La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de l’Executiu que el govern espanyol ha declarat “il·legals i il·legítims” els tribunals que van jutjar i sentenciar l’expresident de la Generalitat Lluís Companys i la nul·litat de les sentències i resolucions judicials contra ell. Una decisió que des de l’executiu català consideren que “repara el greuge” que ha patit durant “massa anys” la figura de Companys. Ara bé, des de la Comissió de la Dignitat critiquen que el govern espanyol ha “instrumentalitzat” l’expresident de la Generalitat per tal de “quedar bé” amb Catalunya. És a dir, amb altres paraules, consideren que l’anul·lació de les condemnes és oportunista: “No van voler anul·lar-lo malgrat les vegades que es va demanar al Congrés dels Diputats. Ara ja han fet tard. No juguin amb la seva memòria”, exclamen a través d’una publicació a les xarxes socials.
Des de la Comissió consideren que el document de reparació de la memòria de la seva figura pel qual s’anul·len les sentències condemnatòries “amaga el principal motiu de les tortures i assassinat” de Companys: haver exercit com a president de la Generalitat. A banda, Companys també va ser condemnat per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, haver organitzat la Unió de Rabassaires, haver estat fundador d’ERC i haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931.
Davant la declaració del govern espanyol sobre la nul·litat del consell de guerra del President Companys, manifesten la nostra indignació per la manipulació de la figura del president.
— ComissioDignitat (@ComissDignitat) July 30, 2024
El Parlament el juliol del 2017 ja va anul·lart els quasi 70.000 consells fets a Catalunya.
Exigir un “acte públic de rectificació” a Pere Aragonès
Des de la Comissió de la Dignitat també lamenten i titllen “d’indignant” que “aquesta pantomima” s’hagi fet a petició de la Generalitat: “Demostra un menyspreu a la sobirania del Parlament de Catalunya. Menystenint la llei que va anul·lar el consell de guerra del president i dels quasi setanta mil encausats a Catalunya [la qual va tirar endavant l’any 2017]”, reblen. És per aquest motiu, doncs, que demanen a l’actual cap de l’executiu català que dugui a terme un “acte públic de rectificació”.
