Possibles irregularitats en contractes de manteniment dels camions dels Bombers de la Generalitat van aixecar les sospites del departament d’Interior la primavera passada i han acabat a la Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional. Un cas que, segons ha pogut saber El Món, va destapar una investigació interna ordenada per l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Sàmper. Tot al voltant de les adjudicacions a una mateixa empresa, Grupo Iturri, fundada el 1947 a Sevilla i encarregada del manteniment dels vehicles de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis (DGEPIS). La conselleria hi va detectar senyals d’enginyeria comptable per cobrar feines que no havien quedat cobertes per la licitació. De fet, l’equip de Sàmper va trobar el que semblaven “evidents irregularitats” en la contractació, la prestació del servei, l’execució i el pagament.
Vehicles revisats dues vegades el mateix mes, vehicles amb menys quilòmetres a cada revisió, factures que no apareixien, tallers de l’adjudicatària ubicats en parcs de bombers sense que hi hagués cap conveni per muntar-los i reconeixements de deute sortits de mare van alertar la cúpula d’Interior. Fins al punt que es va ordenar obrir una informació reservada, una investigació interna i gairebé confidencial, molt restringida. I, en veure’n els resultats, es va decidir portar l’afer, a través dels serveis jurídics del departament, a la Fiscalia i als Mossos d’Esquadra. Les perquisicions estan sota un estricte silenci per part del departament, dels Mossos i del mateix ministeri fiscal, que han remès les diligències a la fiscalia anticorrupció de l’Audiència Nacional.
Un correu electrònic dispara les alarmes
Segons la documentació del cas, a la qual ha tingut accés El Món, les sospites es van despertar l’abril d’aquest 2021 arran d’un correu electrònic d’un cap tècnic de la Subdirecció General Tècnica de la DGEPIS. Un mail que va arribar a un total de vuit persones, inclosos membres de la Divisió de Serveis, un dels òrgans que més talla el bacallà en l’administració de la conselleria. “El missatge era inquietant”, detallen fonts d’Interior coneixedores del cas en conversa amb El Món.
EL contingut del mail, que consta a la causa, posava de manifest la “situació crítica” del contracte de manteniment dels vehicles del cos de Bombers de la Generalitat. “A principis d’any, preveiem, un cop compensada la desviació de l’any 2020, provinent de molts anys abans, que a partir del 15 de març el contracte no disposaria de saldo”, relatava el correu. El missatge va disparar totes les alarmes a l’estructura de direcció del departament, que es preguntava com podia haver passat una situació així en uns contractes que estan pensats per prevenir.
Immediatament, el cap de l’assessoria jurídica del departament d’Interior va començar a indagar i va realitzar un informe on s’analitzava “la licitació i l’adjudicació” del servei del manteniment dels vehicles. L’objectiu era aclarir si s’havia produït alguna errada o s’identificava alguna mancança de previsió. La investigació dels documents, a priori, va concloure que el procés administratiu “s’havia realitzat correctament”. L’empresa adjudicatària era el gegant de material de seguretat Grupo Iturri, que compta amb presència en 14 països, prop de 1.400 treballadors i deu mil clients. Curiosament, la presideix Maria Luisa Franco, descendent de Francisco Franco Salgado, cosí germà del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde. De fet, Iturri és l’empresa que ha guanyat aquestes licitacions ininterrompudament durant els darrers anys.
El sospitós reconeixement de deute
El contracte conflictiu i que obre la caixa dels trons és del dos de setembre del 2019 i inclou el que es coneix com a manteniment “correctiu i preventiu” dels vehicles, segons siguin de propietat o de renting, de la flota dels Bombers de la Generalitat. L’import del contracte ascendia a 1.512.000 euros i era per a una durada que anava del 13 d’agost del 2019 al 31 de desembre del mateix any. Aquesta adjudicació es va prorrogar diverses vegades. En primer terme, de l’1 de gener fins al juny del 2020, i després de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2020. La darrera renovació és de l’1 de gener del 2021 fins el 31 de desembre del 2021. És un contracte que té història i que mostra les moltes hores de vol de la relació de Bombers amb Iturri, pel que fa a aquestes licitacions per manteniment.
Ara bé, l’origen dels dubtes dels analistes d’Interior va ser la comunicació al Govern d’un “reconeixement de deute” del 27 de desembre del 2016. Una figura mercantil, sovint utilitzada per l’administració, que serveix per liquidar quan els serveis prestats per l’empresa adjudicatària superen, de manera sobrevinguda, l’import de la licitació. És un procediment per evitar “l’enriquiment injust de l’administració a costa del contractista”. En aquest cas concret, en haver-hi suposadament més avaries de les previstes i superar l’import establert en la licitació, es reconeixia el deute com un servei fora del contracte i s’acabava pagant. Això topa amb una instrucció de l’assessoria jurídica del 2020, que va tallar de soca-rel aquesta pràctica financera i proposava altres vies de liquidació i pagament. Amb aquest sistema es va pagar una diferència de 494.980 euros durant el 2020. El 2019 es va reconèixer un deute de 452.116 euros per actuacions no abonades del 2017 i el 2018.
Sospites d’una “comptabilitat B”
La situació va ser tan cridanera que des del gabinet tècnic del conseller es va decidir convocar una reunió urgent amb la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis per tal d’aclarir el que es definia com un “caos comptable”. “La trobada no va servir de gaire”, comenten fonts coneixedores del cas. Les maniobres comptables es van justificar perquè, segons la denúncia, “estava mal plantejada la licitació a la vista que es feia per temps de servei i no per la flota a revisar”. La clau era que cada període es revisaven “vehicles pel valor del contracte” i es passaven al període següent de contracte les reparacions que quedaven pendents. Això comportava un quadre de contractació si més no curiós, on es distingien quatre supòsits: un pressupost sense IVA per gastar; reparacions fetes sense IVA; import facturat per l’adjucatària Iturri i, en darrer terme, “deute pendent”. Aquest repartiment va fer posar les mans al cap al departament jurídic i administratiu del departament. Segons les càbales dels tècnics, sobretot pel concepte “deute pendent”, tot plegat feia sospitar de l’existència de dues comptabilitats: una d’oficial –de les reparacions fetes i facturades– i una comptabilitat B, amb reparacions fetes i no facturades però comptabilitzades.
En detall, el deute pendent a desembre del 2019 era de 745.743 euros; a desembre del 2020, de 1.589.060 euros i a març del 2021, de 218.400 euros. A més, s’aporta un document resum de les operacions i els saldos de gener a març del 2021. En aquest quadre s’indica que “hi havia un pressupost per gastar de 687.498 euros, que s’havien fet reparacions per import de 575.017 euros i s’havia facturat un import de 1.945.676 euros”. Uns números que costaven de quadrar. A tot això, els responsables tècnics del cos de Bombers remarcaven a Interior que calia tenir present que hi havien hagut “serveis extraordinaris”, com ara una “revisió desenal” de vehicles especials que es va enfilar a un import de 622.461 euros i “reparacions sobrevingudes” que van costar 97.873 euros. La justificació genèrica dels caps del cos va ser que la DGPEIS “sempre havia previst malament el cost del manteniment dels vehicles”.
Més reparacions que vehicles
Però la revisió de la comptabilitat continua i un pagament del mes de febrer del 2021, de 1.585.063 euros, per manteniment de vehicles torna a grinyolar a ulls de l’assessoria jurídica i comptable d’Interior. D’aquest import sorprèn que 900.000 euros havien servit per abonar 1.500 reparacions de vehicles destinats a la Regió Metropolitana Nord. Les quantitats van deixar perplexos els tècnics d’Interior perquè el parc mòbil dels Bombers de tot Catalunya era aleshores de 789 vehicles. Les factures sempre van ser validades per la DGPEIS.
A la vista de tot plegat, els lletrats del departament van reclamar totes les factures físiques emeses l’any 2021 perquè no n’hi havia cap pujada a l’aplicació informàtica de la comptabilitat de la Generalitat. “Va costar molt que arribessin les factures”, comenta personal del departament a El Món.
S’obre la informació reservada
Davant la manca d’informació, la secretaria general del Departament, aleshores a mans d’Elisabet Abad, decideix el 4 de maig del 2021 obrir un procediment gens habitual, una informació reservada. Un procés intern per aclarir situacions que poden semblar irregulars o resoldre fets no habituals del funcionament de l’administració i del seu personal. La manca d’informació i les suposicions que hi ha factures del mes de gener del 2021 que no correspondrien a aquest període obliga a una mesura poc habitual com és obrir una informació reservada. Aquesta investigació interna havia de servir per recollir tota la documentació i els testimonis dels responsables, i enllestir la feina amb un informe amb les conclusions que podrien acabar, si fos el cas, al jutjat.
Vehicles amb quilometratge minvant
De l’anàlisi de la informació recollida es constata, segons la documentació inclosa i els testimonis consultats per El Món, que l’any 2020 es va tancar amb un deute d’1.703.018 euros, i es van anar emetent factures al gener, el febrer i el març del 2021 de reparacions ajornades de vehicles per eixugar el deute. Es van estudiar factures “aleatòriament” i els assessors jurídics i comptables d’Interior van començar a detectar “dades estranyes”. Un exemple són els “vehicles amb quilometratge minvant”, és a dir, que estranyament a cada revisió perdien quilòmetres. Per exemple, una factura de la revisió d’un vehicle del 14 de gener del 2021 reflectia que tenia 37.872 quilòmetres fets. Però una nova factura de la revisió del mateix vehicle emesa quatre dies després deia que en tenia 37.629. I el 26 de gener es torna a generar una factura per una nova revisió, i aquesta vegada s’hi reflecteixen 37.375 quilòmetres. Finalment, en una altra factura del mateix 26 de gener, de sobte hi ha un increment i s’hi consignen 38.195 quilòmetres. “Un compta quilòmetres molt sui generis“, ironitzen fonts d’Interior. Una situació que es repeteix amb factures d’altres vehicles. S’afegeixen al garbuix factures de vehicles d’un model que no es correspon amb la matrícula o, fins i tot, factures de diverses revisions generals d’un mateix vehicle el mateix mes.
En la mateixa informació reservada, els serveis jurídics s’adonen d’un altre detall important. És l’existència de tallers de l’empresa adjudicatària a les instal·lacions de la mateixa Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis. En detall, es detecten tres tallers als parcs de Bombers de Cerdanyola, Valls i Calonge. Un fet estrany, perquè al departament no li consta cap mena de conveni per l’ús d’aquestes instal·lacions amb material i personal d’Iturri. I més quan els contractes d’adjudicació determinen que l’empresa ha de tenir instal·lacions adients per poder reparar els vehicles especials dels Bombers de la Generalitat.
L’actual cúpula d’Interior nega que conegui el cas
Davant tota aquesta informació, que des dels serveis jurídics insisteixen que mai es va poder aclarir en el tràmit administratiu, i a la vista de les incidències, la decisió va ser contundent. L’assessoria jurídica va relatar tots els fets, amb la prova documental i les perquisicions fetes pel departament i el llavors conseller Sàmper va ordenar portar-ho a la fiscalia. Així mateix, també es va comunicar una còpia als Mossos d’Esquadra per tal que es coordinés amb la fiscalia per dur a terme la investigació. Ara, fonts de la fiscalia informen que l’expedient es troba a la Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional. L’actual cúpula d’Interior assegura a El Món que no té cap notícia d’aquest afer i la direcció operativa dels Mossos evita informar de l’estat de les perquisicions. “No informem de les investigacions en marxa”, al·leguen des de la Prefectura de la policia catalana.
