El Maresme ha estat, recorden des de la CUP, una de les comarques que més a prop ha tingut el germen de l’extrema dreta. La candidata a les llistes dels anticapitalistes el 12-M i regidora del partit a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Pat Sillah, recorda amb frustració “l’espectacle dantesc” que els alcaldes de Junts per Catalunya al territori van protagonitzar el passat desembre. Si bé l’ofensiva cupaire contra les opcions reaccionàries “portin la bandera que portin” s’estén al conjunt de partits d’aquest perfil, els candidats han posat el focus en l’actuació dels membres del partit del president a l’exili Carles Puigdemont de Calella, Canet, Malgrat i altres municipis contra les persones migrades. Sillah, en aquest sentit, ha retret “que aquesta gent tingui la cara de citar els mitjans per socialitzar els discursos d’odi”. Són aquestes actuacions, a ulls del diputat i número 4 per la llista de Barcelona Xavier Pellicer, les que han obert la porta a “una alternativa que no és real, però que dona respostes senzilles a problemes complexos”, com són els partits d’extrema dreta.
Els fonaments de l’aparició de discursos ultres, als carrers i a les institucions, són les clares mancances socials que pateix la població, segons el diagnòstic de Pellicer. Quan els vímets de la “vida digna” desapareixen, alerta el diputat, “és fàcil culpar a l’últim que ha arribat; la trista realitat dels alcaldes de Junts al Maresme”. El diputat, doncs, situa com a antídot a l’ofensiva reaccionària unes polítiques socials expansives: “que l’esquerra faci d’esquerra”, afegeix. El tens debat de la seguretat, apunta el candidat, és en realitat un debat sobre l’existència. “Sostre, treball, i condicions de dignitat”, etziba Pellicer. La de la CUP, postil·la Sillah, és “la seguretat de viure bé”. En aquest sentit, l’habitatge ocupa una posició central al programa econòmic, en tant que s’ha establert com “la pedra angular que defineix si ets pobre, o si pots viure amb dignitat”. El Pla Independitza’t, el gran projecte que articula les pàgines socials del full de ruta cupaire, proposa recuperar “400.000 pisos buits en mans de grans tenidors per al parc públic d’habitatge”, recorda la cap de llista de Barcelona Laia Estrada.
Les amenaces de la ultradreta contra la vida i la dignitat de la ciutadania, alerten des de la CUP, es noten també en l’àmbit nacional. La tercera de la llista barcelonina, l’exregidora de Ripollet Pilar Castillejos, ha aixecat la veu contra “l’ofensiva jurídica, mediàtica i política” del Partit Popular i Vox contra la llengua i la cultura catalanes. Sense un escut, el que hauria d’aixecar una Generalitat catalana que “no està fent la seva feina”, Castillejos alerta que el projecte recentralitzador que ja governa a les Balears i el País Valencià -els executius de Magda Prohens i Carlos Mazón- també pot saltar a Catalunya. El sector públic, a ulls dels cupaires, ha d’esdevenir no només el “baluard” enfront dels atacs al català, sinó la “punta de llança” d’una ofensiva que, al mateix nivell que l’aigua o l’energia, és “estratègica”. Propostes com la discogràfica pública, o l’agència de doblatge i traducció de productes audiovisuals, formen part de la pulsió per no només conservar la llengua, sinó per “afavorir que la gent més vulnerable pugui accedir a l’aprenentatge del català”.
Contra el “no a tot”
Estrada ha dedicat bona part del seu discurs, articulat en format taula rodona, a reivindicat el pas de la CUP per les institucions. Des de l’entrada dels tres primers diputats dels anticapitalistes al parlament, l’any 2012, fins a la legislatura sortint amb Carles Riera al capdavant, els cupaires han aconseguit “situar moltes coses sobre la taula que ara són hegemòniques”. Sobre aquesta actitud propositiva, i entre neguits pel retrocés social i nacional de moltes de les forces de l’independentisme, la cap de llista ha protagonitzat una intervenció especialment material, tot plegat amb l’objectiu de “situar la política al servei de la majoria de la població”.
Tirant encara més enrere, Estrada ha fet mà de Marx per identificar els enemics: recordant les paraules del mestre de Tréveris -“el sistema capitalista tendeix a destruir les seves fonts de riquesa: la natura i l’ésser humà”-, l’esquerra independentista s’ha reivindicat com un mur de contenció per evitar els efectes més perniciosos del mode de producció; però també com una arma per articular l’ofensiva oposada. L’oposició al capital en la seva expressió més elevada, en el context català, és també l’oposició a Espanya, a parer del partit. “Viure bé és totalment incompatible amb seguir els dictats del règim del 78”, argumenta la presidenciable, en un nou vincle discursiu entre les agendes de la patronal i de Moncloa.
Impuls comarcal
El format debat, lluny del míting tradicional, ha permès als cupaires exposar posicions diverses en boca dels seus quatre portaveus. Sillah, especialment arrelada al territori, ha elevat la bandera del municipalisme -“el nostre espai natural”- per subratllar els greuges que pateix el Maresme; així com la feina feta per part de l’esquerra independentista per resoldre’ls. La feina dels diversos regidors anticapitalistes a la comarca ha servit per plantejar alternatives a una “gestió nefasta del litoral”, en una zona del Principat especialment exposada als efectes perniciosos de la crisi climàtica. En aquest sentit, la candidata ha agraït la tasca del grup parlamentari en qüestions relacionades amb la transició ecosocial; especialment al cap de llista gironí Dani Cornellà, referència verda de la CUP al Parlament. Presents a la seva capital, prop d’una vintena de candidats -no només maresmencs, sinó també del Barcelonès nord- han tancat entre aplaudiments la que ha estat la primera jornada de la campanya per al 12-M a dins de la corona metropolitana. A la terrassa del que fins fa escassos anys havia estat el bar de referència de l’esquerra alternativa a Mataró, i a ritme de reagge en català, el partit no han deixat que s’oblidi el nucli ètic d’una comarca que es vol, com diu la militància del territori, lliure i tropical.
