Els vuit anys de lideratge d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona són una excepció en la història dels partits a l’esquerra del PSC. El PSUC i sobretot ICV es van fer forts com a soci menor de coalicions d’esquerres al Parlament i a Barcelona. Els Comuns trenquen amb aquest esquema imposant el seu lideratge a Barcelona, però els últims resultats els han tornat a situar en la casella de sortida. Actualment, especialment a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’adeu de Jordi Martí i l’auge de Janet Sanz, l’òrbita d’ICV recupera veu. A Madrid, Ernest Urtasun –membre del Consell Nacional d’Esquerra Verda, successor d’ICV– representa els Comuns al govern de Pedro Sánchez. Ara bé, hi ha anàlisi més enllà dels noms. I el partit també ha fet gestos, molt importants en política, que indiquen que els Comuns volen tenir perfil propi. A Barcelona l’espai ha fet caure uns pressupostos d’esquerres –com a mínim, aprovats per PSC i ERC–, i a la Generalitat: malgrat les veus que auguraven que els de Jéssica Albiach es rendirien, En Comú Podem va vetar el pressupost del Govern Aragonès (i del PSC). On som, doncs? Canvi de paradigma polític o retorn al model ICV després d’aquest impàs?
La líder dels Comuns al Parlament i cap de llista de la coalició al 12-M, Jéssica Albiach, per ara ha centrat la campanya en dues idees, molt relacionades entre elles: el “model de país” i l’alerta per un suposat retorn de Convergència. Ja a la precampanya, l’argument d’Albiach per criticar el debat a tres entre Pere Aragonès (ERC), Salvador Illa (PSC) i Carles Puigdemont (Junts) –que va proposar, sense gens d’èxit, el president de la Generalitat– era que tots tres partits representen “el mateix model de sempre”. És a dir, un model que vol que Catalunya “sigui el casino d’Europa, que no es posi límits als creuers i que aposta per l’ampliació de l’aeroport del Prat”. Rere aquestes tres idees hi planegen, entre altres, l‘ecologisme i l’economia verda, els grans cavalls de batalla d’ICV en la seva època més forta. Per tant, un model ja conegut i que els Comuns tornen a promocionar, ara afegint-hi la crítica forta als lobbies econòmics.
Aquest exemple demostra que sempre hi ha hagut un espai polític, de vegades més gran i d’altres més petit, que fa costat a l’esquerra més a l’esquerra del PSC. Per al politòleg de la UPF Toni Rodon és molt difícil imaginar que els Comuns caiguin en la “irrellevància política”, però avisa que, en un futur, la manera de poder seguir actius i captar protagonisme pot ser limitar-se a ser la “crossa” del PSC. Aquest és, diu, el “principal risc” a què s’enfronta aquest espai polític en el futur. “El ‘no’ als pressupostos pot ser una manera de reivindicar el seu espai, però també pot ser una estratègia per forçar les eleccions”, recorda el politòleg, que considera que la jugada els pot sortir molt bé o molt malament: “Les enquestes diuen que no pugen gaire i fins i tot, en algunes, baixen. Però si t’ho mires com a govern i càrrecs, com a molt es quedaran igual. Per tant, l’únic que podrien fer és millorar, forçar la màquina i que el PSC els necessiti”. En aquest sentit, en públic i també en privat, els Comuns insisteixen que es presenten per “governar”, una opció que ara per ara, tenint en compte les enquestes —que disparen el PSC—, només podrien fer efectiva com a soci força menor d’una coalició. A rebuf altre cop dels socialistes.
Canvi del tauler polític?
Ara bé, els politòlegs avisen que les comparacions simples amb el passat, sense introduir elements que abans no hi eren en el panorama polític, poden conduir-nos a l’error. Per una banda, Rodon veu “baixa” la possibilitat de reeditar el tripartit d’esquerres perquè veu “difícil” que ERC, en el context actual, li doni la Generalitat al PSC. L’altre aspecte a tenir en compte és el votant, ben diferent dels dels anys 80 o 2000, que obre noves vies. “Han passat 20 anys. ICV no era el PSUC i els Comuns no són ICV; és cert que l’espai és el mateix, però la gent no és la mateixa, ara els Comuns mobilitzen gent diferent, part de la gent d’ICV i altres més joves”, diu Oriol Bartomeus, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, i autor del llibre El pas del temps. Relat del relleu institucional a Espanya.
Bartomeus també posa sobre la taula un altre element que podria definir com s’acaben articulant els Comuns en un futur. “Pot haver-hi altres articulacions que a hores d’ara no ens podem imaginar”, esmenta. En l’època forta d’ICV, els acords eren més estables. ICV, segons recorda l’expert, va ser el soci del PSC “durant 4 o 5 mandats”. “Això és possible ara?”, es pregunta retòricament el politòleg, que adverteix que “el panorama ha canviat molt”. En aquest sentit, Bartomeus creu que la política s’encamina a pactes “més puntuals”, tal com hem vist els darrers anys a l’Ajuntament de Barcelona, primer amb Ada Colau després amb Jaume Collboni, o a la Generalitat, amb un govern monocolor d’ERC de només 33 diputats. Aquest fet permetria a cada formació jugar la seva partida, acaparar protagonisme, més enllà de les aliances estables i de govern.
El paper de Sumar
En aquest futur hi ha un element que ha canviat completament. Si a Espanya els Comuns tenien en Podem el seu gran aliat, ara aquesta figura la representa Sumar. Dues forces que, tal com s’ha vist, amb nombroses picabaralles i punyalades diverses, són molt diferents. Toni Rodon manté que l’esquerra a l’Estat sempre ha estat “centralista en els seus processos”. Els partits volen democràcia, però la “discrepància resta poder electoral”. Per la seva banda, Oriol Bartomeus creu que la relació dels Comuns amb Podem –i ara Sumar– és una relació típica entre els partits catalans i espanyols, una relació “d’amb tu i sense tu” i on la veu cantant la porta qui aconsegueix millors resultats.
I en aquest context, qui mana sobre qui? “A hores d’ara i després del que ha passat a Galícia –ni Sumar ni Podem, per separat, han entrat al parlament–, la potència de Sumar és molt mínima. Les relacions entre els Comuns i Sumar, tal com passa entre PSC i PSOE, depenen molt de la posició de força que tinguin les organitzacions en cada moment, i això ho defineixen els resultats”, apunta. En aquest sentit, l’expert remarca que “si Sumar està fluix, els Comuns tindran més marge”, i, a la inversa, “si està fort, en tindran menys”. I en aquests moments, com està la partida? L’escó que Sumar ha tret a Euskadi salva els mobles, però l’expert insisteix que els de Yolanda Díaz “estan molt fluixos”.
