Més arguments per a l’indult. Aquest tretze de maig, la sala penal del Tribunal Suprem que va condemnar els líders del Procés per sedició, ha admès a tràmit l’ampliació de documentació per a l’expedient d’indult del conseller Jordi Turull. En concret, l’advocat vigatà Jordi Flores, en nom de la Fundació Catalana de l’Esplai, ha presentat una al·legació única amb què demanava al Suprem incorporar el vot particular emès per dos magistrats del Tribunal Constitucional – Juan Antonio Xiol Ríos i la Maria Luisa Balaguer Callejón -en la sentència desestimatòria del recurs d’empara de Turull.
A l’escrit, al que ha tingut accés El Món, l’advocat veu refermada amb el vot particular el que va titllar en l’escrit de petició d’indult “d’anacronisme de la pena imposada de l’abducció dels fets a la norma imposada, la desproporcionalitat de la pena“. De fet, consideren que els arguments exposats en l’indult coincideixen de ple amb el vot particular. “No vam fallar com a motius”, al·lega sobre el delicte de sedició, “per a la concessió de l’indult quan s’observa d’aquests vots particulars, que la discrepància amb la sentència condemnatòria, a l’igual que com vam exposar, infringeix el principi de taxativitat en la configuració legal; el principi de prohibició d’interpretació extensiva o analògica en l’aplicació judicial ; el principi de proporcionalitat penal en la configuració legal i el principi de proporcionalitat penal en la quantificació de la pena en el moment judicial de la seva aplicació“.
En el mateix marc, l’ampliació de l’argumentari de l’indult també inclou la interpretació de l’existència del vot particular i de l’absolució de la cúpula d’Interior durant l’octubre de 2017. “Aquests vots particulars, són al seu torn una mostra de la manca d’unanimitat en la seva interpretació per part de la judicatura, com ja va exposar l’Audiència Nacional a l’absolució pels mateixos fets del Major Josep Lluís Trapero“, argüeix. “Les escletxes”, afegeix, “en la jurisdicció penal en la qualificació i condemna a aquests fets polítics i pacífics ha de tenir cabuda en la consciència i decisió col·legiada que es prengui”.
Així mateix, els peticionaris de l’indult avisen que el vot particular és una porta a que les instàncies judicials internacionals sancionin el Regne d’Espanya. Per això, coincideixen amb els dos magistrats en l’argument de partida: “perquè sense garantia de la preservació de la norma l’Estat de Dret no és possible. Ara bé, esmenen al Suprem amb què “sense una observança escrupolosa dels drets fonamentals tampoc ho és”. “Entenem que aquesta funció d’observança i interpretació dels drets fonamentals que han obviat les Instàncies judicials penals com exposa el vot particular“, clou l’escrit.
6 
