Ha hagut d’arribar el Baix Llobregat per veure un ambient mitinero dels Comuns. Jéssica Albiach ha començat la cursa electoral a Reus i Girona, per mostrar la importància d’aquests dos territoris en la seva campanya, però s’ha trobat amb ambients més pròxims a una roda de premsa que a un míting electoral. Pocs aplaudiments i un to pausat a l’hora de demanar el vot. Aquest matí, a Sant Feliu del Llobregat, l’escenari ja era diferent. Potser les mateixes cadires, sí, però una escenografia més ambiciosa. La mateixa senyera que hi havia a Girona acompanya una d’LGTBI, més escorada en un vèrtex de la sala gran del Casal de Joves, hi ha el mateix lema i el mateix logo que a Reus, però més gent a l’escenari i militants mancats de cadira que s’han quedat drets en un lateral. Fins i tot la música està més alta. “Benvinguts a Sant Feliu del Llobregat, la capital del Baix Llobregat, que ningú ens posi en dubte”, ha iniciat l’acte Lídia Muñoz, primera tinenta d’alcaldia a Sant Feliu. Primera frase, primer “¡¡Oeee!!” del públic i el primer de molts aplaudiments. Normal que Albiach hagi dit “sentir-se com a casa” al Baix Llobregat.
Els Comuns són conscients del vot dual que hi ha a Catalunya. Els catalans voten diferent en funció de si les eleccions són espanyoles o al Parlament. Però els d’Albaich apel·len als votants que l’estiu passat van confiar en Yolanda Díaz, que el 23-J, amb 497.617 vots (el 82% a la demarcació de Barcelona), va assaltar la segona posició a Catalunya. “A tota la gent que va votar Sumar el 23-J, ara us dic que el seu vot és a Comuns Sumar a les eleccions de Catalunya”, ha pregat la candidata, que a les portes de la conjura socialista al Congrés Federal del PSOE ha apuntat contra “l’atac contra el govern de coalició”. “No n’hi ha prou amb resistir, volem guanyar més drets i més democràcia. Hem vingut aquí a transformar, sortim a guanyar”, ha rematat.
Una tarifa plana de transport
Els Comuns han començat un cap de setmana molt metropolità –les següents parades seran Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat– amb una proposta heretada d’Alemanya o Àustria. “Tenim Rodalies rebentades”, ha dit Jéssica Albiach, que pretén impulsar una tarifa plana de 15 euros mensuals “sense límits de viatges” dins d’una mateixa zona tarifària, o de 30 euros mensuals per viatjar per tot el territori. “Partits com el PSC, ja no dic el PP, que ja ens ho podem imaginar, el PSC, no parla de Rodalies, està parlant d’autopistes i d’ampliar aeroports. El futur no parla de receptes antigues, receptes dels anys 80 i 90. Passa per mirar què fa Europa, què fa el món i sobretot per un transport més barat”. Enèsim calbot d’Albiach al PSC.
Fonts del partit detallen que per fer efectiva aquesta mesura caldria desplegar la Llei de finançament del sistema de transport públic de Catalunya, completar el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per part de l’Estat, i fer efectiu el nou ‘Fondo Estatal de Contribución a la Movilidad sostenible’ que es contempla en el projecte de llei de Mobilitat Sostenible. Tot plegat, apunten els Comuns, sumaria 380 milions d’euros als 150 milions que ja aporta l’Estat a l’ATM, i, d’altra banda, la Generalitat i altres administracions catalanes haurien de “mantenir l’esforç actual” de 300 milions d’euros.
L’orgull pratenc
El Prat té un paper important per als Comuns en aquesta campanya. Lluís Mijoler, el seu alcalde, és el principal alcalde que té el partit a Catalunya, també el número dos de la candidatura d’Albiach al Parlament. Li han demanat que parli d’infraestructures, apuntava davant la militància. “Però permeteu-me que, estant a casa, parli del que em surt del cor”. Taules polítiques, en té. Mijoler ha fet una crida al vot en favor dels “drets”, amb apel·lació inclosa a Díaz Ayuso: “Aquells que criden llibertat, pretenen que no existeixi”, ha apuntat sense interpel·lar-la directament.
L’alcalde del Prat també ha mostrat cert orgull de ser del “Baixlo”, ha recordat la figura de Joan Saura, històric dirigent d’ICV, i ha defensat que el 12-M també està en joc “quin model volem per salvar el català”. “Recordo en Claudio Carmona, el nostre coordinador, quan es va presentar com a alcaldable de Cornellà dubtava sobre si parlar en la seva presentació en català o castellà, perquè se sentia més còmode en castellà, també perquè estava reivindicant aquest idioma de relació que molts cops tenim entre la militància, però que ho faria en català pel seu avi, perquè estaria orgullós que el seu net es presentés a l’alcaldia de Cornellà en català. És la nostra llengua, llengua de cohesió social”. L’exemple final. Següent parada, Barcelona, on només el 37% declaren tenir-lo com a idioma habitual de comunicació.
