L’independentisme ho ha tornat a fer, ha tornat a prendre el carrer, gairebé contra els elements, en una manifestació massiva per la Diada 2021. Centenars de milers de persones, 400.000 segons l’ANC i 108.000 segons la xifra rebaixada de la Guàrdia Urbana, han participat en una marxa que era una incògnita. Després de l’aturada de l’any passat –només es van fer concentracions simbòliques de petit format a causa de la Covid–, encara ara en plena pandèmia –fins fa pocs dies estaven oficialment prohibides les reunions de més de 10 persones– i en un escenari en què el discurs de la desmobilització podia actuar de profecia autocomplerta. No ha sigut així, i l’independentisme ha tornat a exhibir quin és el seu motor, que no és cap altre que la gent. I el que cantava la gent, a uns dies de la reunió de la taula de diàleg, era “1-O, ni oblit ni perdó”, reivindicació de la validesa del referèndum i crítica per la repressió posterior que ha exercit l’Estat.
Així ho han llegit els organitzadors, que es mostraven clarament satisfets després d’una setmana en què s’han pronunciat amb contenció per no picar-se els dits amb expectatives exagerades. Quan han vist la Via Laietana plena abans de començar la marxa i han hagut d’anunciar que la capçalera s’hauria de desplaçar per desbordament del punt en què estava prevista, han canviat de to. I les intervencions del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que tornava a la Diada després de veure-la tres anys des de la presó, i de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, han sigut de tot menys tèbies. Tots els presos polítics indultats eren a la marxa, però el que ha assumit riscos clarament ha sigut Cuixart, que ha tornat a llançar el seu “ho tornarem a fer”, que despertarà les ires a Madrid mentre els indults encara estan pendents de recurs.
Tant Cuixart com Paluzie han posat l’accent en l’únic independentisme que no ha perdut la unitat estratègica des del 2017, el del carrer, i han llançat l’avís als partits que manté la força que ja els va pressionar aleshores i que no renuncien a tornar-los a pressionar. La més clara en aquest sentit ha sigut la presidenta de l’ANC que, com és tradició en aquesta entitat –que va néixer precisament amb aquest objectiu–, ha presentat les exigències més concretes. “Fa uns anys l’estimada Carme [Forcadell] va dir: president, posi les urnes! Avui nosaltres li diem: president, faci la independència!“, ha exclamat adreçant-se al president de la Generalitat, Pere Aragonès, substitut d’Artur Mas en la crida de Forcadell del 2012. I ha afegit: “Ens tindrà al seu costat pel que faci falta, no en tingui cap dubte”, en una referència velada a disposició per a la desobediència civil, reforça per un “ens hem de preparar per la ruptura”. També ha recordat que “el dret d’autodeterminació no es demana ni es pidola a l’Estat opressor, s’exerceix!“.
Cuixart, que ha parlat abans, no s’ha quedat curt, ni en el contingut ni en el to, tot i que el pes del seu discurs ha anat més adreçat a l’Estat que al govern català, a diferència de Paluzie. “Tot el que tenim ens ho hem guanyat al carrer! Ens volen desunits i no ho permetrem, vosaltres sou la força que fa que el poble estigui unit”, ha reconegut als manifestants. I ha recuperat la frase que va marcar la seva intervenció final al Tribunal Suprem, quan el jutjaven, i que el marcarà a ell per sempre: “La repressió no s’atura perquè l’Estat sap que ho podem tornar a fer (…) i ho tornarem a fer”, ha rematat. Quan l’ha rellevat Paluzie en la tribuna d’oradors, ha recollit l’avís i l’ha matisat: “Ho tornarem a fer i aquest cop ho farem millor”, ha vaticinat.
