El ritual s’ha complert. El 3Cat ha emès aquest vespre el debat de les eleccions europees del pròxim 9 de juny. Un debat amb un punt desagradable, en el que el moderador, Xavi Coral, ha suat la cansalada per mantenir la calma, el control i contenir les febrades d’alguns dels participants. Un debat que era dur de rosegar perquè eren vuit candidats i amb la sensació de la poca efusivitat i entusiasme que la ciutadania posa en aquests comicis. Aquest ha estat l’1×1 del debat. Un adjectiu per a cada participant
Girauta (Vox): barroer
Amb un estil estètic de dolent de pel·lícula de James Bond, el candidat de Vox, Joan Carlos Girauta, no ha fallat a la seva marca i estil. De fet, és un candidat de tercera mà, perquè ja ha estat al PP, a Ciutadans i ara a Vox. Ha complert amb el seu clixé i ha tractat de “tipus” a Jaume Asens. Girauta ha fet una cosa fins ara impensable, i és que Xavi Coral l’hagi hagut de renyar, per les formes, el to i el volum. Desafiant i arrogant ha complert el nou perfil que l’oferta de Vox requeria en el seu anunci d’oferta laboral.
Javi López (PSC): tranquil
El candidat socialista ha estat la diana de les invectives de l’oposició ultraespanyolista. Només començar el debat ha hagut de treure l’escut. López, però, ve ensenyat d’una escola de política professional de primer nivell com és el PSC, molt millor fins i tot, que la del PSOE. Les respostes de López ha fet recordar que el PSC va estar a res de quedar-se el PSOE, amb l’operació Carme Chacón. Professional, tranquil i amb el seu estil desmenjat ha sortit indemne de l’envestida.
Irene Montero (Podemos): sacrificada
Montero ha arribat al debat amb espardenyes de set vetes i dient ‘moltes gràcies’ cada cop que li donaven la paraula. S’ha disculpat perquè no podia parlar en català. No s’ha arrugat ni arronsat i ha replicat sense miraments les escomeses de la dreta. També ha repartit a les formacions d’esquerra amb traça i picardia. S’ha treballat el debat i ha guanyat cert protagonisme quan les feres d’ultradreta estaven més que esverades.
Diana Riba (ERC): temperada
Diana Riba ja fa cinc anys que està al Parlament Europeu i ha pres les mides al càrrec i a les funcions. De fet, la veterania de Brussel·les li ha permès tenir més espai de debat i més arguments, perquè sap la feina que han fet els altres. S’ha mostrat solidària amb Junts, però quan ha considerat que calia, no s’ha estalviat algun calbot al candidat juntaire, a Jaume Asens o Javi López. Ni s’ha posat nerviosa en cap moment, fins i tot, quan la candidata del PP, li ha confós el cognom.
Jordi Cañas (Cs): destraler
El candidat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha menyspreat les seves capacitats dialèctiques i oratòries buscant el cos a cos de manera ineficaç. Ben segur, que amb formes més retingudes i fent anar el seu sentit de l’humor hauria fet un bon paper en el debat. Però en la competició amb Girauta li ha fet apujar el to i mostrar una agressivitat gratuïta, alimentada pels mals averanys electorals de la formació que a cada bugada per llençols i rentadora.
Eva Poptcheva (PP): anodina
Porta un candidat que no coneix ningú té molts riscos. Un primer, desacreditar la cap de files de filiació catalana, com Dolors Montserrat, i en segon terme, que l’escollit per fer de candidat sigui un pop en un garatge. Ha estat el cas del PP que ha triat una desconeguda com Eva Poptcheva per participar en el debat. Les seves intervencions, en el guió del PP més escorat a la dreta extrema i amb una animadversió al catalanisme polític com el de la seva cap de files. La seva participació s’ha limitat a advertir als independentistes que faran els populars europeus per comparar els que volen fer una DUI amb la política de Vladímir Putin.
Jaume Asens (Comuns): conciliador
Jaume Asens ha fet el paper que més li agrada. El de pacificador. L’ha ajudat en aquesta feina el seu posat reposat i el seu verb alentit. Ha tingut feina a defensar la patinada del Hard Rock i ha estat l’ase dels cops de Girauta, però Asens s’hi ha tornat, això sí, amb mesura i sense escarafalls. Asens ja ha fet prou recordant el que deia Girauta com a portaveu de Ciutadans al Congrés. També s’ha vantat, i amb raó, de ser un dels ideòlegs de la derogació de la sedició i de la llei d’amnistia. No ha pres mal que ja és molt.
Aleix Sarri (Junts): esforçat
El candidat de Junts, Aleix Sarri, té un gran avantatge sobre el seu cap de files, Toni Comín, i és que és puntual. En segon terme, que Sarri no fa subordinades com en Comín. Però això sí, el to aspre i el deix biotecnològic de la seva formació no li permet sostenir una dialèctica política ràpida en els debats. Beu molta aigua. De tota manera, havia fet els deures i ha fet valer la seva experiència com a assessor a l’Europarlament, per aguantar amb força el debat i els retrets i insults que li venien per la banda ultramuntana.
Xavi Coral (moderador): terrassenc
Aquesta nit, Xavier Coral ha patit. De fet, s’ha guanyat el sou. Ha deixat fer i ha repetit diverses vegades l’expressió “d’acord” per tallar els convidats. Ha hagut de fermar el volant sense ser antipàtic amb els candidats i, a punt ha estat que la cosa es desmarxés. Però Coral ha fet de terrassenc pujant a la Mola, i aprofitant algun redòs del camí, ha posat ordre i contenció, amb somriure i amb el savoir faire d’un senyor de Terrassa.
