Va ser el Sindicat de Llogateres qui va proposar fa setmanes una vaga general, un clam que anava prenent cos però que només va prendre quan Comissions Obreres i la UGT el van assumir. Si la vaga d’avui a Catalunya ha tingut èxit –un cert èxit o tant èxit com vulga el consumidor–, ha estat perquè els dos sindicats majoritaris són professionals. Els uns i els altres saben quines carreteres tallar, tenen incidència als mitjans de transport públic i poden parar la Seat. Són unes quantes dècades d’ofici.
Però una cosa és una aturada poc o molt general i una altra una manifestació. La d’aquesta tarda a Barcelona ha estat de les grans. Havia estat convocada a les 17.30 als Jardinets de Gràcia, però l’Eixample era un vesper ple de colors una hora abans. Diferents columnes de diversos orígens i ètnies s’ajuntaven en llocs diversos i enfilaven cap al passeig de Gràcia.
Per Aragó des de Roger de Flor, la del Sindicat de l’Habitatge Socialista i la de Solidaritat Obrera. Per Via Laietana, la del moviment LGTBI i diversos col·lectius feministes. Per la Gran Via des del Llobregat, la del Comitè del Prat. Des de punts indeterminats, la de Poble Sec, la del Baix Llobregat…
Mil colors en confluència
Forces minoritàries i plataformes locals anaven confluint de baix a dalt al passeig de Gràcia fins que al començament de la manifestació el servei d’ordre el Sindicat de Llogateres va endreçar les aportacions i es va situar en la capçalera de la marxa. Una onada taronja que incloïa moltíssims jóvens, sobretot, gent de condició humil amb un mocador com a distintiu o amb pancartes domèstiques com a estendards.
Fins a quin punt el Sindicat de Llogateres és un sindicat? Dins l’ordre estricte de la denominada classe obrera, són un fenomen indeterminat i poc classificable. Incòmode. Però aquesta vesprada al passeig de Gràcia milers de persones s’apinyaven sota les seues pancartes.
A les sis de la tarda la manifestació arribava a la Gran Via i a les set encara no hi havia arribat cap bandera dels grans sindicats. Mitja hora més tard se’n veien algunes de la CGT. Però mentrestant, gent sense filiació, gent taronja, i alguns estendards de COS, “sindicat de classe, feminista i assembleari que opera als Països Catalans”, la Intersindical, molta bandera de la COSHAC, “organització confederal del moviment per l’habitatge a Catalunya”, i grups sense identificacions tribals desfilaven cap a la plaça de Catalunya, plena com un ou. Gent de tot pèl amb cartrons reivindicatius o insultants. I CCOO i la UGT? Potser al final…
L’amenaça del Sindicat de Llogateres
L’amenaça més clara de la manifestació –la consigna més evident– partia del Sindicat de Llogateres. Els seus portaveus recordaven, altaveu en boca, la vaga de lloguers contra la filial immobiliària InmoCaixa, que va arrancar l’abril de 2025 i que va concloure el juny d’enguany amb la victòria dels afectats. “Si ho hem fet una vegada de manera puntual, ho poden repetir i ara de manera general”, clamaven els animadors. És un avís. Improbable, però que marca un camí que pot anar prenent cos i volada. Una pancarta grossa, de vorera a vorera del passeig de Gràcia, estesa entre crits i aplaudiments, avisava: “Hem aturat el país. Ara el canviarem”.
Molta família, molta gent jove, moltes banderes poc identificades –fins i tot, una del POUM, que aquesta sí que tenia registre d’origen–, moltes agrupacions de barri, i una riuada on les majories sindicals han quedat engolides. Al final les caputxes negres van enfangar la reivindicació trencant i cremant aparadors i contenidors, i provocant la intervenció de la BRIMO dels Mossos, però allà ja no hi havia ni els minoritaris ni els majoritaris. Només els vàndals mascarats.
El Sindicat de Llogateres ha calculat que la manifestació ha reunit 400.000 persones. En podien haver dit més, perquè allà hi havia més de quatre camps del Barça. La Guàrdia Urbana n’ha reduït la xifra a 55.000. Què té la Guàrdia Urbana de Barcelona contra les manifestacions? Siga com siga, milers i milers, que deixen en evidència l’arquitectura sindical tradicional i que plantegen cada vegada més obertament noves formes de protesta i d’activisme.
