Les eleccions arriben a la Candidatura d’Unitat Popular en un moment de tensió estratègica. El replantejament intern que suposa el Procés del Garbí dona forma a un programa que s’ha definit massa d’hora. La mateixa candidata per Barcelona Laia Estrada ha lamentat en diverses ocasions que els comicis del pròxim 12-M estiguin convocats en un moment embrionari de la definició dels seus horitzons polítics. Ara bé, fonts del partit ja confirmen que part de l’equip que defineix aquest procediment intern ha tingut influència en la campanya electoral. Més enllà de la centralitat que ocupa la lluita contra l’emergència climàtica als postulats cupaires –que encaixa amb un entorn marcat per, entre altres qüestions, una situació de sequera extrema–, al nucli del projecte dels anticapitalistes hi ha l’establiment d’una “nova economia catalana”.
Els principis de la CUP, d’aquesta manera, plantegen el 12-M com un “moment perquè la població decideixi si vol continuar amb el mateix model o vol apostar per un canvi de rumb”. Des del partit concentren el programa en uns nous objectius que marquin la “planificació d’uns recursos que són finits”. Qüestions que ja havien tingut un important protagonisme entre els postulats cupaires, com ara la nacionalització de sectors estratègics o un nou impuls a la redistribució de la riquesa. La governança econòmica des de la cosa pública esdevé, en aquest plantejament, clau: el “control públic per a incidir en el model econòmic” apareix, al programa cupaire, com el primer antagonista del “model de la patronal que només afavoreix el capital”.
El programa per al 12-M, val a dir, recull propostes que ja s’han desenvolupat al llarg de la legislatura sortint, però que, a ulls de la formació, cal aprofundir. El desplegament d’una Renda Bàsica Universal –demanda ja central als projectes emancipadors a dins i a fora de Catalunya–, així com la creació d’una distribuïdora alimentària pública que limiti els efectes dels intermediaris privats sobre l’escalada de preus dels productes bàsics, en són exemples. També ho és una ampliació del projecte de l’energètica pública, una corporació amb potencial, però que fins ara s’ha dedicat exclusivament a “posar plaques als edificis públics”. Val a dir que els pressupostos de la Generalitat per al 2024 recollien una petita inversió, d’uns 19 milions d’euros, per a actuar com a comercialitzadora.
Alliberar l’economia del Règim del 78
Els límits que troba la CUP al seu programa venen del món econòmic –el “discurs de la patronal” que des del partit acusen el Govern de reproduir amb la seva acció la passada legislatura–; si bé la qüestió nacional suposa també una frontera per a aquesta nova economia catalana, un projecte que “no té cabuda al Règim del 78”. El desplegament de mesures com les que plantegen els cupaires fa imprescindible recuperar una “agenda pròpia”, després de tres anys en els quals la Generalitat, a ulls dels anticapitalistes, ha tornat a ser “subsidiària de Madrid”. Les estructures econòmiques que projecta la formació, doncs, xoquen amb “els interessos de l’estat, que són els de l’Ibex 35 i la seva monarquia”.
Els anticapitalistes entenen, de fet, que la implantació de les seves reformes econòmiques significa un important avenç, de seu, cap a la independència. Des del partit asseguren que el control públic i des del territori d’infraestructures estratègiques, com ara la distribució d’energia o la cadena alimentària, permet que les administracions del país siguin menys dependents del control del capital espanyol. Ara bé, el conjunt de l’agenda econòmica dels anticapitalistes només es pot implementar -en el que anomenen una relació “dialèctica”- amb l’alliberament nacional de Catalunya.
Les aliances, a l’espera
Val a dir que, des de la CUP, plantegen aquesta transició cap a la Nova Economia Catalana com una mà estesa a la resta de forces polítiques amb què comparteixen preocupacions socials i nacionals. L’escenari, però, es planteja complex: Esquerra Republicana surt d’un govern que “ha tirat endavant una agenda d’impuls de les macroinfraestructures i macroesdeveniments”; com són els grans congressos de Fira de Barcelona o el Hard Rock –punt de discòrdia que va acabar per fer esclatar la legislatura–. El PSC actual és, per la seva banda, “el més negacionista climàtic i de drets de la seva història”; mentre que Junts s’allunya encara més d’aquests postulats amb el fitxatge de l’empresària de Silicon Valley Anna Navarro com a número 2 de la seva candidatura per Barcelona.
