El Ministeri de Defensa ha rebaixat a un simple “gest” l’embargament d’armes a Israel i avisa que serà “difícil” fer-lo complir perquè Tel-Aviv desenvolupa tecnologia de ciberseguretat i d’intel·ligència artificial que són vitals per a l’exèrcit, els cossos i forces de seguretat i la indústria armamentística. Mentre al Congrés Sumar, ERC Podem, Bildu i BNG demanen accelerar la tramitació de la proposició de llei per la via d’urgència, a la Moncloa i als passadissos el PSOE reconeix que l’embargament serà més “simbòlic” que real. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha estat la primera a diluir l’embargament perquè, segons manté el govern espanyol, Espanya no compra armes a Israel. Informes del Centre Delàs amb dades de contractació pública apunten que encara hi ha molts contractes actius, però Defensa manté que alguns són llicències “antigues” relacionades amb la indústria i la defensa i que els contractes pendents no s’executaran, tal com va passar amb la compra de bales per a la Guàrdia Civil.
El ple del Congrés va donar llum verda aquest dimarts a la presa en consideració de la proposició de llei presentada per Sumar, Podem i el BNG per imposar un embargament d’armes i material de defensa a Israel com a resposta al genocidi que està perpetrant a la Franja de Gaza. La proposta va rebre el suport del PSOE i la resta de socis parlamentaris, mentre que el PP, Vox i UPN, com era previsible, s’hi va oposar. Ara que la tramitació està en marxa, fonts del govern espanyol admeten que és un “gest important” la presa en consideració de la mesura i insisteixen que Espanya ja practica un embargament de facto perquè ni compra ni ven armes a Tel-Aviv. Una altra cosa són les llicències de programes per a la indústria. Espanya també compra habitualment material militar que no són estrictament armes, com armilles antibales o llanternes que tampoc són fàcils de substituir per l’elevada qualitat del producte israelià.
L’embargament genera dubtes a Defensa i Economia
Des de Defensa consideren que cal ser “realistes” i no enganyar els ciutadans, ja que la llei es podria esquivar. Més enllà de la tecnologia de ciberseguretat o d’intel·ligència artificial, “no és senzill” evitar la compra de material a Tel-Aviv perquè el comerç d’armes està molt globalitzat i que molts altres països i fabricants d’armes utilitzen tecnologia israeliana, per la qual cosa seria virtualment impossible evitar-ho. Robles considera que el “veritablement important” és no romandre “callats” davant la tragèdia que es viu a la Franja de Gaza i ha reclamat unanimitat a Europa per condemnar la massacre d’Israel, igual que va passar quan Rússia va envair Ucraïna. “És essencial la unitat, la mateixa unitat que hem tingut contra Rússia a Ucraïna”, ha dit en declaracions als passadissos del Congrés.
La proposta d’embargament d’armes a Israel, que des de Sumar recorden que és una “demanda històrica” de les entitats propalestines, també genera dubtes al Ministeri d’Economia, que ha emès un informe “desfavorable” sobre la mesura. El departament que lidera Carlos Cuerpo entén que la legislació actual permet examinar el comerç armamentístic i de material de defensa i que ofereix prou mecanismes per suspendre o revocar autoritzacions prèviament concedides.
Pressió de la UE
L’actuació d’Israel a la Franja de Gaza cada vegada genera més rebuig internacional i la Unió Europea, pressionada per una quinzena d’estats membres, ha acceptat revisar l’acord d’associació que té amb Israel, segons va avançar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. Un total de 17 països, entre els quals hi ha Espanya i els Països Baixos, defensen que és urgent revisar la relació amb Tel-Aviv. “Del debat d’avui es desprèn clarament que hi ha una forta majoria a favor de revisar l’acord. Farem aquest exercici i mentrestant correspon a Israel desbloquejar l’ajuda humanitària”, va apuntar Kallas. Altres països com el Canadà i el Regne Unit també han anunciat represàlies per la guerra a Gaza.
