Dinamarca assegura que l’estat espanyol encara no l’ha contactat per tornar a portar a debat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea de cara a la presidència rotatòria del Consell de la UE que comença aquest 1 de juliol. En una roda de premsa aquest dilluns sobre les prioritats de la pròxima presidència del Consell, que recaurà sobre el país escandinau, l’ambaixador danès davant la Unió Europea, Carsten Gronbech-Jensen, ha assegurat que “encara no hem estat abordats” per part de l’estat espanyol.
Durant l’anterior presidència polonesa, Dinamarca va mostrar-se a favor de l’oficialitat del català, però ha assegurat que seguirà els “procediments ordinaris” per fixar l’agenda del Consell durant els pròxims sis mesos.
L’últim cop que es va tractar l’oficialitat del català, el basc i el gallec va ser en el Consell d’Afers Generals al maig, però la proposta no va tirar endavant pels dubtes jurídics que estats com Alemanya o Itàlia argumenten. La votació finalment es va ajornar davant la manca d’unanimitat necessària, però alguns països -com per exemple Dinamarca- es van mostrar obertament a favor de l’oficialitat.
Una possible nova votació el 14 de juliol
Ara queda en mans de Dinamarca tornar a elevar la qüestió a nivell ministerial per una possible votació, que es podria donar el pròxim 14 de juliol, però que sense la petició de l’Estat per tornar a debatre-ho no pot tirar endavant.
En l’últim Consell d’Afers Generals de la UE, que va tenir lloc al juny, l’oficialitat del català també va quedar fora de l’agenda i la Moncloa ni tan sols va fer l’intent d’incloure-la.
Fins a set estats membres han expressat reticències a l’hora d’aprovar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Entre aquests països es troben Alemanya, Àustria, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Croàcia i la República Txeca, que van demanar obertament que es retirés la votació sobre l’oficialitat del català perquè encara tenien molts dubtes “financers i jurídics”.
