Les eleccions europees del 9 de juny no desperten passions. De fet, seguint la idea que uns comicis són la festa de la democràcia, es podrien definir un com una trobada punk en un aplec de puntaires. Tot i això, la importància de la Unió Europea, segons la insistent propaganda i la realitat normativa, obliga a complir el protocol del debat. Un debat a TV3 i Catalunya Ràdio, que ha comptat amb candidats de caràcter estatal i els que responen a partits del que s’anomenen “d’obediència catalana”. Un debat viu, però maleducat, que han fet suar la cansalada a Xavier Coral que ja ho tenia difícil per fer d’àrbitre d’un debat complex per formes i participants: vuit representants, alguns en català i altres en castellà.
La dreta extrema i l’extrema dreta no han perdut l’oportunitat i s’han encarregat d’espanyolitzar el debat i entorpir-lo amb males formes, insults, crits, i menyspreus als adversaris. A més, han volgut dirigir-lo al públic espanyol. Com a prova, PP, Vox -que té un candidat de tercera mà com Juan Carlos Girauta– i Ciutadans, amb el veterà Jordi Cañas, ha dirigit la primera pregunta al candidat del PSC, Javi López, que ha sabut driblar amb ofici les invectives de la dreta espanyola visigòtica. De fet, només Jaume Asens, dels Comuns, Diana Riba d’ERC, Aleix Sarri de Junts i Irene Montero, de Podemos, s’han dirigit al PP.
Català, independentisme i amnistia
Tot i que el debat s’ha dividit en quatre blocs, el Procés i les seves conseqüències han estat els veritables protagonistes. Ja s’han encarregat Girauta, Cañas i Eva Potchave del PP de treure’n l’espantall, fins i tot, més vegades que la curiosa imputació de la muller del president espanyol Pedro Sánchez, per una denúncia de Manos Limpias sobre la gestió de la compra de material sanitari de la pandèmia. Però, l’amnistia i els acords del bloc sobiranista amb el PSOE i Sumar han estat carnassa sucosa per la dreta espanyolíssima que ha esborrat del mapa l’europeisme per carregar contra l’independentisme i l’exili.
Una situació que ha mostrat una imatge inèdita, una certa calma i entesa entre les formacions independentistes -Riba s’ha esgargamellat a recordar que Toní Comín, cap de files de Junts que no podia ser present als estudis- i també amb Asens, i sense atacar el candidat socialista, que hàbilment s’ha abstret del setge de Vox, Cs i PP, amb eficàcia. La relació entre Catalunya i Europa ha estat el primer bloc i en l’únic on s’han vist els dos fronts amb dues unitats d’actuació. El tremp de les esquerres i els independentistes, com si haguessin pactat alguna cosa, ha esverat Vox i Ciutadans que han perdut les formes amb la pràctica d’una mena de “cholisme” dialèctic, és a dir, interrompre el joc amb faltes barroeres i l’insult habitual de “xenòfobs” a l’independentisme.
La candidata del PP ha mesurat més les formes, però ha apuntat una estratègia antiindependentista a escala europea per relacionar terrorisme, putinisme i declaracions unilaterals d’independència. Fins i tot, ha apostat per un “erasmus militar” que ha indignat a Riba que ha hagut de rectificar-li el seu cognom. En aquest sentit, el segon bloc dedicat a la seguretat i la defensa també ha servit per embolicar Rússia, l’operació Volhov, l’independentisme i la batalla ideològica entre els defensors d’Israel i els que denuncien el genocidi de Gaza. Les posicions s’han mantingut i sense cap anunci especial i innovador, la divisió de les dues Espanyes que s’acarnissa amb la qüestió catalana. El debat n’ha estat un nou exemple.
