El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha assegurat aquest dilluns que hi ha un “marge de millora” en l’aplicació de les regles de l’ordre europea de detenció i entrega (OEDE), però ha posat en dubte que la solució passi per una reforma de la norma o d’ampliar el llistat de 32 delictes pels quals s’ha de procedir al lliurament automàtica de la persona reclamada per un altre estat membre, informa Europa Press.
“La Comissió dubta que millorar el sistema de l’euroordre requereixi una revisió de la decisió marc”, ha expressat el comissari en un debat a la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior de Parlament Europeu durant el qual s’ha discutit sobre el primer esborrany de l’informe de l’Eurocambra sobre la revisió de l’euroordre, de la qual és ponent l’eurodiputat d’el PP Javier Zarzalejos.
Reynders ha avisat els eurodiputats que una eventual ampliació del catàleg de delictes per al lliurament automàtic “no resoldrà per si sola els problemes” que afronten els estats membres a l’hora d’aplicar l’euroordre, i ha assenyalat que la clau és com actuen les autoritats judicials de cada país, camp sobre el qual la Comissió Europea no té competències.
En el seu informe, Zarzalejos defensa la necessitat de revisar la decisió marc per reforçar el sistema de cooperació i fer front a noves formes de delinqüència, i alerta d’una creixent “desconfiança” entre els estats membre que posa en risc una “pedra angular” com és l’euroordre per a la UE.
L’eurodiputat del partit de Pablo Casado considera necessari “reafirmar” que el deure de lliurament dels fugats reclamats per un altre estat membre ha de ser el principi general i el rebuig, l’excepció.
També ha subratllat que la confiança s’ha de basar en elements objectius, ha demanat espais “més amplis de reconeixement mutu” quan es tracti d’extradicions per delictes amb un “impacte singular”, encara que siguin poc freqüents, si estan ben definits pels Estats membre.
En aquest sentit, l’eurodiputat popular proposa en el seu informe noves categories de reconeixement automàtic com ara els delictes “contra l’ordre públic” o la usurpació d’identitat, i en el debat ha suggerit altres com la violència contra la dona o delictes fiscals.
El cas Puigdemont
Encara que Zarzalejos no fa referència expressa als casos dels polítics independentistes catalans a Bèlgica –començant pel president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha acusat l’eurodiputat i el Parlament Europeu “d’instrumentalitzar” la revisió de l’euroordre amb finalitats polítiques i pressionar per al lliurament d’aquests exiliats, cosa que, en la seva rèplica, l’eurodiputat d’el PP ha considerat “absurda” perquè, segons ell, en cap cas una reforma podria afectar causes ja obertes.
El comissari Reynders tampoc s’ha referit expressament al cas dels líders independentistes, però ha demanat no deixar-se portar per casos “d’alt perfil” que en els últims anys han cridat l’atenció dels mitjans. “Cal ser prudents a l’hora de treure conclusions generals de casos individuals”, ha demanat el polític belga, qui, en qualsevol cas, ha recordat que els seus serveis estan avaluant la correcta aplicació per part dels estats membre de les regles de la euroordre i ha afirmat que no dubtaran a iniciar expedients sancionadors si es detecten irregularitats greus.
En el debat, l’informe de Zarzalejos ha comptat amb el suport de diversos eurodiputats socialistes i liberals, entre ells els espanyols Domènec Ruiz Devesa i Maite Pagazaurtundua, pel que fa a la necessitat de revisar l’euroordre per millorar la seva aplicació i evitar abusos.
Pagazaurtundúa, que és també ponent en l’ombra de l’informe, ha considerat que es tracta d’un text “equilibrat i rigorós” i ha celebrat que es proposi la inclusió de nous delictes com els que afecten l’ordre constitucional o d’altres adaptats a la nova era digital.
Però l’eurodiputada també ha avisat de la manca de dades fiables facilitades pels estats membre per avaluar l’aplicació de l’euroordre, per la qual cosa hi ha un “forat negre” en les dades que es fan servir i fa que no se sàpiga com es van resoldre unes 9.000 ordres de detenció i lliurament el 2018, últim any de què es disposen dades.
L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé també ha exigit a la Comissió Europea fer els passos necessaris per iniciar una reforma que eviti que l’espai sense fronteres Schengen es converteixi en una zona d'”impunitat” i es repeteixin casos com el de Natividad Jáuregui, membre de ETA reclamada per Espanya però resident des de fa anys a Bèlgica, país que va rebutjar-ne el lliurament.
