Acció i reacció, però amb el cap fred. Així està preparant la revenja el Partit Popular a Catalunya després de la ruptura del pacte de govern que mantenia amb CiU a la Diputació de Barcelona. Mentre que el secretari general de Convergència, Oriol Pujol, avançava avui que la seva formació havia decidit trencar tots els pactes “a nivell supramunicipal” amb els populars, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho revelava, indignada, que “en el procés de trencament de la Diputació s’havien arribat a acords que CiU no ha respectat”. La dirigent del PP ha insistit que “CiU no és de fiar”. Al comitè de direcció del PP d’aquest dilluns diverses veus han mostrat “perplexitat per com estan entrant les peticions d’ERC al cap de Convergència”. El PP català no prendrà cap decisió en calent però sí que aprofitarà els seus espais de força per ‘castigar’ CiU. Vénen temps d’oposició dura i de voler treure els colors a la federació nacionalista.
El PP té una posició de poder important a la mateixa Diputació de Barcelona –que ara governarà el convergent Salvador Esteve en minoria- i sobretot a l’Ajuntament de Barcelona on l’alcalde Xavier Trias les passa magres per treure endavant els pressupostos. Fonts del PP recorden que la responsabilitat política dintre la Diputació estava en l’àrea de Presidència que dirigia CiU, i no en les vicepresidències, que són de gestió, que dirigia el PP. Els populars es consideren ara víctimes de la “improvisació” de CiU. Però per què està tan molesta Alicia Sánchez Camacho? Existia un pacte de cavallers pel qual la vicepresidència institucional passés a mans del PP. Però dita vicepresidència institucional passarà al regidor de Santa Coloma de Gramenet, Antoni Fogué (PSC), que va ser expresident de la institució provincial.
Reus i Castelldefels
Els populars entenen que a la Diputació “la cosa anava bé i el govern funcionava” i pregunten “per què es deixen els pactes de Reus o Castelldefels?” Sobre aquests casos tan CiU com PP remeten qualsevol responsabilitat a l’autonomia local. Cas a banda és Badalona on una alternativa al popular Xavier Garcia Albiol s’ha de consensuar i costa de trobar, i la seva personalitat li atorga categoria d’interès nacional.
Diverses fonts populars han assegurat al Singular que tenen temps per fer pagar a CiU la seva ‘traició’, més de dos anys fins a les properes eleccions municipals. Al PP es pregunten què passaria si el PSC remontés el vol i demanés una moció de censura a Barcelona. “Anirà CiU a buscar el PP perquè no la voti?”, es pregunta un dirigent. I una altra pregunta: “A l’Ajuntament de Barcelona com sortiran els pressupostos?”. Aquesta actitud és el que li espera a CiU els propers mesos.
La Corporació
Els populars també estan preparats per al pròxim “exabrupte”, diuen ells, convergent: el pacte que mantenen a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) on el vidalquadrista Armand Querol ocupa la vicepresidència. A la CCMA el PP havia demanat una profunda reducció de personal que encara no s’ha dut a terme.
Sobre algun dels assumptes que pilotava el Partit Popular, com és el cas del pla de concertació local pactat amb tots els ajuntaments, destaca l’acord d’alcaldes de tots els colors polítics amb la forma positiva amb què s’havia arribat a aquest pacte profitós. Fins i tot l’alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), ha lamentat la marxa del PP dels òrgans directius de la Diputació de Barcelona.
