La Conferència pel Futur d’Europa, un instrument per impulsar la participació política de les institucions europees (Parlament Europeu, Comissió Europea i Consell de la UE), donarà espai perquè s’hi abordi el debat sobre l’autodeterminació i l’oficialitat del català. Aquestes dues qüestions han estat plantejades per peticions de diversos ciutadans que han inclòs les propostes en una plataforma multilingüe que permet el debat i la votació dels temes tractats. La iniciativa s’havia de fer abans de la pandèmia, però es va acabar llançant fa un any. Fonts comunitàries descriuen la conferència com “un exercici d’empoderament de la ciutadania inèdit” a Europa en el qual es proposa a la ciutadania “que aportin idees pel futur” de la Unió. La novetat en aquest projecte és que els líders polítics s’han compromès a tenir en compte les propostes per avançar en l’Europa del futur i a l’hora de prendre decisions.
La conferència té dues potes: per una banda, la plataforma a internet que permet als ciutadans aportar idees i debatre-les a partir d’una classificació de nou àmbits diferents. En aquest context, a la categoria de Valors, Estat de Dret i Seguretat, s’hi ha afegit la proposta d’un mecanisme europeu que faciliti el dret a l’autodeterminació dins de la UE quan es doni el cas. Una altra petició demana l’oficialitat del català a les institucions europees. Junts per Catalunya ha donat suport a aquestes dues propostes i una tercera que reclama que no hi hagi dobles estàndards en la defensa de la democràcia i l’estat de dret a Europa i específicament cita el cas d’Espanya. Aquest suport ha fet que finalment aquestes propostes hagin estat de les més votades abans que es tanqués el període de presentació de propostes.
Una segona pota de la Conferència ha estat la celebració d’actes per generar debat. En aquest àmbit en concret, la Generalitat, a través de la conselleria d’Acció Exterior, que lidera Victòria Alsina, ha organitzat un cicle de debats sobre diferents qüestions relatives a Europa, que acaba avui amb un acte que ha aplegat expresidents de la Generalitat, entre ells Jordi Pujol. En aquests debats s’han recollit propostes que seran introduïdes a la plataforma multilingüe de la conferència. Amb aquests actes la Generalitat s’ha adherit a la conferència europea i ha tingut suport de les institucions europees. En aquest marc, el debat sobre “Valors, Estat de Dret i Seguretat”, es va celebrar a Vic el 13 de gener, on hi va participar, entre altres, l’advocat del president a l’exili Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. També es va fer el 18 de gener a Tortosa el debat centrar en la llengua catalana.
Els debats arribaran a un ple de la Conferència
Tant els debats de la plataforma com les idees sorgides en el marc dels actes organitzats s’elevaran a escala política i la intenció és tenir en compte les discussions. La iniciativa busca impulsar la participació ciutadana aprofitant les possibilitats de l’e-democràcia. Per a l’aportació de propostes a debat només calia circumscriure’s als valors de respecte de la Unió Europea.
Els temes inclosos en les nou categories es tractaran en un ple de la Conferència i finalment un comitè executiu elaborarà un informe. Tot plegat ha d’acabar amb un altre informe que s’enviarà a les presidències de les tres institucions europees que hauran de decidir quin seguiment donen a les propostes atenent a les competències que tenen.
