El Ple del Tribunal Constitucional ha avalat la llei que va impulsar el govern de l’expresident de la Generalitat Artur Mas el 2015 que creava un impost que gravava els habitatges buits a Catalunya, en desestimar un recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’Executiu central. El 25 d’abril del 2016, l’Advocada de l’Estat, en representació del llavors president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei del Parlament 14/2015, de 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i va reclamar la seva suspensió.
El recurs al·legava que la llei catalana vulnerava l’article 6.3 de la Llei Orgànica 8/1980, del 22 de setembre, de finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), en relació amb els tributs locals, i específicament, amb l’impost sobre béns immobles (IBI).
L’argument de l’Advocacia de l’Estat es basava en què el fet imposable del tribut autonòmic coincidia amb el de l’IBI, com succeïa també amb els subjectes passius d’ambdues figures. En canvi, la Generalitat i el Parlament van defensar que la llei s’ajustava a les competències autonòmiques en tributs, que preveu l’Estatut, en connexió amb la competència en habitatge, ja que l’impost tenia com a finalitat augmentar l’oferta d’habitatge en lloguer. Per providència del 28 d’abril del 2016, el Ple del Tribunal Constitucional, a proposta de la Secció Tercera, va acordar admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat i va suspendre la vigència i aplicació dels preceptes impugnats de la llei des de la data d’interposició del recurs.
Després d’estudiar el cas, el Constitucional considera en la seva sentència del 17 de gener d’aquest any que hi ha “diferències substancials” entre l’impost als habitatges buits i l’IBI que porten a concloure que no són tributs coincidents ni equivalents, per la qual cosa descarta que sigui inconstitucional.
