La política té episodis ben estranys. Un exemple gràfic és Izquierda en Positivo, el partit que va interposar un dels recursos contra el decret d’ajornament de les eleccions al Parlament. A través d’un comunicat, la formació ha informat que Celia Cánovas ha renunciat a ser candidata a les properes eleccions. “Els motius”, assegura l’escrit, “han estat discrepàncies en el recurs que Izquierda en Positivo, amb Celia Cánovas com lletrada, va presentar contra el decret de la Generalitat”. Un decret que, a parer de la formació, “suspenia les eleccions i deixava a Catalunya indefinidament sense Parlament”.
De fet, un cop el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre el decret, la formació va anunciar que estava disposada a oferir al vicepresident Pere Aragonès un pacte. així es va posar a la seva disposició “per trobar un consens i resoldre el bloqueig institucional”. Un pacte que incloïa fins i tot una nova data electoral. “És en aquest punt en el qual la lletrada discrepava de la formació, volent mantenir el recurs sense oferir a la Generalitat cap alternativa, abocant ineludiblement al fet que les eleccions fossin el 14 de febrer”, remarquen des del partit.
Després de la dimissió de Cánovas, Izquierda en Positivo insisteix en la disposició ”a buscar i consensuar totes les mesures necessàries per a segurar la salut i drets polítics de la ciutadania, fins i tot si aquestes mesures inclouen establir una altra data per a les actuals eleccions convocades”.
Aquesta formació, que es presenta a les eleccions, compta amb Julio Villacorta al capdavant. Villacorta és un històric de PSC, de fet, en va ser fundador de PSC i des de 1986 va mantenir una ferma discrepància interna amb la direcció de el partit sobre la seva política lingüística i cultural. Membre de el Consell Nacional fins a 2001 va aspirar a ser candidat a les primàries davant de Pasqual Maragall rebutjant que el PSC es presentés com un partit exclusivament catalanista.
17 
