El bar Dimax, a pocs metres del Congrés dels Diputats, és un d’aquells bars en què no t’imagines trobar-hi polítics encorbatats esmorzant. Un bar de barri, humil, amb els cambrers com toca, entrats en anys i amb la camisa que un dia havia estat blanca. Però un bar on el suc de taronja és natural i on els biquinis –mixtos a Madrid- són de premi. Els cafès se serveixen en got transparent. El Dimax avui és especial, reflecteix l’ambient previ a la votació de divendres de la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. En una taula hi ha diputats del PSOE que riuen, comenten i esmorzen amb passió. Al fons del bar, quatre diputats del PP, dempeus, fent el cafè ràpid a la barra. Avui no s’entaulen, tot i que ho fan habitualment, com ens remarquen els diputats habituals. Els del PSOE marxen i saluden dues diputades del PDeCAT, que els pregunten com enfoquen la jornada. Responen: “Ja ho veurem, però anem bé, oi?”, i somriuen. Els independentistes hi votaran a favor si no és que el PSOE fa un discurs contra Catalunya. Però com se sap, la clau la tenen els nacionalistes bascos. Els seus 5 escons són la vida o la mort de la moció de censura. Però als passadissos del Congrés, Compromís dóna una pista: “Crec que estaran a l’alçada, és una oportunitat d’or per fer fora Rajoy, i ens consta que a Euskadi hi haurà manifestacions”, apunta Joan Baldoví.
Ja al pati que dóna accés a l’hemicicle, comencen a desfilar diputats i diputades, i també convidats. També llaços grocs, que en aquest cas, no generen cap incident. Molts fumen. Quan arriba Mariano Rajoy, una periodista d’una tele espanyola li fa una pregunta molt directa: “Va usted a dimitir?”. I Rajoy respon: “Eh?”. Cinc minuts abans de les 9 sona el timbre que crida els diputats a l’hemicicle. I és aquí on el PSOE es creix i el PP s’encongeix. Somriures i copets a l’esquena en una banda, cares llargues a l’altra. Després de 50 minuts d’intervenció de José Luís Ábalos en nom del PSOE, ha estat el torn de l’acusat. Mariano Rajoy, amb temps il·limitat, ha començat deixant clar al PSOE que el panorama que ha dibuixat sobre Espanya i el PP, “és directament falsa”. Com se sap, el PP i el seu líder són mestres en la gestió del temps, i ningú no descarta del tot un moviment de darrera hora que faci que el PSOE marxi a casa amb la moció sota el braç i sense votar. De fet, les tertúlies de les teles espanyoles d’aquest dimecres a la nit eren monotemàtiques: Dimitirà Rajoy abans de divendres a les 8h, data límit per impedir que arrenqui el ple de la votació? I per què hauria de plegar Rajoy i, en conseqüència, donar a entendre que la sentència del cas Gürtel no és tan equivocada com diu De Cospedal? A l’hemicicle, Rajoy ha recordat que la sentència “no ha condemnat cap persona que militi al PP ara ni tampoc cap membre del Govern, i tampoc cap responsaibilitat penal”.
Però si Rajoy plegués, no només aconseguiria que el PSOE no arribés al poder, sin que el retindria durant un temps fins que es produïssin noves eleccions. En cas de dimissió, no només plega el president sinó que cessa el govern en bloc. Però la llei estableix que continua en funcions si es presenta un nou candidat i es produeix una investidura fallida. El PP podria presentar un candidat alternatiu, però difícilment obtindria la majoria necessària si Cs no s’hi avingués. I pel que fa a la resta de partits, tampoc no sumarien un candidat alternatiu, com va quedar demostrat amb l’anterior moció de censura presentada per Pablo Iglesias. Així, el PP faria una ‘investidura fake’, sabent que no guanyaria, però activaria el rellotge del compte enrere per convocar eleccions i romandria a La Moncloa en funcions. Amb això, recuperaria el control del poder i, per tant, podria recuperar forces per a les eleccions. Sigui com sigui, a Mariano Rajoy li convé continuar sent diputat -i anar a les llistes a les properes eleccions-, perquè si és aforat, afrontarà el judici de la caixa B amb més comoditat. A hores d’ara, el PP nega que es plantegi una dimissió, però els mitjans de comunciació que segueixen habitualment la informació del PP donen per fet que aquesta possibilitat està sobre la taula.
