La Candidatura d’Unitat Popular haurà de gestionar a la sortida d’aquesta jornada electoral una sonora patacada. Els assemblearis pateixen la davallada de l’espai independentista amb només 4 escons -amb un 85% escrutat-, fet que els faria perdre per la mínima el grup parlamentari propi. El recompte final deixa els cupaires lluny, del 2021, quan van tancar la jornada electoral amb 9 escons, en la tònica general de les esquerres catalanes. Tant Esquerra Republicana com els Comuns han acabat el vespre electoral a la baixa, en benefici, principalment, dels dos grans guanyadors, Junts i el PSC. Els cupaires perden, així, la representació a dues demarcacions: els resultats permeten l’accés a la cambra catalana de les dues candidates més visibles aquestes eleccions, les 1 i 2 per Barcelona Laia Estrada i Laure Vega, així com el caps de llista de Girona, Dani Cornellà. També assoliria l’escó la número 3 per Barcelona i exregidora de Ripollet, Pilar Castillejos. La representació a Lleida i Tarragona balla d’un grapat de vots, en un xoc amb Vox i Aliança Catalana pels escons dels caps de llista Bernat Lavaquiol i Sergi Saladié. Caurien també diputats ja consolidats com Xavier Pellicer, quart per Barcelona, o Montse Vinyets, número 2 per Girona. Els resultats finals fan bones les pitjors prediccions de les enquestes: poques, val a dir, situaven els assemblearis en un llindar tan baix: els darrers sondatges del GESOP i 3Cat situaven la CUP entre els 6 i els 8 escons, en la línia de les darreres jornades de campanya, amb representació a totes les demarcacions.
En vots, el batzac que pateixen els cupaires és dels més forts de tot el Parlament. La formació hauria rebut uns 127.000 vots, menys que a les ja poc reeixides municipals de l’any passat; i en nombres de vots totals similars als del 2012, els primers del partit al Parlament. Respecte del 2021, haurien perdut més de 70.000 butlletes. Només ERC i els desapareguts Ciutadans haurien caigut amb tanta força en comparació amb la darrera legislatura. Barcelona, tot i mantenir fins a tres escons, hauria sigut el forat de vots més gran dels anticapitalistes, amb 40.000 vots menys que ara fa tres anys; mentre que a Girona, feu històric, n’haurien perdut poc més d’11.000 sufragis. A Lleida, on desapareixen, caurien en uns 5.000 suports; mentre que a Tarragona, on la derrota ha estat per la mínima, la davallada s’apropa a les 6.400 butlletes.
Amb aquests resultats, la Candidatura d’Unitat Popular, així com el conjunt de l’independentisme, queda en absolut fora de joc pel que fa a la capacitat de formar Govern. El retrocés cupaire, acompanyat per la forta davallada d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’un ascens de Junts més limitat de l’esperat, impedeix tornar a conformar majories sobiranistes; especialment després de la firma de la immensa majoria de l’arc parlamentari del pacte antifeixista promogut per la Unitat contra el Feixisme i el Racisme, que exclou Aliança Catalana de qualsevol aritmètica per fonamentar una investidura del president a l’exili Carles Puigdemont. Pocs minuts abans d’enllestir l’escrutini, la suma que va permetre l’accés a Palau de Pere Aragonès no arriba als 60 escons, mentre que un hipotètic tripartit balla en només un diputat, amb PSC, Comuns i ERC en 68.
L’aposta contra els macroprojectes, fora del Parlament
Els dos caps de llista territorials que queden fora del Parlament, Lavaquiol i Saladié, són dues de les grans apostes de la CUP pel discurs ecologista de cara al 12-M. El lleidatà, membre mobilitzat de la plataforma Stop Jocs Olímpics d’hivern, feia bandera durant la campanya de ser “el malson de Laura Vilagrà”, com a cara visible de la resistència de Ponent contra la que va ser una de les iniciatives més promogudes per la consellera de presidència. Saladié, per altra banda, és un nom històric de l’ecologisme al Camp de Tarragona, i l’oposició al Hard Rock ha estat durant les jornades de campanya el principal argument dels anticapitalistes per mobilitzar el vot del sud del país. El gir verd dels assemblearis, doncs, no ha estat una cadena de transmissió del vot popular, si bé es mantindrà, amb tota seguretat, de cara a les converses que venen en l’àmbit de la refundació.
L’ombra del Garbí
La campanya de la CUP ha estat de les més estranyes de la història recent del partit. Els cupaires van topar amb la convocatòria electoral enmig de la seva reformulació interna, el conegut com a Procés del Garbí, arran del retrocés a les eleccions municipals i la patacada que els va deixar fora del Congrés dels Diputats. Durant les setmanes prèvies a aquest 12-M, la formació assembleària ha provat de conjugar l’accelerada electoral amb el dibuix del partit del futur. Les dues caps de llista barcelonines, Estrada i Vega, s’han “complementat” a la cerca no només d’un vot més ample que el del passat, amb un nucli altament polititzat; sinó de noves vies polítiques i discursives de cara a la resolució del Garbí. El resultat electoral no deixa marge per respirar a les anticapitalistes, en tant que queden per sota del llindar del grup parlamentari propi.
