un líder “amb energia i autoritat que sigui capaç d’entusiasmar la seva gent i portar-la endavant” per evitar, com apunta Ivan Serrano, que el PSOE els pugui absorbir part del seu electorat en pròximes cites electorals, ja que les dues formacions tenen una “frontera electoral amb una certa permeabilitat”. “Hi ha una frontera de l’electorat que es pot comportar d’una forma pragmàtica per evitar un govern de dretes i que una part d’aquest electorat es mogui cap al PSOE i fins i tot que, a la llarga, hi hagi un traspàs de quadres o candidats de l’espai de Sumar cap al dels socialistes”, vaticina.
El resultat de diumenge no és un fet aïllat, ja que en les passades eleccions al Parlament –sense Podem en l’equació perquè va preferir no participar-hi–, els comuns van perdre dos diputats i s’han quedat amb sis escons. En concret, la formació va aconseguir 180.041 vots, el 5,81% del total, 15.000 vots menys que fa quatre anys i 146.000 menys que l’any 2017 quan va aconseguir 326.360 vots. Tot i això, els millors resultats de l’espai en unes catalanes es van aconseguir fa més d’una dècada. L’any 2012, encara com a ICV, van obtenir 13 diputats i 359.705 vots, gairebé el 10% dels vots. La tendència a la baixa que hi ha hagut a les catalanes i a les europees també es va notar en les municipals, on els comuns van perdre l’Ajuntament de Barcelona, el seu bastió més preuat fins aleshores, després que Ada Colau tingués l’alcaldia de la capital catalana durant dos mandats consecutius.
En aquest sentit, el professor agregat de Ciència Política de la UOC apunta que si s’observa l’evolució electoral de l’espai dels comuns, que prové en gran part d’Iniciativa, es pot concloure que és un moviment “bastant estable i amb un cert sostre” a Catalunya. Així, remarca que “té oscil·lacions, i ara està en un cicle baix, perquè perd un o dos punts”, però deixa clar que “no han aconseguit mai la barrera de passar a ser un moviment majoritari”. “A Barcelona treien el 25% i això està molt lluny de ser un espai majoritari perquè no aconseguien ni la meitat dels regidors per assolir la majoria absoluta”, conclou. Botella, per la seva banda, creu que el primer que han de fer els comuns és “definir-se amb precisió”. “Tota opció té costos, tota opció deixa gent descontenta, però és indispensable per fer política tenir una visió clara de la mateixa posició”, conclou.
