Drets demana retirar la candidatura de la Falange a l’Assemblea de Madrid

L’entitat Drets ha posat en coneixement de la Junta Electoral Central i de la Junta Electoral Provincial de Madrid que els candidats en el número 1 i 8 de la candidatura de la Falange Espanyola i de las JONS a les eleccions a l’Assemblea de Madrid del proper 4 de maig són inelegibles perquè han estat condemnats amb sentència ferma. La candidatura, per tant, no pot ser proclamada amb aquests candidats per incompliment de la Llei Orgànica de Règim Electoral General. Això ja no es pot subsanar, per la qual cosa el que cal fer, segons Drets, és retirar la candidatura sencera. L’advocat Sergi Blázquez, president de l’associació Drets, també ha remés una queixa a la Junta Electoral Provincial de manera personal.

Es dona la circumstància que un magistrat de la mateixa Sala i Secció del Tribunal Suprem que va dictar la sentència condemnatòria el passat mes de juliol és membre de la Junta Electoral Central per la qual cosa l’entitat manifesta la seva “sorpresa” pel fet que no s’hagi vetllat pel compliment de la legalitat en aquest cas. Drets ha emés un comunicat en el que pretén “posar en coneixement de la JEC i de la JEPM la sentència del TS”. L’associació espera que el Tribunal Suprem actui “amb la mateixa celeritat i rigor” com ho van fer en un sol dia per excloure de les llistes electorals a Junqueras, Romeva, Forn, Turull, Rull i Sánchez.

L’associació Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana. Va néixer l’octubre de 2014 i des d’aleshores ha emprès múltiples accions judicials. Les despeses derivades de les seves accions les assumeixen gràcies a les campanyes de micromecenatge ciutadà.

Comentaris

ciutadà abril 09, 2021 | 15:43

Cap jutge els farà retirar, aniran a les eleccions i alguns sortiran elegits. com voleu que els jutges, que son de la mateixa corda, els empresonin?

6

Respon
Com s'assemblan Falange i l'ANC a les fotos abril 10, 2021 | 09:30

Gairebé tots són iaios.

1

Respon

Ricard abril 10, 2021 | 11:53

Al comentari de que són uns iaios voldria dir el següent. Els castellans que van irompre a Blaquernaeren joves, força joves. La fatxenderia que van demostrar també era conseqüència de que fisicament eren força més atlètics que els reunits, que eren gent força més madura. I d'això també es van valer, a part de l'efecte sorpresa tenint en compte que era una reunió protocolària que es basava en rebre amablement castellans a la casa dels catalans de Madrid en el dia de la aeva festa nacional. També vull destacar el fet de que un dels assaltants va tira a terra la senyera catalana que s'havia situat a l'estrada de l'acte. La va empènyer a terra amb violència i ràbia. Era una senyera catalana sense estel-lar, i malgrat tot va anar a terra. Vull destacar que aquesta mostra de despreci a la catalanitat el mateix dia dels fets va desaperèixer del video periodístic. Algú va tallar aquest fet. Els fets denunciats no inclouen cap ofensa a bandera, com és habitual en el castellans, que sempre els falta temps per denunciar-te per "ultraje a la bandera", y poden castigar de 1 a 5 anys de presó, i fins a 8 si és amb publicitat. Pel que sembla la fiscalia i la televisió castellanes van protegir un cop més als seus connacionals, també a l'agressió a Blanquerna. I aquesta colla tenen la barra de dir-se a ells mateixos "espanyols" i "constitucionalistes". Els castellans protegeixen els castellans, i perjudiquen als catalans sempre que poden. Lamentable i sinistre.

1

Respon

Ricard abril 10, 2021 | 11:36

Veient això és normal que si li parles català a segons quin funcionari castellà puguis acabar multat i humiliat. També pot passar que el funcionari de torn es negui a prestar el servei al que està obligat. Sovint passa que el funcionari s'indigna amb tu i el clava un moc, t'amenaça o s'en riu. Fins i tot pot fer-te comentaris ofensius de base xenòfoba. I aquest funcionari fa tot això per tres raons. 1. Està acceptat a Castella que un català és sospitós de ser culpable d'alguna cosa només pel fet de ser català, encara que no sàpiguen res del que hagi pogut passar amb un català. 2. La catalanitat és una cosa en el millor dels casos superflua o ridícula per innecessària, i a vegades irritant i realment un problema majúscul, com per exemple quan es troben miraculosament articles etiquetats en català. 3. Se saben impunes. Si senyors, vivim en un Estat on ser català té una sèrie de riscos que els castellans ni saben ni volen saber, encara que aquesta actitud sigui immoral, il-licita i també, ai las, incostitucional i per tant il-legal, criminal. Sí. els autodenominats "consticucionalistes" no apliquen la Constitució. Per a ells si ets normal actues com un castellà. Una altra manera de fer per ells és impensable, i troben normal que et trobis amb problemes si no fas com les persones normals. Al final si cal ens acusen de delicte d'odi, i a sobre et tiren a la cara que els odïes. I finalment es diuen a ells mateixos "espanyols". Pintoresc i sinistre.

1

Respon
Més gentussa de l'olla abril 10, 2021 | 14:48

L'article ho diu tot: "L’associació Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana". Si sabessin que hi ha catalano-paranoia però no existeix la catalanofòbia no sabrien que fer de les seves vides miserables i inútils.

Respon

Drets demana retirar la candidatura de la Falange a l’Assemblea de Madrid

Respon a Ricard Cancel·la les respostes